El muntanyenc

Un relat de: llamp!

Puja i puja
s'enfila i s'enfila,
cau i s'aixeca,
continua,
pateix,
agonitza,
s'ha fet mal,
però té fe.

El muntanyenc
vol fer el cim.
Serà difícil.
Es desmoralitzarà.
Caurà i es matarà?
Mirarà enrere
i abandonarà?

Una pedra,
dos glaceres,
tres abismes,
Fred i més fred
neu i més neu,
gel i més gel
roques i més roques.

Quilòmetres amunt i
inclemències temporals a banda,
què hi ha dels despropòsits?

Jo segueixo.
M'hi va la vida
i no em rendeixo.
Llarg és el camí,
tortuós el viatge,
erm el paisatge.
El cim és un llumí

Tant llunyà!
Tant inhòspit!

El cim, serè,
s'aixeca davant meu
i no tem ningú,
ni s'agenolla,
ni s'inclina,
sinó que romàn
a l'expectativa
de qui és capaç
d'abordar-lo
burlant un a un
els obstacles.

Quan arribi
posaré un crit al cel.
Diré: "Sóc aquí
i res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
malgrat les dificultats,
soc un ésser diví
i sóc qui ara farda".


Comentaris

  • GRACIES "CENTELLENC " ![Ofensiu]

    Hola,

    El teu amable comentari m'afalaga.

    Conec el Clascar i altres llocs de la zona.

    Centelles em va encantar.

    Seguire el teus consells.

    Espero - pel be dels barcelonis - que no tinguis dons profetics.