El parc de les meravelles

S'hi endinsava, fent cabrioles, la nena, tota juganera, buscant el llac on hi havia els ànecs. Sabia que allà era on trobaria tots els nens de la seva edat. La mare la buscava entre els arbres del parc, molt preocupada, la dona, i un home la va agafar del braç suaument:
-Que s'ha perdut la seva filla? He observat com s'allunyava.
-Em vol treure les mans de sobre?
-Perdoni. Jo només intentava... ajudar-la.
-Doncs no m'ajudi o buscaré un policia.
-Perdoni una altra vegada.
La mare va seguir buscant entre els arbres, exasperada i angoixada. L'home la seguia, li havia fet el pes, aquella dona amb aquells pits tan grans i el cul tan ample i embarassada. I la cara rodona de la dona i els seus llavis gruixuts també, amb aquell cabell llis amb el monyo darrere. Només li preocupava la policia, allò que havia dit ella, però ell anava calent...
La mare de la nena el va divisar entre els arbres i, desesperada, se li va acostar.
L'home es va quedar perplex i no sabia ben bé què dir, però va parlar:
-Perdoni... jo no volia...
-M'ajudarà a buscar la meva filla, si us plau? No hi ha ningú més, aquí, i temo que no hagi près mal...
-És clar, no es preocupi, on sol anar, la seva filla, de tots els racons del parc?
-Bé... perdoni...-.La dona es va començar a excitar i es va posar vermella al veure el paquetàs d'aquell home, que superava en tot al seu marit, i pensant que ell havia sigut agosarat, va pensar que ella també ho podia ser-. La veritat és que sempre deixo la nena sola... ja té set anys... no sé si m'explico... jo sempre vinc aquí... perque no hi ha ningú... em masturbo aquí...
L'home li va agafar les mamelles amb les mans tremoloses... boig d'excitació... mentre ella li agafava el paquet i li fregava amb totes dues mans... just al moment, ella es va decidir a girar-se i alçar-se la faldilla, cosa que l'home va aprofitar per penetrar-la, després de descordar-se el botó i baixar-se la cremallera i una mica els pantalons amb gran rapidesa...
-Oh, si! Déu meu! Que m'escorro al moment! Vostè dóna al meu foradet el que no em dóna el meu marit!
En aquell moment, l'home es va escórrer dins la vagina d'ella, i va caure al terra, extenuat.
Ella s'hi va posar a sobre i no va dubtar, tota tremolosa per l'escomesa, a introduïr-se el membre d'ell i començar a fer petits botets i gemecs.
L'home vibrava.
-Mama!
-Mama, però què fas!
Va aparèixer la criatura amb dos nens més, que van esclatar a riure quan van veure l'escena compromesa i divertida.
La pobra dona no sabia què fer, i va sortir d'aquella polla trempada com va poder, quasi caient i una altra vegada vermella.
-Mama! Què dirà el papa! Ets una puta!
-Ai, filleta, no he sigut jo...
-Ah no? Què et penses? Que no et conec bé, mama? Més del què et penses!
Els dos nens eren pel terra, rient d'allò més, mentre que l'home no sabia què dir.
-No li diràs al papa, oi, Marga?
-No li diré! Però un dia t'enxamparà, mama! I llavors què farem?
La dona es va mig tranquil.litzar, com aquell qui diu, d'aquella manera.
-Dongui'm el seu telèfon, el trucaré.
-Però mama, què fas?
-Ara anirem cap a casa, tu no diguis res, Marga, si us plau.
L'home, espantat, li va escriure el seu telèfon en una llibreta i la mare de la Marga es va guardar el paper al bolso.
-Va anem, Marga, demà ja tornarem.
-Mama, ets una puta, eh?
La mare i la filla es van anar allunyant d'on van quedar l'home estès a terra mort de vergonya amb els dos nens rient sense parar, pensant que allò era una cosa massa excèntrica perque li pogués passar a ell... bé, al cap i a la fi, va pensar, s'ho havia buscat una mica...