el nostre encanteri...

Estic boja? Potser si, però hi què? Sóc...jove, puc fer bojeries com aquesta, oi? Si, sóc una bruixa, i he fet un nou encanteri . Daquí pocs instants el nòrdic de sobre el teu llit desapareixerà...i al teu costat veuras el meu cos...nuu...la meva boca, humida i amb ganes de besar el teus llavis...s'aproperan a tu...

Les meves mans fredes, recorreran el teu cos...calentó de tanta febre... els meus ulls, encessos cerqueran els teus per dir-te altre cop que t'estimo. Em cauran les parpelles que al besar-te toparan amb les teves llarges pestanyes negres que rodejen els teus ulls verds... Les teves mans començaran a perdre's per la meva cintura...

Sembla ser, però, que no he conjurat bé l'encanteri... el teu nòrid continua al seu lloc, i jo, aquí ajeguda sobre la gespa feta mal bé i les fulles marrons dels arbres, m'acaricin l'esquena mentres cauen lentament...

T'estimo