El noi de l’Hortènsia [3]: El seminarista

Un relat de: rautortor
Al petit Francesc de Santa-Clara no li va costar gaire adaptar-se al seminari i al seu dia a dia metòdic, silenciós, gairebé monàstic. Era com si visqués a casa. Resar i meditar, estudiar, aprendre disciplina i, sobretot, obediència. El conreu de l’espontaneïtat estava reservat a l’escàs temps d’esbarjo i als passejos pels encontorns de la Seu.

Quant als estudis, aviat es féu al ritme i rigor de les normes i, per altra part, de seguida va destacar per la seva ment privilegiada, al mateix temps que s’erigia en líder del grup. Hi ajudaren una personalitat carismàtica acrescuda per una gran fluïdesa discursiva. Rere un deix postís de falsa modèstia hi glatia un esperit insubmís i rebel. Li agradava tenir sempre algú sota el seu domini. Qualitats –o defectes– que, amb l’edat, s’acreixeren sobre manera. Així i tot, era respectat i cobejat com amic.

En canvi, en la vida afectiva era insegur i fràgil, sempre es movia enmig de grans cauteles i recels ocults. Tal vegada perquè, entre altres coses, la seva persona solia despertar impulsos de concupiscència en grans i petits, fins i tot en persones del propi sexe.

Un estiu, a les vacances, va tenir la seva primera experiència sexual. La noia era més gran que ell, filla de l’administrador del balneari de Caldes de Boí on el seminarista havia fet cap amb el senyor oncle. Una nit, ambdós joves acordaren de trobar-se en una habitació desocupada. Despullats i a les fosques, iniciaren el ritual recíproc de recórrer la pell nua. Entre besos i carícies ell descobrí sensacions i arravataments desconeguts i plaents. La jove havia començat a masturbar-lo, quan els dits del noi toparen amb la botja del pubis d’ella. Llavors, restà paralitzat, esfereït. Pel seu cap passaren les imatges d’aquell exorcisme horripilant: els pits enormes balancejant-se, la pelussera negra i espessa de l’entrecuix, l’hisop roent, l’olor intensa de pèl socarrat i de carn bleïda... I, sense dir un mot, fugí de la cambra com un esperitat.

Comentaris

  • No anem bé[Ofensiu]

    Si el jove Francesc, en la seva primera experiència sexual, veu imatges dantesques de l'infern en el cos d'una dona, això ens porta a un problema que potser per un seminarista no és massa greu però que, a la llarga, pot portar a un home a una distorsió de la figura femenina.
    T'estic seguint en ordre cronològic, per tant no sé què passarà després. Però, pel que vaig llegint, aquí hi haurà marro, si més no, per les pistes que vas donant.
    És curiós el que dius del personatge: que incita a la concupiscència fins i tot a persones del seu propi sexe. Això és un punt a tenir en compte de cara al desenvolupament de la història. Ui!, em mossego les ungles esperant la continuació.

    Sort, salut i seny, com diu un dels meus amics!

  • Cada cop més interessant[Ofensiu]
    Carles Ferran | 11-02-2015

    Un nou capítol de la vida de Francesc de Sant-Clara. Quin gran personatge has trobat, quin bon joc està donant! La història es fa cada cop més interessant, i cada capítol resulta més addictiu, fa esperar el següent com els vells culebrots de la ràdio de la nostra infantesa. Com es palesa en els comentaris anteriors, no és una simple descripció d'uns succesos, és una crònica acurada i plena de detalls d'una època i uns fets versemblants i malauradament probables. Crec que tens un bon argument per a una novel•la. Enhorabona.

  • Lligant caps[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 28-01-2015

    Un cop llegits els relats suggerits - on descrius un ofici ben peculiar amb un final "espatarrant" ( no se m'acut un adjectiu més adient!) per part de l'Enriqueta de cal coix, i un exorcisme posterior on l'escolanet ens narra en primera persona un veritable malson dut a terme per tres "ànimes" despiadades (tampoc se m'acut un altre adjectiu més adient!) que marca de per vida la ment del jove Francesc- tot queda lligat i ben lligat. Així doncs, amb aquestes lectures prèvies s'entén a la perfecció la reacció d'un Francesc adolescent durant la seva primera relació sexual en rememorar aquell exorcisme horrorós, que, malgrat no va acabar visionant, sí va viure des del seu amagatall particular. No m'estranya gens, doncs, que fugís com un esperitat, el pobre, hahaha!
    Torno a repetir aquí que l'ambientació, el retrat d'una època i uns costums -religiosos, sobretot- per oblidar resulta tan real que sembla que et trobis enmig de tota aquella colla d'impresentables.
    Bona feina, rautortor!



  • Experiències vitals[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 28-01-2015

    Amb l'arribada de l'adolescència no hi podia mancar la primera relació sexual. Però si aquest adolescent resulta ser en Francesc, ara esdevingut seminarista, la cosa té més "morbo". La manera com tractes el tema resulta ben divertida, sobretot per aquest final tan reactiu. Com un esperitat, fuig d'escena, i el lector ja té ganes de retrobar-se amb ell en la següent fase vital: la joventut.
    Saps ficar-te perfectament a la pell del personatge, el seu perfil psicològic queda cada cop més dibuixat, i això fa que empatitzis amb el jove Francesc i segueixis amb atenció les seves experiències vitals en una època ben concreta, que tots tenim "in mente". Hi ajuda del tot, segons el meu modest parer, que aconsegueixes una ambientació impecable en cada episodi, la qual cosa té un gran valor i interès.
    La meva enhorabona per tan bona escriptura i tan bona història.
    Salutacions!

  • Molt divertit![Ofensiu]

    M'ha encantat la descripció acurada que fas de les aventures i desventures d'aquest confús seminarista. Aquest cop tractant el sexe des d'una perspectiva adolescent, immadura, que se t'acaba fent molt realista. Felicitats pel relat!
    Edgar

  • Història[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 12-01-2015

    Malgrat ser el tercer relat d’una sèrie, aquest també pot constituir un text independent complet. I com els anteriors, El Seminarista és un nou testimoni d’uns temps no tan llunyans. Com sempre, aconsegueixes una ambientació adient i del conjunt subjau el missatge que transmet una de les conseqüències d’aquella educació tan “paternal”.

  • molt real[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 08-01-2015 | Valoració: 10

    M'agrada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

159 Relats

541 Comentaris

94455 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.