El paradís dels meus somnis

Un relat de: RogerMontblanc98
Tot començà un bon dia de primavera quan a les 8 del matí d’un 22 de març de l’any 1998, jo un noiet de casa mitjana, sense família i vestit com podia, vaig obrir els meus ulls cristal•lins recoberts d’aquelles llàgrimes que et prohibien observar el dia de l’alba a ponent. Em vaig repenjar a la meva finestra feta amb aquells quatre taulons de fusta i em vaig dedicar a observar les aus com volaven i deixaven taques en aquell cel tant blau celeste on com sempre, hi havia aquell sol brillant que il•luminava el terreny moll florit, que sempre estava present en aquell mon pler de brodats de diferents colors, així que vaig decidir anar a donar un tomb per aquells camps.
Mentre anava caminant per allí, vaig observar com una àliga volava i volava i veia que mica en mica s’esvaïa, deixant però un petit record del seu pas, fins que de sobte ja no i era havia marxat i de cop vaig pensar que potser ja seria hora de descobrir mon i poder viatjar en altres llocs i anar a veure i conèixer noves cultures.
Un dia com el d’avui, concretament el 14 d’agost de 1999, vaig pujar a L’Stardilicuf el vaixell francès que em va portar fins a la famosa illa de Formentera.
A aquell indret petit era pler de gent de gom a gom, dones amb llargs vestits, sempre maquillades amb el famós pinta llavis de color de sang i el barret d’aquell violeta amb ploma blanca, fins a la jove noia que anava de vestit curt i sabates de taló d’agulla negres i amb la seva bossa de festa i el seu xicot ben plantat. També era plena de quitxalla que corria per aquelles platges de sorra fina de color blanc empolsegat, i amb unes aigües tant clares que fins i tot podies veure petits peixets que et passaven pel costat acaronant els peus amb aquelles pessigolletes que et produïen tant bon gust.
A l’arribar a casa on jo m’ instal•laria, el primer que vaig fer va ser assentar-me en el replà de l’escala i observar l’horitzó, veient aquelles aigües tant marítimes i boniques que ajudaven a construir el meravellós paisatge de Formentera. Tot just en aquell moment, em vaig deixar caure amb els ulls tancats i inspirant profundament aquell perfum tant salat que era difícil de trobar en les meves estimades terres de la península. Després vaig alçar-me d’una volada i vaig recollir les bosses de l’escala, pujant-les cap a la meva habitació, ja començant a pensar com aniria la meva estada a l’illa.
L’endemà al despertar-me decidí que aquell dia me’l prendria en calma, així que agafant la tovallola i el para-sol vaig sortir cap aquelles fredes i adorades aigües de Formentera. Vaig deixar a l’arena els objectes que portava i pas a pas em van atraure aquelles aigües clares, em sentí relaxat mentre observava com els petit peixets em passaven entre cames sense preocupacions ni patiments de que algú s’atrevís a tocar-los. Em vaig agenollar darrere una roca mentre deixava que el meu bell cos es quedés mut sota les aigües del Mediterrani.
Quan sortí de sota aquelles aigües, ja era hora d’anar a dinar, em dirigí cap a la casa on estava allotjat, més tard a l’habitació, sense adonar-me’n, en un tres i no res ja estava dins el llit ben tapat i ben endormiscat. Aleshores me’n vaig donar comte que només em quedava aquell dia i un matí del següent per descobrir Formentera, o per mi també anomenada: El Paradís dels meus somnis! , així que decidí anar a fer un volt i descobrir la gent què feia i com es divertia. En sortí del meu establiment, hi havia un grup d’infants que jugaven a pilota i cantaven algunes cançons que no eren gaire conegudes per a nosaltres, també molta gent gran assentada a un banc de pedra de la plaça i em semblà interessant anar a passar l’estona amb ells. La veritat és que m’explicaven moltes coses: com que aquella illa era pobre, només hi havia gent a l’estiu, que a l’ hivern aquella illa estava completament sola sense una ànima que es pogués presenciar els seus suspirs, però vaig decidir anar a descobrir més racons de l’illa. Un altre dels trets característics és que les cases no eren massa grans i hi havien pocs edificis alts de pisos.
Entre tantes coses, es van fer les tres, així que vaig anar fins a la casa on estava allotjat, a la meva cambra, vaig escriure una postal per la família, més tard, cap a les 8 o quarts de nou del vespre, vaig anar fins a tocar mar i fer l’última capbussada en aquelles aigües tan clares de Formentera, mentre observava com el meu últim dia, marxava pacientment acompanyat d’aquella gran i bonica bola abrillantada i la última vela que el mirava somrient deixant el pas de nou a una bella bonica dama vestida de blanc, amb totes les seves esclaves que l’ajudaven a fer brillar.
L’endemà al matí quan em vaig despertar, em vaig fer la maleta i vaig agafar altre vegada L’Stardilicuf, el mateix vaixell francès que em retornaria a casa a les dues del migdia.
Al pujar a bord, vaig observar un munt de gent, tant de gran com de petita, comentant com havia anat l’estada a l’illa i com s’ho havien arribat a passar de bé
A l’arribar a casa , com per costum, em vaig tornar a repenjar a la meva estimada i adorada finestra intentant tornar de nou a les meves verdoses i agraciades terres plenes de fauna i flora diferents a la del Paradís dels meus somnis, ”Formentera”.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: