El parc d'atraccions humà

Un relat de: llacuna

No sé si parc és la paraula més adequada per a explicar-vos aquest joc que fa dies que em ronda pel cap, cercant una manera de gaudir de la meva sexualitat sense dependre de cap persona que em maltracti, potser com us deia el terme no és massa apropiat i transmet massa fredor, ho podrem decidir al final de l'escrit. D'acord?

D'entrada, us vull dir que crec que hi ha molts avantatges que es podrien derivar d'aquest joc, com ara el fet de trencar amb el mite que les dones que hem de ser princeses i en els temps que corren veure'ns ultratjades per un príncep-superheroi darrera d'un altra com a única alternativa. Trencar amb la soledat i d'altres. I que cadascuna decidim quan volem deixar o reprendre el joc.

Aquest joc està pensat perquè d'entrada les dones siguem les protagonistes. Ho haig de dir així perquè ho he inventat jo, si és que res és inventable a aquestes alçades, que sóc una dona. Està orientant per a dones i persones obertes i amb ganes de no sentir complexes ni dependències. Tant se'n parla de la risoteràpia, doncs bé, el meu taller és de sexoteràpia. Un joc ancestral, tant sa com riure especialment si es comparteix.

El joc com dic està orientat a les dones, perquè som les que fins ara hem estat més utilitzades com a objectes i per tant, crec que ara hem de triar nosaltres de quina manera volem jugar.

El context del joc el situaria, com que jo li veig una vessant artística, en una sala de dansa, de ballet, d'aquelles que disposen d'un mirall, parket i una barra de fusta perquè les ballarines s'aguantin. Però ja us dic que aquest també és un element variable que pot sortir de la decisió de la intel·ligència femenina col·lectiva.

Totes les persones participants estaríem nues, en això sense cap mena de dubte ens hagués ajudat el fet de practicar una mica de nudisme. En primer lloc, ens presentaríem, ens donaríem les mans i faríem alguna mena de dansa fraternal, com les tribus o com un curs de teatre on vaig assistir. De totes formes, qui volgués renunciar a aquesta alçada al joc ho podria fer o fins i tot podríem provar de fer el joc diverses vegades només fins aquí, per tal d'anar fent una aproximació més lenta Després, ens organitzaríem de forma que hi haguessin quatre figures masculines estàtiques, i insisteixo en aquesta idea perquè ha de ser el desig femení qui decideixi en el funcionament general, que simbolitzarien els elements del joc i cadascuna tindria una funció.

Un home ens lleparia el cony,bé, no sé ben bé com hauria d'anar, suposo que tots hauríem de presentar les nostres credencials de salut, tant de bo ens auto-puguessim analitzar, la veritat es que corren tems difícils. Potser caldria renunciar-hi senzillament. En parlaríem. Una altra estaria situat, diria que estirat, però, no sé perquè no m'agrada, així que no sé amb quina mena de suport estaria situat a damunt d'una mena de pont, ben comodament, i se li hauria d'ajudar per tal que tingués la cigala erecta i així les dones ens hi podríem gronxar, tot en harmonia i acord. Com veureu l'objectiu és descriure les figures masculines com els jocs que trobaríem en un parc infantil. Hi hauria un altre home que només ens xuclaria els pits. La intensitat sempre la regularíem nosaltres. Un altre home ens xuclaria el foradet del cul i amb l'ajut de la seva polla jugaríem a penetrar-nos per darrera. I no ho sé companyes, veig que també m'hauríeu d'ajudar a dissenyar nous jocs.

Les dones rialleres i en grup aniríem jugant amb cadascuna de les figures. Llavors em preguntava si hi podríem gaudir plenament sense convidar la figura a fer-nos manyagues i llepades, i crec que en algun cas, només quan ho desitgem també ho podríem fer.

Segur que d'allà hi sortiríem ben relaxades. No si valdria cap tipus de violència. Potser les figures masculines podrien tancar els ulls, perquè hi ha mirades que ens poden desconcentrar però no n'estic segura ja em direu si es així com ho voldríeu.

