El most de la tarda...

Un relat de: onatge

El most de la tarda.


El most de la tarda
emboira l'horitzó.
El sol em duu la millor abraçada.
Vaig caminant amb els meus
pensaments per barret...
Somriure d'oferta al millor preu.
Ocells de paper, volada passatgera.
La llibertat del vol, el vol de la llibertat.
Les dues mans juntes com qui
s'aguanta el cap, i mira endavant.
El sol és el gran escultor d'ombres.
La manifestació a cor obert,
la porra a les costelles,
la policia a l'esquena.
Les forces d'ordre..., sempre
dialoguen amb una porra...
Naixem lluitant, ens fan
viure lluitant,
i morim lluitant.
La lluita la portem gravada al front.
El sol ja és una joia a l'horitzó
que no es paga amb or.
El pas del temps s'ha endut la tarda.
L'àngel del campanar s'ho mira esglaiat.
L'àngel sempre té les ales esteses
però no baixa mai a terra...
Les gavines del capvespre
ja han trobat la seva barca.


onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

394234 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com