El món és molt complex (segona part)

El Miquel havia quedat a dinar com d'altres vegades a ca la Nuri. Havien d'enllestir després d'un bon tec, el contingut del proper butlletí del grup ecologista del qual els dos n'eren dirigents. .
-Miquel-li digué la Nuri anant a la cuina-seu tranquil·lament que haig de treure la plata del forn. Potser li faltarà una mica encara perquè s'acabi de rostir per sobre.
En Miquel aprofità per mirar els objectes del menjador. Sempre el deixava embadalit el grau de netedat d'aquella casa. Tot estava ben col·locat i en el seu lloc, servant un equilibri perfecte que ell no havia vist enlloc. Es va aixecar i va anar repassant els objectes. Prop d'una finestra, una mica amagat, penjaven de la paret tot de fotos emmarcades. Amb dificultat va aconseguir reconèixer la Nuri quan era més jove. Tenia un aspecte molt diferent del d'ara. En diverses fotos apareixia de bracet amb una noia molt maca d'ulls blaus i cabells castanys. En una altra se les veia abraçades frec a frec, galta amb galta, mirant la càmera. En Miquel pensà que potser aquesta era un dels seus amors, però dubtava que fos la Laura, l'actual parella de caps de setmana de la Nuri.
-Bé Miquel, -La Nuri interrompí els seus pensaments-Ja porto la plata plena d'albergínies i pebrots farcits amb carn de vedella. És un plat fort. Avui ficarem calories al cos.
El Miquel li contestà que havia estat observant aquelles fotografies seves de quan era jove. I com que tenia molta confiança, i la Nuri no li amagava el seu lesbianisme intens, li preguntà si la noia tan maca de la foto era la seva parella actual. La Nuri vacil·là una estona i posà una expressió d'angúnia i neguit. Era evident que li havia fet una mala pregunta, i en veure la seva reacció, en Miquel es féu enrere.
-Nuri. No volia molestar-te furgant en la teva vida privada. Deixem-ho córrer-Però la Nuri es revifà de seguida i alegrant la seva fesomia li contestà:
-Ai. Manuela, Manuela !. El meu gran amor, el meu gran amor !...-repetí mentre el seu cervell feia esforços per recordar-la. -És una història molt llarga, Miquel. Va significar una gran sotragada a la meva vida. No ho he explicat gairebé mai a ningú, però ha passat tant de temps i tu ets tan bon amic. T'ho puc dir, perquè jo ja no sóc aquella persona de llavors. Va passar a principis del anys 80, fa ja 30 anys de tot plegat. Jo tenia 27 anys quan vaig conèixer la Manuela . Llavors a poc a poc li anà explicant la història. Semblava que de sobte la gana havia desaparegut dels dos.
- “Aquell era el segon any en que donava classes a l'escola de Turisme”- començà el relat la Nuri-”Tenia un contracte indefinit i una feina que considerava molt interessant. Els alumnes eren sobretot nois joves, amb majoria aclaparant de jovenetes. Donava classe de matemàtiques i economia d'empresa del primer curs. L’inici d’aquell segon any com a professora havia estat especialment dur. Feia ja tres mesos que havia trencat amb la meva amant i companya, la Lluïsa. No ens aveníem gens i estàvem a mata-degolla un dia sí i l’altre també. Només ens enteníem al llit, però al final malgrat tot, ho vam haver de deixar córrer. La soledat i l'abstinència sexual feien que em trobés sempre de mal humor. A més a més em trobava sovint molt calenta, però no podia donar sortida a aquella excitació. Em masturbava a vegades, però no era el mateix que poder gaudir d'una bona femella amb un bon cul i unes bones tetes com les que tenia la Lluïsa. A classe, de seguida em va cridar l'atenció la Manuela. Era una noia preciosa d'ulls molt blaus i de cara tendra i molt blanca. Sempre somreia i em mirava amb afecte. A més a més tenia un cos esplèndid amb unes natges i sines molt grosses i ben fetes. Encara que no anava mai mudada ni tampoc massa ben arreglada,es pintava els llavis i els ulls amb molt de gust. Duia gairebé sempre uns pantalons estrets, molt estrets, que li marcaven unes anques molt escaients i els relleus de les calces. Jo tenia força fantasies sexuals i somiava moltes nits amb ella. Em despertava tota mullada de baix amb la seva imatge davant. El desig que sentia per la Manuela era tan fort que a classe havia de fer esforços por no mirar-la contínuament, ignorant la resta de companys d'aula. Per fi, un dilluns, després de despertar-me el cap de setmana amb un orgasme intens tot pensant en ella, vaig decidir fer el pas i convidar-la a casa. Vaig idear com a excusa una classe de reforç per tal d'explicar-li com resoldre uns problemes de matemàtiques que ella no havia sabut contestar bé en un dels darrers exàmens parcials. La vaig cridar i ensenyant-li les pobres respostes que havia posat a l'examen, li vaig dir.
-Manuela. Si vols, aquesta tarda et puc explicar amb detall com se solucionen aquests problemes. Jo serè a casa meva tota la tarda per si t'hi vols passar a consultar els dubtes que tinguis. Mira, et dono apuntats en un paper l'adreça i el telèfon. Si vens, trobaràs a baix, a la porta del cancell, el telèfon interior . Pitges el botó de meu pis, el del tercer segona i de seguida t'obro.-No em vaig atrevir a preguntar-li si vindria, ja que em semblà que si ho feia se'm veuria massa el llautó. Tenia molta por de que se'm veiés que sentia un gran interès per la Manuela.
Vaig passar una tarda d'infart. Desitjava d'allò més que sonés el timbre de baix o almenys el telèfon avisant-me que estava ja només a uns metres de casa. Però el temps anà passant sense rebre cap trucada. De sobte ja prop de les set vaig sentir el timbre del telèfon interior. El cor em bategà fort. Em vaig acostar a la cuina, vaig despenjar l'aparell i vaig sentir la veu dolça de la Manuela
-Hola Nuri, sóc la Manuela. Volia venir abans però m'he entretingut una mica. Puc pujar?.
-No hi fa res que vinguis a aquesta hora.-li vaig contestar- No tenia pas previst sortir. Puja. Agafa l'ascensor que trobaràs davant mateix, al fons del passadís. Prem el botó del tercer pis.-Vaig respirar pregonament. Vaig alçar-me d'una revolada per anar a obrir a la porta del cancell . Davant del mirall del passadís em vaig aturar per tal d'observar el meu aspecte. Amb les mans em vaig col·locar una mica millor el pentinat i em vaig repintar els llavis. Vaig esperar uns segons amb la porta oberta fins que va sortir de l’ascensor. Arribava preciosa, amb un abriguet beix curtet i amb els ulls i llavis pintats lleument . Que maca em semblà la Manuela!
Molt nerviosa la vaig fer entrar, i a la taula del menjador li vaig explicar la lliçó teòrica de matemàtiques i tot seguit vaig fer un parell de problemes pràctics per tal de reblar els conceptes bàsics..
-Ara ho entenc perfectament-s'exclamà amb gran alegria la Manuela- La d'estona que he passat estudiant-ho i no entenia ni un borrall. I ara ho veig tot tan clar.... Moltes gràcies Nuri.- I m' esguardà amb uns ulls plens d'agraïment i de tendresa. Jo estava cada vegada més frisosa i sentia una lluita immensa interior que m'empenyia a dir-li d'una vegada que la desitjava ardentment, però no sabia com fer-ho. Si ella em rebutjava seria molt dur la resta de curs. Fins i tot la Manuela podria predisposar tots el companys en contra.
-Manuela. -Em vaig decidir- Ets molt maca, M'agrades molt. T'agradaria que ens toquéssim... íntimament ?.
-Vaig veure que la Manuela es quedava tota parada, però no em va semblar en cap moment que ella posés una expressió de rebuig o de recança. Després d'una petita pausa, la vaig mirar fixament i atansant les meves mans a aquelles galtes de pa de ral i acaronant-les, vaig anar acostant els meus llavis fins entrar en contacte amb els seus. Va ser un bes llarg, primer suau, però a poc a poc vaig anar prement fort els llavis d'ella. Després , ajudant-me amb la llengua li vaig obrir la boca i li vaig enfonsar la meva ben endins. De seguida em vaig adonar que la Manuela estava gaudint intensament. Ja era evident que també li agradaven les dones i que sentia també molt per mi.
Tot seguit vaig baixar la mà fins als pantalons superestrets. Vaig descordar el botó de la trinxa, vaig abaixar la cremallera avall i vaig ficar els dits per dins de les calces fins a la pelussera de la figa. En veu baixa li vaig dir a cau d'orella.
-T'agradaria que et mengés la patateta ?.
La Manuela no em va contestar ni va dir res, però deixava que jo anés fent. Després la vaig despullar. Com més carn de la Manuela veia i tocava, més m'excitava. Vaig desempallegar-la dels sostenidors i vaig fer un ai espectacular. La Manuela tenia un mamellam esplèndid i enorme. Vaig embogir. Vaig obrir la boca de bata a bat per tal de poder encabir, primer una sina i després l'altra i al mateix temps amb la llengua llepava el mugró fins posar-lo ben dur i prominent. La Manuela començà a gemegar fluixet. Sentia una plaer intens. Llavors em vaig despullar del tot i em vaig tirar damunt d'ella, abassegant-la, petonejant-li tot el cos: la cara, els llavis les orelles... acabant finalment a la vulva. Li vaig separar les cuixes, i agenollada davant d'ella, amb la punta de la llengua vaig començar a llepar i a xuclar-li els abundosos sucs que sortien del seu sexe i a pitjar fort el clítoris. Després em vaig eixarrancar i passant-li les cames a una banda i altra del seu cos vaig començar a refregar bé la meva figa contra la seva. Sense parar de moure'm premia i premia el seu pubis contra el meu. Malauradament, no van ser suficients tots els esforços esmerçats per tal d'excitar-la. La Manuela no va arribar a l'orgasme i ho vam haver d'acabar deixant. Vaig pensar que com que era la primera vegada potser el sentiment de culpabilitat i l'estranyesa del lloc li havien impedit el gaudi. Jo també vaig restar ben frustrada ja que la Manuela havia estan tan passiva, sense pràcticament tocar-me mai, que només havia sentit excitació mental. Estava molt calenta, però ben lluny de l'orgasme. Però de seguida ho vaig superar, tot just anar-se'n, ja que em vaig masturbar intensament a base de ficar-me i treure'm un dels jocs de boles xineses que guardava sempre al calaix del dormitori
Després d'aquella tarda en vingueren moltes més, ja que la Manuela no em va refusar cap cita. Jo tenia cada vegada més por de ser descoberta pel col:legi, fet que em comportaria l'expulsió immediata, però m'agradava tant la Manuela ...i a més a més em feia tanta il·lusió pensar que encara que jo era la seva professora i la Manuela l'alumne, com que la diferència d'edat era només de 9 anys, en poc temps, just quan la Manuela acabés els estudis de turisme, podríem fer algun pla conjunt.