D'aquesta manera totes seríem iguals, com és a la realitat tot i que ens hagin fer sentir que no és així, i deixaríem de patir en silenci el pensament que alguna és millor que alguna altra. Bé, nosaltres gaudiríem més en una figura que en una altra, així com algunes figures masculines expressaríem més plaer quan unes dones les utilitzéssim més que en el cas de d'altres, però tot i així no valdria quedar-se tota l'estona en la mateixa figura, perquè la resta de companyes també hi haurien de jugar. Sigui com sigui no importa, cadascuna de nosaltres hauríem d'estar concentrades en el nostre plaer, ja que és el nostre parc d'atraccions i hi anem a passar-nos-ho bé i a riure.

Recordem que qui participem ho fem tots voluntàriament, i que tant sols es tracta d'un joc, d'una teràpia plaentera.Tothom s'hauria de tractar amb respecte, no hi hauria espai per a cap mena de masclisme, i procuraríem fer sentir bé a l'altre.El joc em recorda aquell vídeo de Queen, on el Fredy Mercury dança amb un munt de cossos. S'acabarien les dependències sexuals. El taller el podríem muntar setmanalment.

En aquest joc deixaríem per un altre capítol l'amor. L'amor és una altra cosa, l'amor és el somriure espontani, l'amor és ajudar, l'amor és un aire impregnat de pau que es respira entre els essers. Ves a saber potser després d'alliberar-nos jugant, trobaríem més fàcilment l'amor. Tot i que estic segura que tots i totes sentiríem afecte en un intercanvi tant proper.

Quan les dones ja hi haguéssim jugat molts cops, potser podríem canviar les dones i els homes els nostres papers. Tot i que les condicions sempre les triaríem les dones només pel fet que són molts anys de desigualtats evidents. Tot i així haig d'admetre que em fa una mica de por, i als homes se'ls haurien de demanar més coses, com per exemple el fet de tractar-nos a totes iguals sense rebutjos. També que no fessin moviments violents si les dones no ho desitgen i algunes coses més que entre totes m'hauríeu d'ajudar a definir.
Doncs apa, bon joc a tothom!

Petons,

Ah! M'oblidava, no podem deixar de banda tampoc algunes precaucions com rentar-se ben rentadets i rentadetes abans i fer servir preservatius. I per cert, també aprofito per a fer una reflexió sobre el sentit de la propietat, o l'aïllament de sentir-nos maltractades en una habitació que resta freda quan l'home marxa. Aquí tot seria visible i obert i entre totes ens donaríem suport. Després podríem fer una xerrada d'intercanvi d'opinions i per acabar, totes a la sauna com els romans i romanes.

Evidentment aquest no és un joc obligat, vull dir que de la mateixa manera que hi ha gent que no aniria mai a un taller de risoteràpia, o de massatges, doncs el mateix podria passar amb un taller de sexoteràpia. Però crec que és un joc més i que no cal pas marginar-lo per fer servir tot el nostre cos i no una part determinada, tant sols precisarem prendre entre tots i totes les precaucions necessàries i compartir-los obertament i sense vergonya.  Espero no haver estat massa dura, ni freda i en aquest sentit si que voldria millorar per tal que tothom si sentis més a gust, ara hi ha un element que és inamovible, el paper de les dones i els arguments ja han estat explicats al llarg de tot el text per tal que sigui així.

Comentaris

  • Jo no ho faria,[Ofensiu]
    Judas Escariot | 26-10-2008

    si bé és del tot cert que la immensa majoria de cultures, incloent-hi la nostra, tenen un funcionament masclista, no crec que això sigui igualtat.
    Com va dir gandhi, ull per ull i el món quedarà ceg. Creus de debò correcte demanar als homes tota la submisió que heu entregat les dones al llarg de la història? De debò no en tens prou amb que hi hagi homes que lluitem contra nosaltres mateixos per, poc a poc, erradicar el nostre masclisme provinent de l' herència cultural?
    Jo no ho faria perquè, encara que no puc dir que no ho faci, trobo lleig tractar a les dones com a objectes sexuals, i tampoc trobaria bonic rebre sexe sense poder-hi aportar.
    Res del que he escrit té intenció destructiva, i, deixant de banda el llibertinatge que cadascú professi, idealment trobaria bonic un taller així on l' objectiu fos l' entesa, no solventar un deute històric que trobo més que solventat amb la voluntat masculina per a la igualtat, el respecte i l' amor.

  • T'hi apuntes ............................ [Ofensiu]
    jos monts | 30-09-2008 | Valoració: 10

    Amb imaginació aquest parc te que ser molt atractiu.
    A la realitat una bona teràpia descontracturant, físicament i mentalment.
    I per que no?.
    "però no seria una novetat".