EL MÒBIL

Un relat de: cabrera

Riiiiiiiiiiing!
Eren dos quarts de nou del matí i el despertador havia sonat amb la mateixa ràbia de cada dia, ordenant amb força a aquell matrimoni que es llevés. Bellugant-se "tendrament", en Cabrera acariciava el seu cos contra el de la seva dona aixoplugant-se del fred, però també volent trobar allò que feia alguns anys que no tenia.
-Va noi- diu ella enfadada -Deixa-ho estar, afaita't i vesteix-te que has de marxar cap a la feina.
Sortí de casa queixant-se de la falta d'amor i de sexe per part de la seva dona, no era normal allò, però esperava dret a la parada de metro habitual i quan n'arriba un, hi pujà.
Era hora punta, tothom anava a treballar i dins d'aquell vagó, anaven tots apretats, no hi cabia ni una xinxeta, semblava un calidoscopi de colors, a més en Cabrera es sentia enllaunat com un espàrrec.
Arribà a la següent parada i baixà gairebé tothom, però en un seient veu que algú havia perdut un telèfon mòbil i l'agafa, al moment sona i el despenja.
Una veu deia:
-El cornut del meu marit ja ha marxat Garcia! Si vens ara mateix semental, cardarem fins al migdia sense parar.


Comentaris

  • Una veu a l'altre costat[Ofensiu]
    Unaquimera | 10-02-2009 | Valoració: 10

    Com que vaig llegir l'Eva, conec al de Cal Cabrera... és a dir, vaig conèixer-lo quan era un noi que es pensava ser un rei i convidava ales noies al seu palau... vull dir, al seu cotxe! a escoltar música.
    Ara el retrobo quan porta vint anys de casat i sembla desencisat de la vida en parella, queixós "de la falta d'amor i de sexe per part de la seva dona".
    No sembla, doncs, massa feliç... i a més, l'enllaunen com a un espàrrec, pobret!
    En aquest estat d'ànim, li passa "una cosa", segons diu tu: fa una troballa i escolta unes paraules.
    Fins aquí podria semblar normal, però es dóna la casualitat ( casualitat? o picardia de l'autor d'aquest microrelat? jo m'inclino per la segona opció, evidentment! ) que ell és un marit que acaba de sortir de casa, deixant a la seva doneta a la llar... tal com diu la veu per telèfon!

    Bé, la possible reacció del protagonista masculí ha quedat en mans de la imaginació de la lectora... i la meva corre, saltirona i vola!

    T'envio una abraçada voladora,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de cabrera

cabrera

26 Relats

46 Comentaris

28601 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En veritat em dic Manel i sóc fill dels peus de la muntanya de Montserrat.
Abans creia que els rodamons haviem nascut per correr.
Ara crec que no calen ni braços ni cames per poder volar.
Acaba de sortir públicada la meva
novel·la:CERCLE DE TRAÏCIONS- Abadia editors, la podreu comprar a la llibreria Ona de la Gran Via i a qualsevol d'Igualada, Manresa, Martorell, Abrera, Collbató, El Bruc, Rsparreguera i Olesa. Gràcies.
Vull agrair tots els comentaris dels meus relats i també dir-vos que el meu correu és: manelarques@yahoo.es