El mono lector

Un relat de: Suzanne

Vaig a la cuina, obro la nevera, agafo la cocacola, glup, puaj! encara és calenta, penso disgustada. Surto i busco el tabac, difícil de trobar, a veure si en algun moment del dia surt alguna cosa a la primera, a la bossa no, a la jaqueta tampoc, a veure, pensa...pensa... ah sí, deu ser a la taula de la terrassa, ja no me'n recordava. Després de dues calades l'ansietat sembla que no minva gaire, però és igual me l'acabo, una cigarreta és una cigarreta amb el que val el tabac actualment ni se m'acut malgastar-lo. Me la fumo amb desgana i amb presses, ara el que vull és trucar, sí això, he de fer dues trucades. I que no, que una té el telèfon desconnectat, i l'altra a saber, però és pot saber perquè les meves amigues no estan pendents del seu mòbil com qualsevol persona assenyada? Uff! És igual deixo un missatge, almenys hauré parlat amb algú, que no conec de res és cert, una veu enregistrada anònima segur, però tant és mentre sigui humana...

Merda ja és massa tard, dos quarts de nou, tot tancat. L'única llibreria del poble tancada i la biblioteca també. I ara què? El meu llibre-droga s'ha acabat. És inútil del tot intentar distreure'm del problema que està començant a ser bastant apressant, i començo a voler pujar-me per les parets. En necessito més, les altres coses no són prou fortes com per satisfer el meu ‘mono' lector. Però ha de ser la mateixa literatura pura, res de succedanis i adulteracions barates i estèrils. Literatura pura que em penetri les pupil·les i instantàniament em catapulti a parasitar altres vides. Desdibuixada en els paràgrafs descriptius, desdoblada en cinc personatges diferents, amb noves modulacions de la veu per adaptar-me a tal o qual accent, vagant per les lletres impreses, perdent-me en un capítol per aparèixer deu pàgines després, i buida, buida de mi deixar de ser. Ahhh, no hi ha res que se li assembli.

Encara que sigui d'hora me'n vaig al llit, vull dormir, potser somiaré que estic llegint.

Comentaris

  • Thyst | 31-05-2008 | Valoració: 10

    "i instantàniament em catapulti a parasitar altres vides. "

    exacte.

    em sembla que sóc un paràsit :)

    un petó!

  • monos quotidians[Ofensiu]
    SenyorTu | 03-02-2008 | Valoració: 10

    Abans de parlar-nos del mono lector ens introdueixes al tema escrivint d'alguns monos quotidians: beure cocacola, fumar, parlar per mòbil... com podrien ser també dutxar-se al matí (en el teu relat s'acabaria l'aigua calenta just en el moment d'esbandir-se el sabó), rentar-se les dents (en el teu relat no quedaria di un gra de dentífric al tub), mirar la televisió, l'ordinador...
    En aquest cas, cap droga no és prou forta com per substituir la principal: la lectura. Millor dormir i provar sort en els somnis(tot i que penso que hauries pogut prescindir tranquil·lament d'aquest últim paràgraf).
    Has tingut una bona idea argumental i l'hi has donat forma d'una manera àgil amb un ritme i un to molt encertats.

    He tractat d'explicar per què m'ha agradat.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Suzanne

17 Relats

51 Comentaris

21401 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
De sempre, crec, m'ha agradat escriure, però gairebé mai no ho he fet.


"Well never mind,
we are ugly but we have the music."

L. Cohen.

Visiteu-me aquí també, si us plau, ;-)

tuttifruttiworld.blogspot.com