El NADAL segons un observador inusual.

Un relat de: polamat_
Havien arribat tots.

Els homes entraven amb prudència i timidesa, mentre les dones, es saludaven i xerraven com si no s'haguessin vist mai. Ells s'amagaven darrera d'algun obsequi per a la mestressa, ja fos un tortell, un ram de flors o una ampolla de vi que de ben segur, s'acabarien bevent ells mateixos durant el dinar.
D'aquesta forma també, evitaven invertir gaire temps en saludar aquelles àvies que sempre els feien ruboritzar.
Tot canviava quan, al arribar el menjador, es trobaven tots ells vora la llar de foc. Relaxats, xerraven de futbol i política, mentre que els més joves explicaven les seves últimes proeses nocturnes.

Es d'elogiar el paper de la mestressa de la casa. La pobre dona passava gairebé una setmana pensant com cuinar el coi de gall d'indi quan, el dia del dinar, entre presentacions i benvingudes, se li acabava cremant.
Per sort, sempre estava a temps de enretirar les patates, olives i demés entremesos, a favor d' ampolles de vi i de cava, i provocar que els invitats, confusos per la fam i l'alcohol, trobessin d'aquell gall d'indi, un suculent tiberi.

Un cop estàvem tots a taula. Sempre hi havia qui dividia la taula en joves i grans. D'entre els joves però, sempre s'hi podia trobar la figura de ''l'animador''.
Aquest, no és podia considerar jove, però de ben segur, un hora després seria qui, gràcies al vi i al cava, animaria a tots els comensals de la taula a cantar, explicar acudits i a beure encara més.

Des de la meva posició podia observar, encreuaments visuals durant tot el dinar.
I més si, d'entre tots, la petita de la família que acabava de fer la majoria d'edat, estrenava escot.
El pare, que havia descobert aquell mateix dia els atributs de la seva filla, havent frustrat en l'intent d'impedir-li-ho abans de sortir de casa, només podia intentar evitar qualsevol exploració visual que tingués com a objecte els pits de la seva filla.
També passava una situació semblant quan algun dels nois joves portava la seva nova xicota, però llavors s'hi afegia l'allau de preguntes, més compromeses a mesura que transcurria el dinar.

Cada any em toca contemplar aquesta estampa tant peculiar, i m'agrada. Al cap i a la fi, durant aquestes dates es fa vida a casa, i sempre sobra menjar que després acabarà a la meva menjadora. Només espero que entre tanta rialla i festivitat us enrecordeu de treure'm a passejar.

Atentament, un gos observador.

Comentaris

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 10-12-2012 | Valoració: 10

    Hola;

    Ets un 'punt de vista' molt particular.

    Penso que agradarà molt als petits lectors del NADAL DE CONTE

    el text en format word adjunta l'email adreçat a tribuna@guimera.info

    Si vols afegvir una imatge en un arxiu SEPARAT en el mateix e.mail

    Gràcies