Cercador
El nen que menjava Venus
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Aquell nen de complexió esquifida i rostre conjuntat amb trets menuts -el nassiró diverticament pinòtxic- llevat d'uns ulls de 'no em perdo detall del món' un pèl i dos desorbitats com els dels peixos abissals es fotia Venus a tort i a dret i a cremadent.
Tot havia començat el dia que va estudiar el Paleolític i la noia on anava a classes de repàs, per animar-lo i nodrir-lo, li ho va ensenyar. Van fer l'esquema amb retoladors de colors, que l'alegria a les llibretes, força amputada a l'escola, amb la Gisela era al revés. L'apartat dedicat a l'art, en taronja -to de la creativitat, va afegir ella- és el que més se li va gravar. I és que la imatge al llibre de les Venus, aquelles icones de la fertilitat ancestrals, era tan simple com agafar una avellana i tres ametlles, pelades i torrades, i reproduir-la sobre la taula. Com cruixia, en cruspir-se-la, ara un element ara un altre, petits premis a mida que el nen aprenia la lliçó.
Li va ben quedar. El cap, les dues mamelles i el sexe. Es podia dir que no tenia extremitats. No va pensar en afegir-les amb festucs, per exemple, per acabar de reblar aquells personatges alimentaris.
Li va quedar. Per postres a casa seva, per berenar, per fer un pica-pica, el nen confegia Venus. Les menjava amb un somriure, guspira de la gràcia que mai van deixar de fer-li.
De gran i de mena emprenedor va muntar un negoci: 'La Venus torradeta'. Venia fruits secs a l'engròs i a domicili i àdhuc feia feliços als capellans colgant-los amb grana d'ídem. Bons encàrregs.
No cal dir que el logo era la imatge de l'avellana i les tres ametlles formant la divinitat que els cavernícoles adoraven. Ell, també.
Tot havia començat el dia que va estudiar el Paleolític i la noia on anava a classes de repàs, per animar-lo i nodrir-lo, li ho va ensenyar. Van fer l'esquema amb retoladors de colors, que l'alegria a les llibretes, força amputada a l'escola, amb la Gisela era al revés. L'apartat dedicat a l'art, en taronja -to de la creativitat, va afegir ella- és el que més se li va gravar. I és que la imatge al llibre de les Venus, aquelles icones de la fertilitat ancestrals, era tan simple com agafar una avellana i tres ametlles, pelades i torrades, i reproduir-la sobre la taula. Com cruixia, en cruspir-se-la, ara un element ara un altre, petits premis a mida que el nen aprenia la lliçó.
Li va ben quedar. El cap, les dues mamelles i el sexe. Es podia dir que no tenia extremitats. No va pensar en afegir-les amb festucs, per exemple, per acabar de reblar aquells personatges alimentaris.
Li va quedar. Per postres a casa seva, per berenar, per fer un pica-pica, el nen confegia Venus. Les menjava amb un somriure, guspira de la gràcia que mai van deixar de fer-li.
De gran i de mena emprenedor va muntar un negoci: 'La Venus torradeta'. Venia fruits secs a l'engròs i a domicili i àdhuc feia feliços als capellans colgant-los amb grana d'ídem. Bons encàrregs.
No cal dir que el logo era la imatge de l'avellana i les tres ametlles formant la divinitat que els cavernícoles adoraven. Ell, també.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435769 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com