EL MONTORO NO EM FA POR, PAM I PIPA, PAM I PIPA...

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
Per uns canvis importants que s’han produït a la meva personal, he aprofitat per a fer més canvis. Potser algun dia m’entretingui en explicar-los, potser els vagi explicant amb la incontinència literària que em caracteritza. No sé. El cas és que un dels aparells als que els hi ha tocat el rebre en tota aquesta rebregada és a la tele. Fa aproximadament una setmana que no tinc tele, que vaig decidir no tenir tele i que la tele va marxar a l’exili.

No cal dir que els primers dies sense tele es fan estranys. Esmorzava amb la tele, dinava amb la tele, feia la migdiada amb la tele, sopava amb la tele i sovint m’estava amb la tele fins que m’arribava la son. M’entretenia molt. A vegades bé – que hi ha bons programes és una obvietat – i sovint malament – que la gran majoria són dolents, encara més -. Però el cas és que jo vaig arribar a la conclusió que no volia ser entretingut. Si més no per la tele. A més, vaig recordar que l’Arcadi Oliveres i en Jaume Sisa, al programa El Convidat, van dir que ells no tenien tele i jo vaig pensar: coi!

He substituït la tele per la música clàssica i el silenci. Crec que hi he sortit guanyant perquè em sento més conectat amb la bellesa i amb mi mateix i menys desorientat en el caos de la sobreinformació manipulada que ens serveixen cada dia.

I, a més de lamentables pèrdues de temps, m’estalvio disgustos i enrabiades. Per exemple, no vaig sentir el discurs de Montoro contra Pujol al Congreso de los Diputados, que diuen que no només va ser feridor per l’expresident sinó que ho va ser per tot el catalanisme. Perfecte. Jo no estic disposat a fer-me mala sang. No estic disposat a que m’irritin i encara menys des del cinisme i el partidisme. Pujol haurà fet el que haurà fet però si algú no pot donar lliçons d’honestedat política i d’incorruptibilitat és el PP. I l’estat espanyol. El seu discurs és tant fastigós com la seva ètica i contrasta molt amb la nostra, perquè aquí Pujol ens fa mal, mentre que a ells Bárcenas, Gurtel i un llarguíssim etc, no.

Total, que cada dia que passa estic més content de no tenir televisió. Sé que si volés veure el discurs de Montoro tinc mil i un mitjans per arribar-hi, fins i tot mitjans que obviaran la seva veu de violí desafinat i de so irritant, fins i tot mitjans que obviaran la seva pinta del dolent de Els Simpson. Però mai més Montoro esmorzarà, dinarà, farà la migdiada o soparà amb mi. I això és un avenç en qualitat de vida i en qualitat mental molt important.

Comentaris

  • Locomotoro[Ofensiu]
    aleshores | 05-09-2014

    Il·luminat com aquell personatge (Locomotoro) de "la tele" de fa molts anys, però,... amb una reconcentrada mala h.stia!