El món dels nostres dies

A lo llarg de la humanitat s'han anat creant distints sistemes de convivència i malgrat la democràcia sembla un gran avanç, ja que com deia Churchil és el menys dolent, no ha estat capaç de resoldre tots els problemes de convivència entre els ciutadans i ha generat guerres ferotges com la primera i la segona guerra mundial. Actualment no existeixen (teòricament ) enfrontaments armats entre països democràtics i escric "teòricament", perquè els enfrontaments es desenvolupen als països subdesenvolupats o "emergents", un altre eufemisme, on per la qüestió econòmica envers els recursos naturals i de matèria primera, són finançades aquestes mini guerres civils de llarga duració que es troben assolant aquells països. Continents: Àfrica el primer i després els conflictes armats de latino-ameríca i Àsia.
El control de minerals, petroli, diamants, cacau, fusta, inclusiu segons quins tipus de plantes medicinals comercialitzades per grans bigfarms (multinacionals farmacèutiques), fan que grups ètnics, atiats pels mateixos governs dels països democràtics s'enfrontin pel control d'aquests recursos, afavorint al ban que els hi facilitarà millor l'expropiació sense riscos.
Inclusiu en ple segle XX s'han produït aberracions com neteges ètniques, i no fa massa estona un genocidi dins la mateixa Europa, continent que té teòricament assentat i assolit el sistema democràtic, concretament a Kosovo i la major matança a la ciutat Srebrenica. Els governants dels primers països no han estat capaços d'evitar-ho, o no s'han pres massa en seriositat, evitar aquestes aberracions ben igual que no aturaren la solució final orquestrada per Hitler, on foren assassinats més de sis milions de ciutadans del món, la gran part jueus i estem parlant concretament de 63 anys, quan les forces militars aliades descobriren els primers camps d'extermini.
Actualment de les 24 guerres civils que existeixen, n'hi ha moltes que fa més 20 anys que duren, tampoc existeix una voluntat per aturar-les, ans bé, diversos governants dels països del dit primer món estan armant (del gran negoci d'armes dels països demòcrates, ja n'he escrit a altres articles) al grup combatent més favorable als seus interessos.
Quan aquests països (els fangs venen d'enfora i concretament de l'opressió exercida sobre d'ells) als qui els hi varen i segueixen furtant els seus propis recursos, a més d'haver-los aturat el seu procés evolutiu com a pobles -si a Europa hagués passat el mateix encara ens trobaríem dins d'un sistema feudal- intentar-los exportar democràcia com si fossin píndoles, que un dia se les prenen i ja esdevenen partidaris d'una constitució i d'un estat de dret, és absurd, ja que ha interessat des de fa cents d'anys que resolguessin els seus conflictes d'una manera no gaire parlamentaria. Ara mateix podríem posar Kenya com a exemple, país del que no fa més que uns dies vaig veure una escena que em va esgarrifar, com a un pobre home el treien del seu cotxe i l'apallissaven fins deixar-lo mort a terra. I una altra escena que em va posar els pels de punt, ja que s'estan matant amb matxets, veure com un altre home amb els ulls enfollits, portava un tros de fusta llarg, al que li havia clavat a la punta una tatxa llarga per així fer més mal. O sigui que uns tenen escuts de protecció contra míssils de llarg abast i els altres s'estan matant amb uns ormejos que ni tan sols podrien esser considerats armes.
Parlar de guerres que hagin començat per una qüestió ideològica no em sembla massa correcte, al meu parer pràcticament totes han començat per qüestions econòmiques i entre ells entenc l'expansió del territori d'un país, ben igual que quan Hitler és va annexionar Polònia i els governs dels països europeus i democràtics no es varen atrevir a dir ni mu.
Tenim un exemple prou clar amb el que va passar a Xile l'any 1973. Els hi exportaren un cop d'estat i assassinaren a Salvador Allende President elegit democràticament pel poble. Delicte: Haver nacionalitzat les mines de coure que estaven en mans de corporacions nord-americanes. I és que quan el gran capital veu amenaçat els seus interessos no té massa manies. Nosaltres ho patirem d'una altra manera 1936 o s'ajuntaren capital representat per les forces més conservadores i Església Catòlica. Uns finançaren el cop d'estat i els altres li donaren la benedicció a la "cruzada a favor de la fe".
És molt necessari dir les coses clares i adonar-nos dels subterfugis que les forces més reaccionaries empren per justificar les seves accions i els seus assassinats.
I parlant de forces reaccionàries, supós que heu escoltat les declaracions de la Conferencia episcopal española actual, els seus antecessors varen beneir els canons de la "creuada" o cop d'estat de les forces feixistes en contra de la república; i just ara condemna al Govern de Zapatero per les seves diverses legislacions socials a favor del reconeixement d'uns drets civils(matrimoni homosexual, avortament, educació) i per haver negociat amb ETA. Els únics que els hi aplaudeixen són la cúpula del PP i és lògic. Són els mateixos feixistes amb distints dogals. Però lladren ben igual.
De cada dia té més consistència el meu acte d'apostasia. Sortir-me d'aquesta estructura coercitiva i repressiva regentada per aquestes forces fosques que van des del Vaticà fins a la Cúria Espanyola. No vull res amb ells, traïdors del missatge de Jesucrist.
Fins la propera.