El noble art de parlar per les parets

Un relat de: llamp!
Les parets tenen molt a dir, però la seva principal feina és escoltar.
Aquelles parets són paciència personificada,
reflex de tant temps i experiències viscudes, sense deixar-se notar.

Ecos de les meves veus es veuen pintades en les parets.
Ells, els que heretaran la meva actitud lluitadora,
més enllà de la fredor de la totxana, el guix i la pintura.

Sóc emissor de sofismes que les parets veuen recalcitrants,
no obstant, no es queixen i somatitzen les meves paraules,
perquè no callo les meves argúcies i les dono sortida.

Parets que callen els secrets confessos,
mimetitzen el crèdit o descrèdit de l'emissor,
i assumeixen la seva part de discrets testimonis.

Veus que formen part de la contingència al·lucinatòria,
no menystenen vociferar veritats incòmodes,
i es fan mereixedores de mencions honorífiques.

Em presento, il·lús, davant la fredor de l'auditori,
perquè vinc d'un silenci desplaent, que tot ho torça,
i es manifesta cridaner, quan s'encarrila el discurs.

Les parets saben de la meva dissort, i no xerren,
però fan acte de presència i em posen l'estora vermella,
per tal que em senti com a casa, entre quatre d'elles.

Vocifera la revolució: "Alcem-nos davant les injustícies!",
quan el crit d'alerta és sotmès a revisions científiques
que escanejaran, al nanomètre, allò expressat amb fúria.

I, jo, escoltaré què m'han de dir aquestes parets sinceres,
eixutes de tota culpa i misèria, per no fer l'orni
més del que sé fer-ho, quan la gent no em veu.

La meva veu és a les parets el que les parets són a la decoració,
segons com les pintis, el que hi pengis, o el que escoltin
respondran, amb impertèrrit posat, les teves gestes permanents.

La veu de les parets serà escoltada per la quietud.
Les meves parets seran enderrocades de veritats incòmodes.
El meu parlar serà obviat per raó de la sobrietat del silenci.

I ja res tornarà a ressonar malament entre les parets,
que incomodi a les veus, fonts d'al·lucinacions imberbes,
que magnifiquen les meves facultats per desaparèixer sense fer soroll.

Comentaris

  • Saber escoltar les parets[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-06-2020 | Valoració: 10

    És indiscutible que saps parlar amb les parets, je je je je..., perquè llenginti-ho, em meravelle quines al-lucionacions se't passen pel cap. No ho entenc massa, però sí que impressiona.
    Com deia Vicent A. Estellés: "Tot és possible en poesia" i tu ho has aconseguit, amb aquest poema, on les parets són testimoni dels teus pensaments.
    Saluts i cuida't. PERLA DE VELLUT