El niu buit

Crec que has descrit a la perfecció el síndrome del !niu buit”,
una sèrie de símptomes i sensacions que experimenten aquells adults que de joves van aconseguir una llar, la van preparar de forma adient i la van mantenir fresca o càlida, però sempre acollidora, varen criar en ella els seus petits i la van fer servir de refugi, punt de reunió i convivència, sala de reunions, símbol i centre físic de la unió familiar, on van créixer les criatures fins a fer-se, al seu torn, gairebé adultes.
I llavors, quan els seus petits aixequen el vol., i la seva ment s’alegra perquè són persones independents, senten una senyal d’alarma en mig del cor...
ai, quins patiments porta cada nova etapa!

Només em resta per dir una cosa: Xapó, Aurora!

I enviar-te, per suposat, una abraçada plena d’admiració,
Unaquimera

Has descrit magníficament bé els sentiments que es desperten quan els fills marxen del niu i comencen la seva pròpia vida en solitari o en parella. Per sort, aviat descobrim que encara tenim un munt de vivències pendents que haviem deixat aparcades, i comencem a gaudir també de tots aquests espais.
Una abraçada

Aquesta etapa o síndrome,
nomes pot ser perillosa,
si no es te una vida,
(personal o compartida),
que empleni aquests enormes forats,
temporalment buits de sentiments.

A la propera etapa,
el niu s'omplirà encara mes,
i en moments especials:
com nevades per Nadal
i fogueres per sant Joan,
per tot sants, st Jordi, o reis...

el cercles de la vida, es tanquen,
...es el nostre destí.

Avet

Volia dir "bava"

a la perfecció el meu sentiment quan els meus cinc fills van anar deixant el "niu".Però, per experiència, et dic que sempre tornen i molt ben acompanyats. (Tinc , també, nou nets i dues besnétes i quan aquestes petitones em veuen i venen corrent a abraçar-me, "em cau la baba).
Tendre i deliciós al màxim.
Una forta abraçada, Aurora.

Ostres tia, m'has fotut el cor encongit. Has descrit la volada del fills amb tanta cura que sembla que un s'hi trobi. I si t'he de ser sincer, se m'han mullat els ulls un xic...

El poema es MAGNIFIC!..com tot el que escrius! Et poso a preferits a la vora del cap...o del cor...

Ah i gracies per animar-me a escriure. La veritat es que tinc super feina i em costa trobar una estona tranki per escriure. Pero m'has animat tant que ho haure de intentar. Gracies!

De seguida m'hi poso. A fi i al cap al menys tinc algun lector...i de categoriaaaaaa!!!!!

Una abraçada

...és preciós aurora! Descrius els sentiments en cada etapa amb un to esperançador. Per com parles i ens ho expliques, i pels valors que deixes entreveure, pots estar segura que tots els teus esforços et seran recompensats, perquè d'allò que es sembra se'n viu, i amb aquest poema només pots fer que recollir bones collites! Les teves paraules em recorden a la meva mare, la qual ja ha començar a recollir els fruits de la seva lluita amb néts voltant per casa i amb les seves filles sempre al seu costat pel que faci falta. La vida és això, no? M'ha agradat molt!

Una abraçada!

Una historia quotidiana feta poesia.
Tot poesia, de principi a final, l'he llegit dues vegades és..........
Fantàstica.
- - - - - - - - - - -
M'han agradat els poemes, que hi vares posar en les fotos de Gonzalo V., sobre tot un "El mirallet", i això m' ha fet recordar una cançó que vaig fer i musicar, ja fa bastants anys, i l'he penjat a RC.
T'han arribat als pps.?.
josep

tot ell, però tan plé de veritat que supera les paraules i torna al lector mare, avia i dona.

... he donat un tomb per casa. Ara encara és plena, però la buidor que aviat arribarà, pot ensumar-se ja instal·lada a les parets.
Cada paraula del teu poema és tan propera, que em pregunto si l'he pronunciat.

Un niu buit, una nova vida a l'abast per volar, per omplir silencis i experimentar el seu mon mentre espera algun retorn.
Un mon seu per a buidar, un silenci per volar, una vida per omplir i un retorn per experimentar.

Una abraçada mentre escrivim, mentre expeaimentem i omplim.

El "vaivé" de la vida del poeta que som tots.
Com deia la Mafalda d'en Quino: La millor edat de la vida es estar viu.

... molt agradablement. No acostumo a llegir poesia. Normalment em costa assimilar-la, però… aquesta no! L'he començat a llegir i no he parat fins al final. No sé que diran els entesos, però jo, des de la meva posició només puc dir que amb paraules força entenedores m'has transportat a la meva realitat.
Gràcies per escriure!
Joan

Quan arriben els nets t'adones, que encara pots donar i gaudir t'endreça. Josep