EL NADAL DE LA LLÚCIA

La Llúcia esta asseguda al banc escon a la bora del foc. Un foc no gaire gran, ella es una dona i costa molt tallar amb la destral els tions que cremen al foc. En vida del seu home el Valentí, tot era
diferent, mes ja fa un hivern que reposa al cementiri del poble. Una
pulmonia doble el va vèncer. Ara es una pobre vídua de nomes trenta cinc anys, que sembla per lo menys deu anys mes gran, no
sabem si degut a la vestimenta negra que porta o per la cara trista i
el seu cos com encongit. Dos nens de set i nou anys al seu càrrec i
una vida de privacions i desenganys fan la resta.

Avui es el seu sant com també es el dia de la fira del poble. Santa
Llúcia. Ningú l’ha felicitat ni ella tampoc ho esperava. Ja no espera
gaire res. Potser tenir salut per pujar endavant els seus fills i para de contar. La nena al sortir de l’escola li va comentar ahir que les
monges els havien dit que venien els Reis, ella li agradaria una nina encara que fos de cartró de les que anomenen “pepes” . El seu
germà ja sap somia en pilotes, mes ella no te diners. Voldria que els seus fills tinguessin regals i no sap com fer-ho.

Ahir també la veïna del costat va anar a comprar a la botiga del poble i va veure comprava una participació de la Loteria de Nadal i li va comentar si ella en volia. No va dir ella, potser dema. Ella ja
sabia que portava justos els diners per comprar cigrons. No ha parat de pensar-hi.

Avui asseguda a la bora de la llar de foc sembla Hamlet, mes ella no sap qui es ni tampoc sap qui es Shakespeare . Dubte fer o no fer. Si ven la conilla potser tindrà diners per comprar els joguets dels fills. Mes si ven la conilla en tindrà de justos per comprar la
participació de la Loteria. Tot li va tant malament que si toques seria com un somni. Alguna cosa dins seu li diu te de vendre la conilla, els conillets ja son grans i mengen herba . Si compres els joguets ja els tindria per Reis. Que passarà si compra la Loteria?

La Llúcia amb mal al cor ven la conilla. Tot seguit va a la botiga i compra la participació de la Rifa de Nadal. Per la nit al llit buit al
canto del seu home plora i pensa ho ha fet malament, es una mala mare i acarona el coixí buit. L’olora sols ella sap que no l’ha rentat
perquè conservi la flaire del cap del marit mort i plora.

El dia vint-i-dos estava renta’n a la bassa .Ha tingut de picar amb la pala, el glaç era de dos centímetres .Te els dits adolorits i el fred
li entra pel vestit que no es prou gruixut pel fred que fa. Sent la veïna que la crida Llúcia, Llúcia ens ha tocat, ens ha tocat la rifa.
Ella deixa els mitjons del nen i s’aixeca de la caixeta de rentar amb
la pala a la ma. Li fa mal tot. Veu la Mundeta crida’n i rient i el cor
li fa un salt. Que dius Mundeta ? . Que ha tocat la grossa a cal
Fuster, ens ha tocat. I que ens donaran pregunta esperançada la
Llúcia. No ho se diu la Mundeta, mes el meu home diu que s’apropa a un milió de pessetes . La Llúcia riu i abraça l’amiga i
veïna i pensa que alguna cosa comença a anar be. Segur es el
seu marit mort. Li va demanar per la nit abraçada al coixí, si ha fet
be en vendre la conilla.

Per la nit un cop els nens dormen, abraçada al coixí, plora, mes aquest cop es d’alegria. Els seus fills no els faltarà el pa i per Reis
tindran regals i quan es facin grans també podran estudiar si volen,
com volia el seu pare. I tot gràcies a la conilla.