EL MOT

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Que fàcil seria
parlar dels teus ulls,
de la llum del seu mirar,
del seu calor de foc a la llar.

Potser ho hauria de fer,
però avui vull dir-te més.

Que fàcil seria
cantar al teu somriure
dir-les-hi perles a les teves dents.
Això li agrada a la gent.

Potser ho hauria de fer,
però avui vull dir-te més.

Que fàcil seria
lloar el teu moure’t
I dir-te com, perquè et toca,
envejo l’aire que t’envolta.

Potser ho hauria de fer,
però avui vull dir-te més.

Cal, però, entendre,
i entendre-ho bé,
de cap a fi
el que això vol dir.

No és un nexe.
No és un desig.
No és material
ni és esperit.

No és res d’això
i ho és tot a l’hora.
Tu ja saps què vull dir.

Potser no ho hauria de fer,
malgrat tot t’ho diré.

Allò que, sense ser res,
ho és tot, és tan sols un mot.

T’estimo.

Comentaris

  • Felicitats![Ofensiu]
    Aquiiara | 16-12-2012

    Preciosa contundància per dir tan sols un mot
    Aquiiara

  • Facil[Ofensiu]
    Joana Llor Serra | 10-12-2012 | Valoració: 9

    Preciós, que fàcil que hauria de ser i que poc que es diu.

  • tens raó jordi...[Ofensiu]
    joandemataro | 07-12-2012 | Valoració: 10

    és un mot que a moltes persones els costa dir i que tan mateix hauríem de dir i repetir contínuament, aquest " t'estimo", que ho diu tot.

    gràcies jordi per compartir i pelss teus amables comentaris, per altra banda sempre enriquidors doncs la interpretació que cadascú fa del que escrivim sovint ens sorprèn

    una abraçada
    joan

  • Fe d'errada[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 12-11-2012

    L'ultim vers haria de figurar de la següent manera:

    Allò que sense ser res ho és tot,
    és tan sols un mot.

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

149 Relats

250 Comentaris

102266 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com