Cercador
El moment
Un relat de: BonhomiaVa sortir d'allí i va deixar de ser.
No tenia cap déu.
Una porta al darrere li havia tancat tots els records.
La bogeria total es va apoderar d'ell.
Les malalties més abominables el posseïen.
I vivia en la realitat.
I vivia en la realitat.
I mai va morir.
I mai va morir.
Era aleshores.
És ara.
I serà.
Era, és i serà... el moment.
Comentaris
-
moment i més[Ofensiu]Joan G. Pons | 04-09-2008 | Valoració: 10
Els companys del MOMENT són MOMENTS.
-
M'agradaria[Ofensiu]Nonna_Carme | 04-09-2008 | Valoració: 10
saber escriure com tu.
Aquest poema porta el segell de mestre.
Una salutació
Nonna_Carme -
Molt original![Ofensiu]- | 04-09-2008 | Valoració: 10
Imaginar que una mesura de temps pugui tenir sensacions... una idea interessant.
I les frases duplicades, com moments que que van passant...
Era, és, i serà... Possiblement, el moment sigui la única mesura de temps que realment existeix.
Petons
Rosella -
Com m´ha agradat!!![Ofensiu]ESTEL | 04-09-2008 | Valoració: 10
Te quelcom molt especial aquest poema,
ho he llegit i m´ha encantat però encara no ho havia entés. La segona vegada ja sí
Quins moments perdem moltes vegades per no gaudir-los com cal.
Sempre esperant el moment i el moment passa i passa i el deixem passar com si res
Et desitjo infinits moments de felicitat
Petó -
Un poema complex però intens[Ofensiu]llacuna | 03-09-2008 | Valoració: 10
Molts desitjos repetits de ganes i amb força ganes que es compleixin! Alguns potser no tant reals, però no importa si al cap i a la fi et fan sentir bé.
I la por a sobre, que com sabem tant ve com s'en va!
Endavant! un poema molt intens !
Salut! -
Genial![Ofensiu]aurora marco arbonés | 03-09-2008 | Valoració: 10
És genial com expresses, amb tan poques paraules, un concepte que és fàcil de definir però molt difícil d'expressar. L'enhorabona i gràcies pel teu comentari. M'encanta que també t'agradin els llibres. Salutacions
Valoració mitja: 10
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
515479 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA