El mòbil

Un relat de: daniroura

El mòbil.

Estic casada des de fa més de quinze anys. Estimo el meu marit. Vaig ser infidel. Tot va començar fa un any i ha acabat avui.
Tinc insomni. Una nit qualsevol d'un dimarts dolent, no vaig saber-me adormir. No era res estrany. Vaig regirar-me tres cops, els llençols del llit eren enganxosos i calents. En Joan, el meu marit, va protestar amb un so gutural. Va molestar-me. Vaig llevar-me. Em vaig preparar llet calenta amb sucre. Vaig engegar l'ordinador. Visitava pàgines i pàgines. M'avorria. Vaig entrar en un chat. M'entraven missatges d'homes que no em divertien. Estava a punt d'anar a veure la televisió quan un home, que es feia anomenar Miquel, em va preguntar: ets fidel? Vaig respondre que sí.
Tenia trenta-cinc anys. Estava casat. Em va enviar una foto seva. M'agradava. M'excitava. Em feia comentaris maliciosos. Jo intentava no caure en la seva xarxa. Vaig encendre la meva càmera. Ell la tenia encesa des d'un primer moment. Em va dir que el tornaria boig fer-me l'amor. Era la primera vegada que un desconegut em deia una cosa així. En quin lloc del món t'agradaria que et fes l'amor, va preguntar. A l'hotel Majestic demà a les cinc. No sé com és que ho vaig dir. Una porta es va obrir. Van sentir-se unes passes. Vaig ocultar la pantalla.
Era el meu fill, té deu anys. S'havia llevat a buscar aigua. Em vaig aixecar i li vaig posar aigua en un got. Estava adormit. Li vaig fer un petó. Va tornar a dormir. Vaig recuperar la pantalla oculta. En Miquel m'havia respost que demà a les cinc hores de la tarda m'esperava a l'habitació 204 de l'hotel Majestic. Vaig assentar-me al sofà, el meu cor anava a cent per hora. La meva mà va acaronar els meus pits, somiava que em feia l'amor un desconegut. Imaginava que les seves mans recorrien el meu cos que fins llavors només havia toca un sol home. La meva ment, que no acabava de controlar, intercalava imatges ràpides i fugisseres: apareixia el meu marit acaronant el meu fill. No volia pensar en això ara, estava decidida, la meva mà baixava pel meu ventre.
A les cinc de la tarda de l'endemà vaig trucar a l'habitació 204 de l'hotel Majestic. Anava vestida amb faldilla i camisa blanca. Estava molt nerviosa. Una obsessió assedegada m'havia fet oblidar tot, jugar-m'ho tot, sense saber dir que no, necessitant recórrer aquella delícia delirant. En Miquel va obrir-me. Des de feia més de vint anys que no era verge. Tanmateix, aquella nit vaig deixar de ser-ho del tot. Em va fer seva. Tot fou roig de passió, gairebé brutal. Vaig fer coses que mai havia fet, em va fer coses que mai hauria pensat que m'agradarien. I em vaig tornar folla de plaer.
Tenia un mòbil que, deia, només era per a mi. Així la seva dona no sabria de les nostres trucades sempre tan càlides. Va resultar que jo podia ser una amant excel·lent. No m'ho podia creure. Tot el meu cos responia a la perfecció als reptes més estranys. També la meva valentia, va fer-me l'amor en ascensors, serveis i provadors; al Corte Inglés, enmig del Montseny a ple idea; i a la piscina de la seva casa de muntanya.
A voltes en nits d'insomni em notava tan bruta! Aleshores, plorava en silenci, i molt. Tenia ganes de fer mil petons al meu marit, d'estimar-lo, de cuidar-lo, i m'acostava silenciosa fins que el besava i l'acaronava. Un so gutural queixós em feia saber que l'havia tornat a despertar. Em girava i provava de dormir. L'endemà la follia em posseïa de nou, m'acariciava pensant en la meva pròxima cita clandestina. Em perdia entre les perversions del meu amant. No podia pensar en res més.
Els dies passaren i les nostres trobades s'intensificaven. A vegades, m'inventava que anava a visitar la meva mare a Granada i passava el cap de setmana a Blanes amb en Miquel. Caminàvem a la vora del mar com dos enamorats. El plaer i el deliri havien obert les portes de l'amor. En Miquel em va jurar que jo era el seu veritable amor. Ell també va començar a patir. A voltes, havíem plorat junts. Després ens abraçàvem i ens fèiem l'amor com si fos l'última vegada que ens haguéssim de veure. L'estimava. No entenia res. També estimava el meu marit. Jo em pensava que només es podia estimar a una persona!
Fa tres dies, el meu mòbil va sonar. Era en Miquel. Aquell mòbil ens unia. Era el pont que permetia el nostre amor. La seva veu sonava pesada i adolorida. Va dir-me que m'estimaria sempre, fins i tot, després de la mort. Marxem ben lluny! Agafem el primer tren i vivim junts sempre, va proposar-me. El meu fill petit estava el meu costat, la seva maneta m'agafava la meva mà. No. Vaig respondre. En Miquel va dir-me que fins i tot després de morir em necessitaria, tota seva, també el meu cos, va afegir.
Aquella tarda ens trobàrem a l'hotel Majestic. Em va fer l'amor d'una manera estranya, melancòlica i deliciosa. Després, va dir-me que no ens podríem veure mai més si no decidia fugir lluny, tots dos. Vaig tornar a respondre que no. No podia ser. Va mirar-me seriós i trist. Plorava. Jo també. Em va entregar el mòbil que ens havia unit. Se'n va anar.
Pocs minuts després. De sobte, com sempre passa a la vida. Un camió va acabar amb la seva vida. El seu golf va quedar absolutament destrossat. Va morir a l'acte.
Avui, he assistit a l'enterrament. He pogut veure el seu rostre càlid. Ara era fred. Ja no era ell. Sense que ningú pogués veure'm, he deixat el mòbil que va unir-nos a la seva butxaca. Amagat. He sortit de la capella. Abans de ser fora, tanmateix, crec que la seva dona, bella i jove, m'ha dirigit una mirada plena de ràbia, dolor i recança. No sé si ho he imaginat.
He arribat a casa i he plorat molt. El meu fill em preguntava: què et passa mare? No podia deixar d'acaronar-lo i fer-li petons. En aquell moment, ha sonat el meu telèfon. Era en Miquel. M'he quedat atordida, aturada, plena de por i de desconfiança. No he contestat. He llançat el meu mòbil per la finestra. Visc en un novè pis. No sé què pensar, no sé què és cert. Però vull creure que, com em va dir, em necessitaria, fins i tot, després de la seva mort. Si no és cert, és ben trobat.

