EL MUR

(Un llarg mur de color gris i un president amb cara enfurrunyada, bastant gran, amb el cabell tenyit d’un ros groguenc formant una onda damunt del front bastant ridícula, cepat, vestit color gris plata, camisa blanca i corbata vermella)
President (dirigint-se al mur)- Gràcies, mur, per haver-me fet guanyar les eleccions! Sense tu, res hagués estat possible. Vaig gastar tots els esforços en fer entendre que el millor de tot erets tu, per seguretat de tothom, per mantenir la nostra idiosincràsia, per aïllar-nos de la barreja, dels perills exteriors...Tu ets la seguretat. Aquesta construcció tan elemental però tan sòlida ho és tot per a mi.
D’ara en endavant em mantindré fidel al meu programa: el mur. Miraré de conservar-te; ampliaré la teva llargada fins que ningú es pugui escolar per enlloc; atacaré a tothom que s’oposi al teu reconeixement i intentaré de treure recursos, encara que sigui de sota els teus fonaments, per blindar-te; utilitzaré l’estat d’emergència, si és necessari, per seguir amb la teva construcció. Tu i jo sempre estarem junts, amb el mateix objectiu perquè el pitjor que ens podria passar és que persones foranes, pobres i de pell fosca, creuessin fronteres per instal•lar-se, com si res hagués passat, a casa nostra, el nostre país, que s’embrutaria i perdria la puresa que ens ha costat tant de mantenir i faria pujar la ira d’aquesta gent tan benestant i per la qual estem lluitant tu i jo cada dia.
Tinc el poder. Més ben dit, tenim el poder tu i jo. Tothom ha d’entendre aquesta política perquè realment... Què és més important que aquestes tanques que recorren milers de quilòmetres? A mi m’ho aporten tot i són la motivació única i essencial per fer d’aquest país el país número 1, el país que ho pot tot, el país en el qual s’emmirallen els altres països que són simples peons nostres i vassalls sobre els quals recau tota la nostra política. Enhorabona, mur, el món és a la nostra mà!