EL NEN AMB SABATES NOVES

Moltes gràcies a tu pels teus comentaris i sobre tot, per la difusió dels nostres relats i/o contes per la geografia literària de Catalunya. Viatjant incansable i relataire dels racons encantadors de casa nostra. Tot això no te preu!.
Que el nou any et sigui portador, una vegada més, d'aquesta vitalitat que despertes i comparteixes!.
Seguim endavant, sempre endavant!

Gracies per ser-hi i pel que fas , estic contenta de caminar al teu costat encara que sigui poca cosa la neva col·laboració . Seguirem endavant doncs

I tant que hi ha racons per conèixer i, per tant, saber coses de la nostra estimada Catalunya! És la nostra, com les nostres sabates, que acabades de comprar fan mal, però que te les estimes perquèt'ajuden a caminar. Antoni, una forta abraçada i a continuar coneixent Catalunya!

Aleix

Molt bé, Antonio. Sabates noves i a seguir caminant ... nous i vells camins . Bon any 2019!
Joan

Recordo quan la meva sogra explicava que ella es va comprar les seves primeres sabates quan ja tenia vint anys i en feia deu que treballava. Ella va ser qui va regalar les primeres sabatetes a cada nét. Pels que ja han nascut en temps d’abundància es fa difícil entendre l’autèntic valor d’unes sabates noves i pròpies...
Espero que les d’aquest any també se t’ajustin perfectament i que puguis continuar voltant per tot Catalunya.
Que tinguis un 2019 ple de passes i de troballes!

Encara que jo he estat a Alaska i a les muntanyes d'Austràlia i el Canada per posar un exemple... I que no sóc gaire aimant de la vida camperola, tot i venir de pagesos per les quatre bandes i haver-me dedicat a aquesta ocupació durant més de deu anys...Sóc una persona d'urbs, de ciutat com un vell patrici romà. M'agrada el contacte amb la gent, amb la diversitat i la tolerància que ofereix la ciutat i la seva domesticada arquitectura... Però tot i amb això, valoro i aprecio la gent com ara vos, dedicada plenament a salvaguardar la memòria històrica dels nostres progenitors més remots. Agraeixo la vostra felicitació d'Any Nou pera tots els relataires. Una foto molt bonica i entranyable i una explicació que em fa tornar a la meva infantesa. Sou vos l de la foto?

No et conec personalment, però per tot el que de tu he pogut llegir... t'imagino com un incansable caminant, senderista i descobridor de racons preciosos de Catalunya. Això no té preu! Felicitats i benaurat 2019 per a tu també.