El noi de l’Hortènsia [3]: El seminarista

Si el jove Francesc, en la seva primera experiència sexual, veu imatges dantesques de l'infern en el cos d'una dona, això ens porta a un problema que potser per un seminarista no és massa greu però que, a la llarga, pot portar a un home a una distorsió de la figura femenina.
T'estic seguint en ordre cronològic, per tant no sé què passarà després. Però, pel que vaig llegint, aquí hi haurà marro, si més no, per les pistes que vas donant.
És curiós el que dius del personatge: que incita a la concupiscència fins i tot a persones del seu propi sexe. Això és un punt a tenir en compte de cara al desenvolupament de la història. Ui!, em mossego les ungles esperant la continuació.

Sort, salut i seny, com diu un dels meus amics!

Un nou capítol de la vida de Francesc de Sant-Clara. Quin gran personatge has trobat, quin bon joc està donant! La història es fa cada cop més interessant, i cada capítol resulta més addictiu, fa esperar el següent com els vells culebrots de la ràdio de la nostra infantesa. Com es palesa en els comentaris anteriors, no és una simple descripció d'uns succesos, és una crònica acurada i plena de detalls d'una època i uns fets versemblants i malauradament probables. Crec que tens un bon argument per a una novel•la. Enhorabona.

Un cop llegits els relats suggerits - on descrius un ofici ben peculiar amb un final "espatarrant" ( no se m'acut un adjectiu més adient!) per part de l'Enriqueta de cal coix, i un exorcisme posterior on l'escolanet ens narra en primera persona un veritable malson dut a terme per tres "ànimes" despiadades (tampoc se m'acut un altre adjectiu més adient!) que marca de per vida la ment del jove Francesc- tot queda lligat i ben lligat. Així doncs, amb aquestes lectures prèvies s'entén a la perfecció la reacció d'un Francesc adolescent durant la seva primera relació sexual en rememorar aquell exorcisme horrorós, que, malgrat no va acabar visionant, sí va viure des del seu amagatall particular. No m'estranya gens, doncs, que fugís com un esperitat, el pobre, hahaha!
Torno a repetir aquí que l'ambientació, el retrat d'una època i uns costums -religiosos, sobretot- per oblidar resulta tan real que sembla que et trobis enmig de tota aquella colla d'impresentables.
Bona feina, rautortor!

Amb l'arribada de l'adolescència no hi podia mancar la primera relació sexual. Però si aquest adolescent resulta ser en Francesc, ara esdevingut seminarista, la cosa té més "morbo". La manera com tractes el tema resulta ben divertida, sobretot per aquest final tan reactiu. Com un esperitat, fuig d'escena, i el lector ja té ganes de retrobar-se amb ell en la següent fase vital: la joventut.
Saps ficar-te perfectament a la pell del personatge, el seu perfil psicològic queda cada cop més dibuixat, i això fa que empatitzis amb el jove Francesc i segueixis amb atenció les seves experiències vitals en una època ben concreta, que tots tenim "in mente". Hi ajuda del tot, segons el meu modest parer, que aconsegueixes una ambientació impecable en cada episodi, la qual cosa té un gran valor i interès.
La meva enhorabona per tan bona escriptura i tan bona història.
Salutacions!

M'ha encantat la descripció acurada que fas de les aventures i desventures d'aquest confús seminarista. Aquest cop tractant el sexe des d'una perspectiva adolescent, immadura, que se t'acaba fent molt realista. Felicitats pel relat!
Edgar

Malgrat ser el tercer relat d’una sèrie, aquest també pot constituir un text independent complet. I com els anteriors, El Seminarista és un nou testimoni d’uns temps no tan llunyans. Com sempre, aconsegueixes una ambientació adient i del conjunt subjau el missatge que transmet una de les conseqüències d’aquella educació tan “paternal”.

M'agrada