El Nadal d'anar a dalt.

Les celebracions de Nadal i Sant Esteve de la meva infantesa i adolescència van estar tan lligades als avis paterns, cosa lògica en ser fill únic de fill únic, com al germà de l'àvia i la seva muller (als qui seguiré anomenant tiets i no besoncles), sense fills però ambdós amb una munió de germans i nebots. Com que els tiets gaudien d'una posició discretament acomodada, que per festes resplendia més per mor de les paneres, pernils i caixes de xampany exhibits en una saleta, que el tiet havia rebut en agraïment als encàrrecs i subcontractes atorgats en representació d'una de les empreses constructores de més renom a l'època, els pares i jo dinàvem a casa dels avis, en el segon segona, però després d'una breu sobretaula amb torrons i xampany, pujàvem a la dels tiets, en el tercer primera, per seguir la festa amb més torrons i neules, més xampany, cafè i tota mena de licors, dels quals em deixaven tastar un didalet dels de baixa graduació. Al menjador s'hi anava congregant cada cop més família, fins que les cadires de tota la casa ja no donaven abast, en contrast amb la intimitat del dinar previ circumscrit a nosaltres cinc.

Si m'he permès de referir una història tan anodina, que amb petites variacions es deu repetir a milers de llars, no ha estat per ella mateixa sinó per l'anècdota lingüística que se'n deriva: quan els pares o els avis parlaven del "nadal", jo interpretava que es referien al moment en què decidíem donar per acabat el tec a casa dels avis i "anar a dalt", a la dels tiets, per prosseguir l'endrapada de torrons i la disbauxa etílica; confusió justificable per la reducció fonètica "anà a dal", pròpia del català oriental, amb l'afèresi del verb i la contracció del conjunt. No vaig sortir de l'error fins que als sis anys em van escolaritzar als Maristes: en l'única llengua vehicular del moment, em van ensenyar que la "Navidad" era la festa que commemorava el naixement del nen Jesús i, com que en manifestacions folklòrico-religioses hi havia més màniga ampla, és molt probable que l'estrofa inicial de la nadala "Ara ve Nadal" ("matarem el gall i a la tia Pepa n'hi darem un tall") acabés de llevar-me la bena dels ulls i que finalment m'adonés que "Nadal" no formava part d'un codi privat familiar sinó que era la prosaica traducció de "Navidad".