EL NAIXEMENT DE L'ANTROPOLOGIA PROJECTIVA

Un relat de: Xavier V. Inglada

Qui no ha patit mai les aglomeracions, els amuntegaments, les massificacions, les acumulacions, les multituds, les gentades, les gernacions, els overbookings? Vivíem en un món atapeït d'éssers humans, la nostre espècie s'ha fet amb el control total i absolut del planeta, hem conquerit terra, mar i aire i finalment, endinsats ja en ple segle XXI, hem arribat a fer-nos nosa. I ara què? Hem de seguir creixent de forma espontània i atzarosa o cal començar a aplicar certs mètodes de control mundial? Aquesta és la pregunta que ja es fan els més poderosos, els que realment hi tenen molt a perdre, perquè nosaltres, els punt negres vistos des de dalt de la nòria, en prou feines tenim temps per pensar què li regalarem a Fulanito ara que s'acosta el seu aniversari, o com fer-ho per agradar a tal Fulanita, que fa dies que em fa tilin... experiències evidentment vitals, però que ens ocupen un temps preciós impedint-nos dedicar-lo a l'Antropologia Projectiva.

Arribats a aquest punt, si veieu que ja aneu massa atabalats amb això de la hipoteca, l'educació dels nanos o el maleït rebut de Telefònica que no hi ha qui l'entengui, podeu deixar de llegir-me, us entenc, jo ara mateix escrit aquest article, curt, sintètic i sense referències bibliogràfiques, justament per falta de temps, el meu desig fóra escriure un llibre, una tesi doctoral, documentada i rigorosa, però també tinc una hipoteca per pagar i uns vicis, sans, per satisfer. Tanmateix, jo seguiré endavant amb l'article, amb l'esperança que pugui inspirar a algun burgès, que encara en queden, d'aquells que poden dedicar la seva vida sencera al plaer intel·lectual.

He buscat al Google la paraula Antropologia Projectiva, per si algú s'havia avançat a la meva proposta, i ni amb català, ni amb castellà, hi he trobat res. Sembla ser doncs una paraula relativament nova, i bastant malsonant a primera vista. Caldrà doncs desglossar-la i definir-la.

L'Antropologia és bàsicament l'única disciplina que estudia l'ésser humà com a ésser humà, o sigui, com a ésser viu pertanyent a una espècie concreta, la humana. La projectivitat és una qualitat referida a allò que es pensa portar acompliment. L'Antropologia Projectiva és per tant la ciència que estudia el projecte de l'ésser humà com a espècie, un projecte actualment inexistent, però pràcticament inevitable ja, en els temps que corren, tenint en compte el progrés humà, i el motiu és ben senzill, com a espècie hem crescut tant que ens hem convertit en plaga. Però tranquils, en realitat és una bona notícia, les plagues són un exemple clar d'intel·ligència evolutiva, intel·ligència sí, però que mor d'èxit. Tanmateix, i a diferència d'altres plagues animals, l'espècie humana té una virtut que cap altra espècie universal coneguda té: la consciència operativa d'espècie, un concepte que adopto precisament d'un compatriota genial: Eudald Carbonell, i que em serveix per posar les bases d'una actitud política que hauria de començar a néixer, conjuntament amb aquesta ciència que estudia el projecte humà: la Política Planetista, entesa com l'estudi de propostes d'organització social a nivell planetari.

Avui estem gestant un embrió, avui neix una nova ciència, i no convé encotillar-la massa, sobretot tenint en compte la nocturnitat i traïdoria del redactat. Al cap i a la fi, no inventem res de nou, res que la ciència ficció no hagi predit: '1984', 'Walden 2', 'Un Món Feliç', 'La Guerra de les Galàxies'... però elimineu ràpidament aquestes referències del vostre cervell, perquè inconscientment denigrareu la importància del que esteu llegint... i creieu-me que no ens convé, no ens convé a cap de nosaltres i molt menys als pocs desenfeinats que heu arribat fins aquí i que teniu la capacitat de deixar-vos ja de nacionalismes, localismes, municipalismes, marxismes, liberalismes o masturbismes polítics de baixes mires: ara cal pensar en gran, cal pensar en termes d'espècie, cal pensar en termes de planeta: apa a veure que en surt de tot això: ens veiem d'aquí deu anys; esperem un Gandhi si de cas per liderar aquest gran repte, resem perquè no ens aparegui un Hitler.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer