El nostre Riu

El nostre Riu

Riu amunt riu avall transcorre per tota la vall i en la recta final es retroba amb el mar. És tant l'encant que provoca, que una petita llacuna forma en el límit de la sorra marina.
Allà hi fan niu petits aneguets d'un color marró, gairebé del mateix color de l'aigua, les gavines blanques com la neu voleien per tot el bancal i quan veuen els aneguets, es llencen contra l'aigua tots a l'hora, formant un brodat tricolor.

El mar amb sa bravura porta la sorra ara amunt ara avall, en la llevantada tardorenca, formant diferents cales i caletes o dolces platges.
Tot aquest paisatge, és ple d'arbres, que l'embolcallen per totes dues bandes.

Els veïns d'aqueixes contrades, ho coneixen mot bé, però l'accés és difícil, depèn com està el mar. S'hi pot anar vorejant per la sorra, però, a vegades és esgarrapada pel mar cap el fons i aleshores s'hi ha d'anar nedant. També es podria saltar unes roques, però són molt punxegudes i realment perilloses. Aquest estiu el càmping del costat ha obert un pas pels seus terrenys.

La bona alternativa és passar per un camí que voreja el riu, s'hi pot anar no molt bé en cotxe, però és mot lluny i carregós.
La bicicleta és la millor solució, hi ha un tros de camí deliciós, per on i arriben famílies amb els seus nens i els de mig barri, que amunteguen una dotzena de bicis arrapades als canyissars del riu.

Llavors ho aprofiten els nudistes i no tan nudistes, perquè tot s'hi val...
Ells s'hi exhibeixen, però amb molta naturalitat, sense ser provocatius, fan la seva vida cada dia i a tothora.
Parlen.... es miren... això sí....
El Sol, els hi regala la vitamina E per al seu cos, tant necessària per la salut.
Descansen i es relaxen de tot l'estrès quotidià.

A la vesprada i acaronats per la foscor de la nit, fan ús de la seva intimitat.

I després del règim de pomes diürn, se'n van al poble, a un restaurant nocturn per recuperar forces. Per acabar amb un ball harmoniós i suau es dóna per acabada la festa, perquè la seva llar els espera.