EL NÚMERO SECRET

Un relat de: kefas

La noia era menuda i jo anava distret. Em va avançar com un glop de vent i en un instant va obrir la porta, entrar a la botiga i agafar el número de la tanda. "Buff, quina fura", vaig pensar. Després d’entrar al seu darrera vaig prendre el setanta.

Hi havia dues clientes i força quietud. “Seixanta-nou!”, va cridar la Conxita. La noia menuda mirava el mòbil i l’anava fregant amb els seus dits menuts. “Seixanta-nou!”, va tornar a cridar, més fort, la Conxita. "Mmm. Bona xifra. Engrescadora", vaig dir amb to capciós. La noia menuda, la Conxita i les altres clientes i dependentes varen dibuixar un somriure. "Ah, us fan gràcia les matemàtiques?", vaig deixat anar. La noia menuda se'n va adonar, "És el meu número, ara em toca a mi", va dir. Tothom, menys la noia menuda, es va posar a riure. La tenia al costat i vaig veure que se li enrojolaven les galtes. La Conxita li va preguntar què volia. Ella va dubtar. Semblava confosa i després d’uns instants de silenci li va demanar un parell de coses.

"Pagaré amb targeta, no porto efectiu", va dir quan la Conxita li va presentar el compte . Jo estava al seu costat quan marcava el número secret, "6969", vaig veure. La màquina no el va acceptar. Va alçar el cap i em va mirar. Estava sorpresa. Ho va tornat a provar amb el mateix número i el mateix resultat. La Conxita se la mirava sense dir res. No devia ser una clienta habitual. Era morena, i quan va tornar a girar-se cap a mi només vaig veure uns seductors ulls verds, torbats, i una veueta que balbotejava "No el recordo i no porto efectiu.....” Jo me la mirava amb un mig somriure quan va continuar “No em pots pas deixar els diners? Després anem al banc de la cantonada i te'ls torno” No la coneixia de res i em va sorprendre la proposta.

Fa cinc anys que vivim junts, feliços. Com a mínim un cop per setmana fem un acte d'homenatge al nostre número secret..

Comentaris

  • Experiment[Ofensiu]
    llpages | 06-12-2019 | Valoració: 10

    He anat a la fleca del barri, que sempre està plena de gom a gom, i he observat el número de torn. Quan s’apropava el 69, he estat alerta, fins que l’he agafat. Aleshores, quan m’ha tocat a mi, m’he comportat de la mateixa manera que la protagonista de la història: despistant capficat amb el mòbil, reivindicant el meu torn davant de la resta de clients, etc... Quan he marcat malament el número secret, però, ningú estava al cas del meu problema i la dependenta m’ha indicat on era el caixer automàtic més proper, que em guardava el gènere fins que tornés. Llàstima... però no em rendeixo i ho tornaré a provar!
    Felicitats, kefas, per un relat tan suggerent com divertit!

  • Perdona Kefas![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 24-11-2019 | Valoració: 10

    Volia valorar-te el relat amb un deu, però es veu que he clicat malament. Rep les meves disculpes i una forta abraçada.

    Pinya de rosa

  • Proximitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-11-2019 | Valoració: 10

    Crec que tots ens hem pogut sentir identificats amb la situació que descrius. Això acosta el lector a la realitat, fictícia o no. Amè, àgil i divertit. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Visca l’espontaneïtat![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 24-11-2019 | Valoració: 8

    El teu relat demostra que tothom pot tenir un secret, encara que sigui un número o un cor generós.

    Una abraçada

    Pinya de rosa

  • Bon número![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 23-11-2019

    Pobre noia, un número tan secret que no el sabia ni ella! Però el destí li va deparar un desenllaç ben feliç.
    Gràcies pels teus comentaris, Kefas, que tinguem un bon curs relataire!

  • Bon número secret...6969[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-11-2019 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest relat, que és molt bo i amb molta dedicació has aconseguit un relat molt entretigut. Ets un artista...
    Ja ja ja ja...... això del número secret dóna una certa sensació de haver-ho fet en el 69.
    Perla de vellut.

    Ah, sí moltes gràcies per teu amable comentari... "Himne de guspires que s'eleva per l'aire", pel meu poema Com a teuladins.

    Salut
    Perla de vellut

  • Comentari[Ofensiu]

    Bé...lo de repetir una paraula diversos cops en un mateix relat ho de dit sense intenció de treure mèrit al teu relat, és tant sols una apreciació personal meva d'una persona una mica maniàtic en sinonímia que sóc. Ah! i per quan al comentari que m'has deixat on em dius que la poesia no s'explica..., et diré que les ressenyes que fico sempre a sota el poema no són explicacions del poema, sinó un petit diccionari per tal que el que em llegeix s'estalvi de cercar al diccionari aquests mots tan poc usuals que utilitzo. Mercès per la valoració que has fet del meu poema, ingeniosa i franca...com els teus relats Salut!

  • Moltes gràcies ...[Ofensiu]
    kefas | 20-11-2019


    ... per les lloances que dediqueu a aquesta història que té els seu orígens en una visita comercial a una xarcuteria. Totes les observacions sobre l’estil i l’estructura sintàctica les tindré en compte en futures redaccions. Potser per la meva formació tècnica, tinc esbiaixada la cama de les lletres i allà on trobo una perífrasi tendeixo a treure el factor comú, o fer una integració d’adjectius on la descripció esdevé heura ofegadora, per derivar la història cap un espai euclidià més entenedor.

  • El gran secret.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 19-11-2019 | Valoració: 10

    Una història encantadora... Demanar la tanda sempre ho he trobat aventurer....Perquè fer cua acostuma a dur moltes sorpreses. Com aquesta teva que mai m'hagués arribat ha imaginar. I és que tota ella està escrita amb bon gust i bona fraseologia. Només una petita observació: trobo que repetint diversos cops la paraula "menuda" en un relat curt com aquest mareja una mica. En el cas dels dits jo hagués emprat la paraula: petits o xicarrons. Però de totes maneres la història és tan bona que al final hom se n'oblida d'aquesta iteració. Salut, Nil.

  • Atzar[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-11-2019

    Sembla estrany on et pot portar l'atzar de la coincidència a la botiga i el número que et toca.
    Una situació per somriure, una mica compromesa, però tampoc tant.
    M'agrada el final romàntic; el protagonista deu estar molt content d'allò que li han portat unes circumstàncies imprevisibles i del tot fortuïtes.

  • Moments decisius[Ofensiu]
    brins | 19-11-2019 | Valoració: 10

    Rep la meva enhorabona per haver estat premiat en el darrer concurs, té molt de mèrit perquè hi participen textos molt bons.
    Aquest relat m'ha encantat, és àgil i amè com el glop de vent que va empènyer la teva protagonista, Situacions com aquesta que expliques són les que moltes vegades ens permeten canviar la vida,
    L'únic que no comprenc, kefas és l'us d'alguns temps verbals; utilitzes infinitius on jo hauria emprat el perifràstic o el pretèrits perfet.Segurament que ho fas amb alguna intenció, però no acabo d'esbrinar-la.

    Un salut molt cordial,

    brins

  • Enhorabona![Ofensiu]
    Montseblanc | 19-11-2019

    Un relat que es llegeix fàcil, que explica una anècdota que de tant en tant es repeteix als comerços, ja sigui amb el resultat del compte o, com en el teu cas, amb el número de la tanda. El seixanta-nou crec que es practica més de boca que de fet (ai em sembla que m’estic embolicant, ho deixaré córrer...). I el final és molt maco, és com una petita història romàntica d’aquestes de pel•lícula de la sobretaula de la 1 els diumenges.

    Voldria aprofitar aquest comentari per donar-te la meva més sincera ENHORABONA per haver estat premiat al darrer concurs. Sembla mentida que durant l’any tots participem i comentem i en acabar sembla que gairebé ningú és capaç de donar l’enhorabona als guanyadors. Un premi molt merescut, kefas.

  • Et diré un secret...[Ofensiu]

    Et diré un secret... Crec que és la primera vegada que et llegeixo. Perdona si no ho he fet abans. Els que ja tenim una edat... bé, no tots, tenim les nostres manies i a mi almenys, em costa llegir en pantalla, i em limito a llegir a aquells que ja conec de fa temps.
    M’ha sorprès el teu relat, m’ha sorprès!
    —Joan—

Valoració mitja: 9.71