Comentaris

  • ostia..[Ofensiu]
    lallumdelafoscor | 08-07-2007

    m'ha posat la pell de gallina el relat
    té el punt d'erotisme just
    el punt de tendressa d'una mare
    el misteri d'uns amants
    molt bo
    m'ha agradat molt

    petons i segueix escrivint. :)

  • he vist el teu relat...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 30-11-2006 | Valoració: 10

    ... de casualitat, i me n'alegro moltissim perquè de no ser així m'hauria perdut de llegir-lo.
    Has tractat el tema de la infidelitat amb tendresa, comprensió i, sobre tot, sense emetre judicis ni valoracions personals. Has explicat la història, engrescant al lector fins al final, donant-li un toc màgic que m'ha encantat.
    Felicitats i una abraçada
    Ara que t'he descobert, et seguiré llegint

  • Que dura que és la infidelitat.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 27-05-2006

    Hola daniroura.
    Abans d'expressar cap altra cosa, dir-te que és un bon relat, força interessant, que expressa molt bé la tensió que viu una dona que s'aboca a la infidelitat. És absolutament realista; conec d'aprop casos clavats al que expliques. És absolutament versemblant.

    Un cop fetes les lloances, a mi sempre m'agrada fer de crític, és a dir intentar d'escriure aquells aspectes que jo no hauria resolt igual, o intentar de cercar millores. Si no t'agraden les pots ignorar o començar a criticar les meves obres, que també tenen molts punts febles.

    De primeres, m'adono que fas servir molt els possessius:

    "La meva mà va acaronar els meus pits"
    "La meva mà baixava pel meu ventre"
    "m'agafava la meva mà"

    Des d'un punt de vista ortogràfic, és correcte de fer servir possessius, però l'estil guanya molt i molt quan s'intenten fer servir el menys possible. S'han de fer servir, però austerament.

    Has escrit: "Vaig assentar-me al sofà" El verb assentar el fem servir moltes vegades col·loquialment per a substituir asseure. No obstant això la significació d'assentar-se no és ben bé la de asseure's. Asseure's és posar el cul damunt d'una cadira, per dir-ho d'alguna manera, i assentar és més aviat posar alguna cosa en una situació fixa o estable, no és exactament sinònim d'asseure's, i tot i que no et puc dir que estigui del tot malament fer servir aquest verb, crec que és millor asseure's.

    Has escrit:
    "Des de feia més de vint anys que no era verge"

    és millor: "feia més de vint anys que no era verge" o "No era verge des de feia més de vint anys"

    Has escrit:
    "Tot el meu cos responia a la perfecció als reptes més estranys. També la meva valentia, va fer-me l'amor en ascensors, serveis i provadors;"
    En aquesta expressió hi falla la puntuació. Concretament se'm va difícil de comprendre el "També la meva valentia" darrer el punt, i després una coma que enllaça amb la oració: va fer-me l'amor... No sóc capaç d'entendre ben bé que vols dir amb el "també la meva valentia" i crec que es deu a algun problema de puntuació.

    "Jo em pensava que només es podia estimar a una persona" ha de ser: "Jo em pensava que només es podia estimar una persona" "una persona" és Complement Directe i no porta "a" al davant.

    "Poc minuts després. De sobte, com sempre passa a la vida. un camió va acabar..."
    Aquí falla la puntuació. Una possibilitat correcte podria ser:

    "Pocs minuts després, i de sobte com sempre passa a la vida, un camió va acabar..."

    o bé:

    "Pocs minuts després (i de sobte, com sempre passa a la vida), un camió va acabar..."

    A nivell formal no hi veig cap altra cosa d'importància.

    Pel meu gust el relat hauria de jugar més amb metàfores i amb les figures literàries... El trobo de vegades massa telegràfic.
    Dóna una bona informació dels fets, i fins i tot dels sentiments, però és només informació, potser li falta una mica de... com ho diria... expressió d'ambients, descripció més passional o poètica de sentiments; tot i que ja n'hi ha de explicació de sentiments, però pel meu gust massa informativament.

    En fi, no em faci's gaire cas perquè cadascú té el seu estil i a qui primer ha d'agradar el relat és a l'escriptor.
    A mi, malgrat les cosetes que t'he dit, m'agrada força; i estic segur que seguiré gaudint amb la lectura d'altres relats teus.

    Per cert, jo tinc la teoria que en Miquel no ha mort, que la mort fou un simulacre per a poder fugir amb ella a l'altra banda del món, i que per això la truca després de morir.
    Fins una altra...

  • Una història plena de bogeria[Ofensiu]
    angie | 24-05-2006

    Una càrrega important de sentiments i sensacions molt ben explicades. L'estructura del relat ben bastida però potser hi ha frases que semblen glopades (moltes frases curtes enllaçades, eps, molt subjectiu...).
    Molta tendresa per altra banda.
    L'amor compartit és el més sincer tot i que sembli una contradicció, oi?
    M'ha agradat el que traspua el relat i el final és colpidor, misteriós i mistèric, encara que probablement només a la ment de la protagonista...La trucada no debia venir del més enllà però ella va voler entendre-ho així... l'estimava...

    Et seguiré llegint. Aquest tipus de relats et deixen un gust especial...

    angie

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    GALADRIEL | 24-05-2006 | Valoració: 8

    ...molt, trobo que t'ha sortit una història amb ingredients variats: confusió, por, misteri, passió, etc.

    ;) un petó

  • Pel meu gust...[Ofensiu]
    rnbonet | 24-05-2006

    ...excessivament sincopada, per mor de la puntuació i l'excès de frases curtes. Ara bé, el desenvolupament de la història em sembla correcte. Segueix!

  • Sentiments[Ofensiu]
    kukisu | 24-05-2006

    Has captat l'atenció del lector des del començament expressant molt bé els sentiments de la protagonista i les diferents situacions. M'ha agradat molt el final obert de la història.
    Continuaré llegint-te!

  • Un bé[Ofensiu]
    Laia Roca Codina | 23-05-2006 | Valoració: 7

    Conceptualment sí, la història és possible. Segur que, com ja han comentat, perquè de semblants n'han succeït moltes. A la pràctica, però, hi ha detalls que no m'acaben de funcionar. Potser hauries d'haver treballat més la versemblança ja que no és un conte de caràcter fantasiós.
    Sento criticar-te més, però penso que abuses de la puntuació de forma que els fets queden enumerats de forma molt brusca.
    El toc final està ben pensat, d'acord.

  • helena | 23-05-2006 | Valoració: 10


    i molt interessant!

    helena

  • Bon relat.[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 22-05-2006

    No t'havia llegit fins avui i m'has agradat.

    Més que la història, que és absolutament natural i que a la vida es deu repetir molt, per la espècie de premonició per part d'ell, el telèfon teu posat a la seva butxaca de mort i la seva telefonada misteriosa, que deixa un munt de suposiciones penjades en l'aire...

    És un bon relat i serà un plaer tornar.te a llegir.

    Enorabona.

  • Crec que has [Ofensiu]
    TempusFugit | 22-05-2006

    sabut descriure la infidelitat sense judjar-la. Això li dóna força. Considero que ni la perdones ni la defenses. Està ben trobat. La idea del mòbil et donarà ales per continuar. Felicitats. Espero que no ens siguis infidel i continuïs amb naltros.

  • Hola![Ofensiu]
    Carles Malet | 21-05-2006 | Valoració: 10

    Veig que, de moment, només has publicat tres relats, però de debò que espero que segueixis publicant-ne força més a RC. Aquesta història l'he trobada boníssima. M'han agradat, especialment, un parell d'aspectes. En primer lloc, la bona descripció de sentiments, i la lluita interna de la protagonista que es debat entre l'home de la qual s'acaba d'enamorar, i la família que estima. Enamorament i amor, dos sentiments compatibles, encara que no sempre amb la mateixa persona. El segon punt fort del relat, el final. L'esperança que l'amor perduri fins i tot després de la mort.

    Amor, enamorament i transcendència. Has barrejat amb bon equilibri i bona prosa les forces més fortes que mouen l'home.

    Felicitats, i fins aviat!

    Carles

  • genial[Ofensiu]
    nunetta | 20-05-2006

    Hola!!! és el primer cop que et llegeixo i m'ha semblat que describies molt bé els sentiments d'un i l'altre...
    deuen haver-hi tants casos així...
    la sorpresa de l'accident, el detall de deixar el mòbil i la trucada final.. un seguit de sorpreses...

    genial, de debò!!

    Un petó!

    Nunetta

  • Moltes gràcies.[Ofensiu]
    daniroura | 20-05-2006

    Vull donar les gràcies per tots els comentaris. Ben cert és que em reconforten, per això les meves paraules d'agraïment són del tot sinceres.

  • És bo[Ofensiu]

    És un bon relat. M'ha agradat el final, aquesta trucada de mòbil que deixa el relat obert. Sentiments ben trobats.
    Una abraçada

  • bon dia ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 20-05-2006

    company de primera plana, m'agraden els teus relats, i aquí hi ha un final que no esperava, trob que descrius molt bé els sentiments de la dona i tot el que comporta l'infidelitat. Mai em ser desfer bé quan vull fer comentaris una mica amb cara i ulls, només volia dir-te que el teu relat m'agradat.

    Una aferrada

    Conxa

  • FOLLIA[Ofensiu]
    1101ilime | 19-05-2006 | Valoració: 8

    Fantastic, ja em creia, en el teu lloc, he plorat en la despedida dels nos, i la sorpresa del camiò i el movil ha estat molt bone.
    Ven ideada, i Relatade

Valoració mitja: 9.22