EL NADAL BLANC

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Jo de tu Júlia li portaria a la teva germana els capons que tenim de menjar-nos plegats diu en Francesc . A la fi ella es millor cuinera que tu i tenim de dinar plegats per Nadal. De pas també li pots portar els torrons així , nomes tindrem de llevar-nos i anar a dinar a casa la teva germana.

La Júlia bona dona, agafa l’autobús que la porta del seu carrer Muntaner de Barcelona fins al barri Horta, carregada com una burra. Es bona persona la Júlia, i a casa la seva germana Hortènsia es rebuda pels nebots que li fan petons i la fan entrar. La germana i el cunyat son a treballar, els deixa les menges, parla una mica amb els adolescents s´ acomiada perquè encara te de preparar el sopar de Nadal. Aquest sopar el faran tots dos sols a casa, no tenen fills ni ningú.

La Júlia aquell vint-i- quatre de Desembre del any seixanta dos del segle passat, porta mitges de nylon i sabates de vestir junt a un abric de panyo que en aquell moment el troba insuficient, fa un fred que pela.

Abans de pujar al seu pis compra a la peixateria del barri mig quilo de gambes i un lluç, es el que el seu marit li agrada més menjar pel sopar de Nadal, també proveeix de pa.

Al arribar a casa es troba amb el Francesc que fa una gran fumeria , la calefacció de carbó no sembla tirar del tot i l’home el veu amoïnat, el pis es gelat encara. Al cap de mitja hora aconsegueix arreglar l’esgavell i dinen escudella i carn de xai que va sobrar del dia anterior. La Júlia li comenta que fa molt fred al carrer i esta molt núvol. Seria horrorós que s’espatllés la calefacció ara. En Francesc diu, no dona no, de totes maneres demà quasi no hi serem
estarem a casa la teva germana.

I el dia va anar transcorrin com sempre, al vespre varen sopar les gambes i el lluç a la basca , i una taronja ja que els torrons ja els havia portat a casa la germana. Es van desitjar Bon Nadal i molt prompte es varen ficar al llit. Abans d’anar a dormir la Júlia va trucar a la seva família desitjant Bones Festes.

Al mati del dia de Nadal continuava gris i fred, la radio parlava que potser nevaria. El Francesc atia’n la calefacció que per fi funcionava bé, va dir. No a Barcelona, no neva mai. I al dir això la Julià que mirava per la finestra es va donar compte que queien flocs de neu. La nevada es va anar intensificant i a mig mati quan la Júlia va decidir-se a anar a comprar una mica més de pa, hi havia dos dits de gruix de neu enganxada al terra.

Al migdia els taxis ni autobusos ja no funcionaven. El Francesc va trucar al cunyat dient-li que no es veien en cor d’anar a dinar com havien previst. La Júlia patia, va portar tot el menjar a casa la germana i sols tenien conserves i el més imprescindible. Res per fer un dinar com cal de Nadal .M’entres la neu queia i anava envaint carrers i teulades el fred era intens. La Júlia que mirava per una finestra, va veure uns xicots baixant esquiant pel carrer, ja el tràfic era inexistent.

En Francesc i la Júlia varen dinar arròs amb oli i unes llaunes de sardines. Aquest va ser el seu dinar de Nadal. En canvi a casa la Hortènsia els capons feien un olor que enamoraven i els torrons eren genials. A part de tot això els fills que no havien vist neu a la seva vida. Van fer ninots varen jugar i també varen desitjar per telèfon Bon Nadal als tiets setiats al carrer Muntaner.

Tot això m’ho explicava la Júlia quan jo era petita, que malgrat el dinar va ser un Nadal ben diferent. Jo que al meu poble veia nevar any si i any també, no li veia la gracia. Va ser més gran quan vaig comprendre que si, aquell Nadal del seixanta dos devia ser diferent a Barcelona. Un Nadal Blanc !.Un Nadal per recordar.




Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    Karin | 16-12-2016 | Valoració: 10

    Quins temps aquells mare de Déu, sembla que faci un segle

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322152 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.