L'activitat sexual de la Manuela anà pujant significativament. Als pocs dies es deixà depilar completament l'entrecuix. Li ho havia demanat jo ja que li vaig dir que era impossible gaudir d'un bon sexe oral si et trobes amb un pel llarg a la llengua. A la tercera trobada es va deixar també desvirgar i això li feu possible gaudir a partir d'aquell moment d'orgasmes molts intensos produïts en inserir-li i refregar-li tota classe de consoladors per la xona. La Manuela també s'anà fent cada vegada més activa i va aprendre a fer un bon cunnilingus i d'altres activitats sexuals que fem les lesbianes
Els actes intensos sexuals anaren complicant-se. Jo en aquell temps, amb només 27 anys era molt, molt activa i també m'agradava d'en tant en tant estar amb mascles, sobretot si posseïen un bon penis. Un dia vaig convidar el meu bon amic Manel a una orgia. No vaig voler anunciar-li per endavant a la Manuela la meva intenció de gaudir les dues juntes, d'un bon mascle molt ben dotat. Tenia por que em digués que no. La vaig trucar el mateix dia i li vaig dir que li tenia preparada una sorpresa que esperava que li agradés. La Manuela no em va demanar pas que li'n fes cinc cèntims del que estava organitzant... De tota manera abans de que arribés el Manel, tot dutxant-nos plegades, li vaig confessar la meva intenció.
-Manuela, Crec que és important que coneguis la sexualitat d'un home. He convidat un bon amic. El Manel. Espero que t'agradi. Cardar amb un mascle és una altra cosa. Es molt més intens, encara que a vegades cansa i té riscos com el de poder engendrar un fill. Però com que estàs ben preparada i prens pastilles, no correm cap risc. Té pren-te ara aquesta per si de cas...
A la Manuela semblava que tot li anava bé. En realitat pel que em va dir després, ella ja havia tingut algunes experiències consistents en grapejar-se amb companyes de classe. Alguna vegada fins i tot ho feu amb algun company, però ho va tallar aviat amb els mascles ja que sempre li demanaven que li fes una fel·lació o bé la volien desvirgar, i ella no estava decidida llavors a fer-ho.
El Manel era un xicot atent i simpàtic i posseïa una titola immensa. Tenia molt d'èxit amb les noies perquè unes i altres s'explicaven la grandària i la potència d'aquell membre i li demanaven de quedar per tal de fotre un bon clau. Ens asseguérem, prenguérem un cafè, i vam xerrar de diferent temes. Abans de que es fes massa tard ell se'n va anar a dutxar-se i a rentar-se a fons els genitals. Sortí encara una mica moll i començà de seguida l'orgia. Jo vaig portar com sempre el pòndol. Aquella tarda vam fer de tot. Sexe oral amb un munt de fel·lacions i cunnilingus de tots amb tots, i uns bons claus en diferents postures. Li vam treure bé el suc al pobre Manel fins que al final ja no va poder dir fava i ho vam que tenir que deixar córrer. Dues dones actives acaben aviat amb la potència d'un mascle.
Aquest tipus d'orgies foren l'excepció dins d'aquella relació. Molt més sovint ens ho fèiem nosaltres dues soles, però a vegades venia el Manel i muntàvem una bona sessió fins que el teníem ben munyit i ell ja no podia dir ni fava. Una de les tardes el vam fer que s'escorregués 7 vegades !. Vam decidir immortalitzar aquelles orgies, fotografiant i prenent uns videos amb una màquina digital, de totes les porqueries que fèiem. Fou idea de la Manuela que era molt aficionada a la fotografia i tenia una bona càmera.”

I això fou el que em va perdre, Miquel”-Es va quedar callada uns instants i més a poc a poc va prosseguir. -”Doncs bé com t'he dit la càmera era de la Manuela i se l'emportà a casa seva, però amb tant mala sort que va caure a les mans del seus pares que es van quedar bocabadats en assabentar-se de l'activitat sexual de la seva filla. A base de preguntar-li i d'amenaçar-la, li van tocar el botet i la Manuela acabà confessant que s'ho feia amb mi i a vegades amb un amic meu. Un cop sentit això, els pares posaren el tema en mans del seu advocat que presentà una demanda per corrupció de menors, ja que la Manuela en aquells moments, jo no sabia que era la més joveneta de la classe, encara no havia fet els 18 anys.
En només uns dies la policia va venir a detenir-me a casa meva i se'm va emportar emmanillada davant de tots els veïns, fins a l'audiència. La jutgessa que em va tocar, era de les conservadores de soca-rel i va fer tot el possible per castigar-me per depravada i immoral. Això és el que em va dir el meu advocat.
Em van ficar a la presó i no vaig poder sortir ni amb fiança. Com que la notícia es va esbombar ràpidament i va sortir als diaris, es va organitzar un gran escàndol a l'escola de Turisme, i la direcció va decidir presentar-se com a acusació privada. Al judici vaig haver de sentir tota classe d'insults, el més inofensiu dels quals fou el de bandarra i bagassa. El fiscal va demanar-me la màxima pena, la de 9 anys de presó, però el Suprem ho va deixar al final amb una condemna de 6. Al pobre Manel, que no en sabia res, li van caure 4 anys. A mi tot allò em va afectar moltíssim, especialment el judici i el veure la cara de la Manuela i la dels seus pares. Quan se'm van endur cap a la presó en acabar el judici, el pare es va acostar i de lluny estant escridassant-me em va dir que era una mala puta i una degenerada. I que no mereixia viure. Jo el vaig mirar amb pena i baixant els ulls con demanant-li perdó. Llavors la seva dona va afegir encara:
-Espero que et podreixis a la presó 9 anys. Bandarra, més que bandarra.
El judici em va fer molt de mal i quan vaig tornar a la presó vaig anar entrant en una depressió molt forta. El sentiment de culpabilitat es va fer més punyent quan em van dir que a la Manuela l'estaven tractant psicològicament. Cada vegada tenia més la impressió que jo era un monstre de dona dominada per la passió i els instints més baixos. Dins de la presó només pensava en suïcidar-me i un dia desesperada, vaig poder robar un ganivet de la cuina, però abans de que pogués intentar res, en un registre, me'l van trobar i em van tancar a una cel·la de reclusió. Allí tota sola, sense poder parlar amb ningú em vaig acabar de tornar boja. No menjava i al capdavall, en un atac de follia, vaig començar a picar amb el cap a les paret amb tota la força de que era capaç. Per sort abans de que fos massa tard em van portar al psiquiatre i a poc a poc em vaig anar refent i acceptant el que havia passat, però malauradament, tots aquests fets em van impedir poder escurçar l'estada a la presó. Quan ja em quedava un any per sortir i estava a l'espera que em concedissin el tercer grau que em permetria sortir a estones de la presó, em van anunciar que tenia una visita. Jo estava rumiant en aquells moments com refaria la meva vida, per suposat fora de l'ensenyament, ja que m'havien inhabilitat per no sé quants anys. Quan de sobte vaig sentir que em cridaven pels altaveus. Era dia de visites. No em digueren qui havia vingut a a veure'm. Però ja de lluny estant, just en entrar a la gran sala vaig veure el cap i el cos de la Manuela, tan espaterrant i esplèndida com sempre.
-Ja et queda poc perquè surtis-em va dir la Manuela- M’agradaria poder viure amb tu quan t'alliberin. Et trobo tant a faltar... !. Treballo en una agència de viatges i començo a guanyar-me la vida. El mes vinent faré 23 anys Vull anar-me'n de casa com més aviat millor. No puc seguir amb els meus pares que no van parar fins que et van veure a la presó. I al final de forma totalment inesperada va afegir:
-Saps que és el que més trobo a faltar de tu?. -Em va preguntar.- I dient això i sense mirar si la veia algú, s’aixecà el vestit, s'abaixà el tanga verd que duia i posant-se la ma a les seves parts em digué cridant perquè la sentís bé a través del vidre gruixut que ens separava.
-El que més trobo a faltar es que no em mengis la figa!.”
Un cop dit això la Nuri decidí deixar de parlar del tema.
-Bé Miquel, ja he xerrat prou. I ara. Què et sembla si fem alguna cosa per la vida ?. Hem perdut molt de temps amb mi i tenim molta feina després en organitzar el proper butlletí del grup.- En veure'm una mica perplex per aquest acabament tan sobtat de la història va afegir la Nuri.
-Potser un altre dia t'explicaré com va acabar el tema amb la meva estimada Manuela.

Galàxia