Cercador
El músic de carrer
Un relat de: Tolkfus- Compartir:
Va xocar amb un noi que carregava unes raquetes, dins una funda negra, i el mànec d'una d'elles li va arrencar els auriculars de les orelles i del seu telèfon. El tenista va seguir caminant, i ell es va arrepenjar a la paret, tocant-se les adolorides orelles, fet que impedia que s'adones de que el reproductor del seu smartphone continuava reproduint la música.
De cop, va veure com una moneda li queia als peus, i al aixecar la vista, es va trobar amb una dona que el mirava il·lusionada. Confós, no li va fer cas, i va seguir fregant-se les orelles, acció a la qual va respondre la dona llençant-li una altre moneda. Mentre aquesta feia això, més persones s'havien anat apropant al noi, i imitant la primera dona, el bombardejaven amb xavalla. El noi va comprendre el que passava, però abans de que tingues temps d'apagar la música, una moneda de dos euros li va impactar al front, descol·locant-lo i fent-li caure el mòbil de les mans. El públic, en veure que deixava de fer el seu estrany ball d'orelles, el va instar a seguir, augmentant el ritme dels seus llançaments.
La càmera, que observava tranquil·lament des de la seva posició privilegiada al sostre, va perdre la visió del noi, sota una inaudita pel·lícula de monedes. Aquí haig de fer un breu incís, ja que tot i que el lector més agut coneixerà el valor polisèmic de pel·lícula, pot ser que aquell que estigui menys versat en assumptes de paraules no ho faci. Una pel·lícula és, apart d'un film, una capa molt fina que cobreix un objecte o la superfície d'un líquid.
Fet aquesta aclariment, continuem: com ja he dit, la càmera havia perdut la visió del noi, i va haver d'esperar una estona a que el bombardeig acabés i la gent s'apartés. “Sembla que això vagi de pel·lícules”, va pensar en veure el cos del noi sota una pel·lícula de sang, de la qual només en trencaven la llisor, les meitats de les monedes que no havien acabat d'incrustar-se del tot en el confós i confús músic de carrer.
De cop, va veure com una moneda li queia als peus, i al aixecar la vista, es va trobar amb una dona que el mirava il·lusionada. Confós, no li va fer cas, i va seguir fregant-se les orelles, acció a la qual va respondre la dona llençant-li una altre moneda. Mentre aquesta feia això, més persones s'havien anat apropant al noi, i imitant la primera dona, el bombardejaven amb xavalla. El noi va comprendre el que passava, però abans de que tingues temps d'apagar la música, una moneda de dos euros li va impactar al front, descol·locant-lo i fent-li caure el mòbil de les mans. El públic, en veure que deixava de fer el seu estrany ball d'orelles, el va instar a seguir, augmentant el ritme dels seus llançaments.
La càmera, que observava tranquil·lament des de la seva posició privilegiada al sostre, va perdre la visió del noi, sota una inaudita pel·lícula de monedes. Aquí haig de fer un breu incís, ja que tot i que el lector més agut coneixerà el valor polisèmic de pel·lícula, pot ser que aquell que estigui menys versat en assumptes de paraules no ho faci. Una pel·lícula és, apart d'un film, una capa molt fina que cobreix un objecte o la superfície d'un líquid.
Fet aquesta aclariment, continuem: com ja he dit, la càmera havia perdut la visió del noi, i va haver d'esperar una estona a que el bombardeig acabés i la gent s'apartés. “Sembla que això vagi de pel·lícules”, va pensar en veure el cos del noi sota una pel·lícula de sang, de la qual només en trencaven la llisor, les meitats de les monedes que no havien acabat d'incrustar-se del tot en el confós i confús músic de carrer.
