Cercador

Llista categories

El noi de l’Hortènsia [2]: Entre misses i missals

Un relat de: rautortor

Francesc de Santa-Clara mai no va tenir joguines. Ni tampoc l’escalfor d’una mare de debò. Tan sols succedanis d’afecte i molt de rigor. Des dels primers dies va viure a l’abadia de Tremp, amb el senyor oncle –que, anys enrere, havia exercit de confessor a les clarisses de Balaguer–, una dida i la majordoma, tia del mossèn. Oficialment, l’infant era fill d’una neboda del rector, òrfena de pare i mare, que havia mort a causa del part. Les males llengües, però, deixaren volar la imaginació i les enraonies, sobretot d’ençà que el capellà havia despatxat l’antiga majordoma i la seva filla que convivien a la casa rectoral. De totes maneres, a mesura que les faccions del nadó s’anaven definint i es manifestaren aquells ulls clars, verd exquisit, els difamadors començaren a afluixar.

No cal dir que el noi va aprendre a resar abans que a caminar. Als dos anys se sabia el rosari de memòria i, a la seva manera, responia en llatí a la missa. Li encantava el pa d’àngel i se’l veia satisfet entre missals i ciris, medalles i estampetes de sants. Però, els seus ulls denotaven un deix de tristor, enigmàtica i perenne. Coses de canalla, solia dir el rector.

En arribar el temps d’anar a estudi, el portaren al col·legi del pare Manyanet, no fos cas que a l’escola pública aprengués tot allò que tan curosament li havien amagat o prohibit a casa. Els seus amics eren comptats, escrupolosament triats. En secret, però, s’havia associat amb alguns escolans per compartir confidències del món exterior i del món sacrosant de la rectoria. Tot i la reclusió que patia, tenia molt d’èxit entre les noietes.

Als nou anys l’enviaren al seminari de la Seu, com no podia ser altrament. Així i tot, hi va anar perquè no s’hi podia negar. En realitat, d’ençà que havia estat testimoni accidental d’un exorcisme practicat contra una xicota per despullar-se davant de tothom a l’ofici de tenebres i abraçar-se tota nua al santcrist, s’havia jurat i perjurat que mai de la vida no es faria capellà, per res del món.

Comentaris

Afegir comentari

He començat la història [Ofensiu]
aurora marco arbonés | 15-05-2015
per a poder-la seguir tota sencera.
Com ja saps, ets el mestre de l'ambientació narrativa. I, en aquest cas, tota la narració fa olor d'espelma i sagristia i d'una època en la que els capellans guiaven la consciència dels fidels en tots els àmbits. Excepte la seva.
Crec que aquest relat m'agradarà molt. M'encanten les històries i aquesta promet ja des del principi. Té molts elements per a interessar el lector i ara mateix ja estic desitjant llegir la propera tramesa. Ja t'aniré contant.
Petons
Molt bon retrat![Ofensiu]
Mercè Bellfort | 15-12-2014
Fas un retrat impecable d'uns personatges i d'una època passada que ens resulta més present i proper que mai.
Destacaria el bon treball d'ambientació, gràcies al qual se'ns permet situar-nos de ple en la pell de cada personatge, i en especial, dins mateix d'en Francesc, un nen que promet molt. A veure com segueix la seva història en els propers capítols.
L'enhorabona, m'ha agradat molt!
Història recent[Ofensiu]
SenyorTu | 06-12-2014
El nom del noi ja és el primer encert. Les primeres frases ens situen de forma molt clara en el relat, una història que és testimoni d’una mena d’episodis que no foren aïllats en una època determinada. El llenguatge transmet l’atmosfera d’aquells temps. La lectura resulta àgil i amena i només el final sembla una mica precipitat, resumit, com si li hagués faltat espai. Un bon títol, també.
Un tema[Ofensiu]
Nonna_Carme | 05-12-2014
malauradament molt actual gràcies al Papa d'ara, referent a molts capellans que fan cas omís al vot de castedat.
Afortunadament el Francesc s'adona, a temps, que no té vocació religiosa.
Molt bon relat, Raúl. Com sempre.
Una abraçada.
bonic relat[Ofensiu]
montserrat vilaró berenguer | 04-12-2014 | Valoració: 10
A cada poble ed pot explicar una història similar
Fantàstic"[Ofensiu]
Edgar Cotes i Argelich | 04-12-2014
Una molt bona continuació d'un relat que de per si ja era bo. Inquietant la infància d'aquest noiet i totes les coses que ha hagut de passar. Molt estremidor el final d'aquest relat, cosa que li dóna un plus perfecte, la cirereta del pastís. Felicitats rautortor per la teva sèrie de relats ambientats a la nostra Lleida més profunda. Espero els altres relats amb impaciència.
Edgar
xicot a la fi[Ofensiu]
Imma Cauhé | 03-12-2014
Una bona narració que pot ser real del tot. Les males llengues sobre tot prop dels frares i capellans n'hi han moltes, crec que a cada poble.

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

139827 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits

Biografia:

Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.

Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >