Cercador
EL PANTEÓ BOSCH DEL CEMENTIRI DE SANT CRIST DE BADALONA
Un relat de: Antonio Mora VergésEns arribàvem fins al Cementiri del Sant Crist de Badalona per retratar la seva Capella, advocada al Sant Crist, i el Panteó dels Bosch, obra de Joan Amigó i Barriga (Badalona, 1875-1958).
la Vanguardia del dia 15 març de 1907, recull l’enterrament el dia anterior de Vicente Bosch y Grau; això ens fa pensar que el traspàs tingué lloc el dia 13-03-1907
La descripció tècnica del panteó de grans dimensions, que acollia les seves despulles ens diu ; la base és de pedra, amb motius vegetals, escuts i imatges representant la mort, inclou la cambra sepulcral, semi-soterrània, tancada per una reixa de ferro forjat; unes escales laterals porten a la plataforma superior, de marbre, on es dreça un fals sarcòfag, també de marbre, molt treballat amb garlandes de roses i corones, d'estructura gòtica i un crucifix de bronze.
El fossar presenta un estat descurat, sense però donar – encara – la sensació d’abandó.
Vicente Bosch y Grau, s’enduia amb ell a la tomba, la història ‘judicial’ amb la DESTILERIA MARTIN SERRA GARRIGA S.A de Gironella, al Berguedà jussà ; història de la que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
la Vanguardia del dia 15 març de 1907, recull l’enterrament el dia anterior de Vicente Bosch y Grau; això ens fa pensar que el traspàs tingué lloc el dia 13-03-1907
La descripció tècnica del panteó de grans dimensions, que acollia les seves despulles ens diu ; la base és de pedra, amb motius vegetals, escuts i imatges representant la mort, inclou la cambra sepulcral, semi-soterrània, tancada per una reixa de ferro forjat; unes escales laterals porten a la plataforma superior, de marbre, on es dreça un fals sarcòfag, també de marbre, molt treballat amb garlandes de roses i corones, d'estructura gòtica i un crucifix de bronze.
El fossar presenta un estat descurat, sense però donar – encara – la sensació d’abandó.
Vicente Bosch y Grau, s’enduia amb ell a la tomba, la història ‘judicial’ amb la DESTILERIA MARTIN SERRA GARRIGA S.A de Gironella, al Berguedà jussà ; història de la que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5428282 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS