Cercador
El nen hi és
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Jo rentava el plats i des de la finestra de la cuina el mirava marxar de casa.
Va ser un instant: es va girar, em va mirar i va somriure: era el nen.
El meu somriure de tornada tenia els ulls enterbolits per les llàgrimes.
Tot seguit ell va aixecar la mà i va fer el gest de comiat, mantenint aquella expressió.
Jo l'hi vaig tornar l'acció.
Vaig deixar que el plor fos tan viu com volgués. Vaig deixar el que estava fent i em vaig asseure en una cadira amb els braços contra les cames sobre el davantal i les mans a les galtes amb els índex fent com de parabrisa per anar-me aclarint el rostre humit.
Havia retrobat el nen. El nen que li agradaven els contes, el nen que li va costar entendre les hores en digital, el nen que li agradaven els espais atapeïts de coses acollidores, el nen que en dur una pila de llibres de la biblioteca municipal havia dit 'com pesen les paraules!', el nen que badava boca com un ocell afamat quan li donava les sopetes, el nen que havia rigut en sentir per primer cop el mot 'grumoll', el nen tímid i sensible de riure sorollós, cara pigada i cabells de panotxa enrinxolats que jo estimava i que havia anat creixent i que aquell dia, abans de marxar cap el pis de Girona on anava a la universitat, havia volgut reaparèixer per fer saber a la mare que sempre hi seria.
Comentaris
-
Per ser tan tendre i poètic...[Ofensiu]Annalls | 11-02-2013 | Valoració: 10
....el teu relat es mereix un peto molt fort. Tinc fa dies un poema sobre l'adolescència del meu fill, que va trencar amb aquella confiança física que teniem, i a la que voldria retornar i em sembla que ell també i no sabem com. El vaig escriure junt amb" quan dorm" i el tenia reservat per més tard , però desprès de llegir el teu, demà (ara soc a >Giro) el publico.al costat del de sa germana que es on a d'estar. He vist el comentari de la Anaïs i veig el futur que m'espera , que ens espera. Sempre me demanat perquè tenim tan reprimit el contacte físic si el necessitem tan! JO SOC LA PRIMERA( 8TECLA boja )QUE Ssi no tinc molta confiança em costa, em costa...i si la tinc llavors esdevinc pellerida (allò semblant a un almeja de mitja closca que s'enganxa a les roques).
Així que si trobo un panotxa d'uns 20 anys per la city es el teu fill...
No tens rentaplats i tampoc aspiradora, noia poc contaminada... -
Jo no sé tu ,[Ofensiu]Nonna_Carme | 10-02-2013
però a mi , tot i que els meus fills ja són molt grans ( la més petita té 45 anys ) , encara em vindria de gust acaronar-los i amanyagar-los com quan eren petits. I això que tots són molt carinyosos i les seves abraçades són més fortes , però...
Ha estat una vertadera delícia llegir aquest relat. Hi tornaré.
El teu relat m'ha suggerit tanta tendresa !
Una forta abraçada , Mena guapa i gràcies .
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436177 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com