El mòbil va acabar amb la Maria

Un relat de: Esther Llombart Ramis
En aquell poble de mala mort, a l’estiu els forasters ressuscitaven les cases i, igual que elles, la Maria es despertava de la seva hibernació. Se li girava feina.

La Maria tenia el monopoli del servei telefònic. Així ho deia un cartell enllaunat a la façana de casa seva. A la planta baixa, en un quartet petit ple d’andròmines i flaire ranci, hi tenia el telèfon públic, i a dalt a la primera planta, en una paret del menjador, hi tenia un altre telèfon, molt a prop d’una butaca vella, on poder-hi escarxofar el cul mentre l’orella parava atenció enganxada a l’auricular.

Aquella dona grassa i vetusta revifava amb la calor estiuenca. Se la veia córrer pel poble buscant els destinataris d’unes trucades que, amb paciència i emoció, esperaven ser ateses. I quan això passava, ella continuava corrent, escales amunt, no fos cas que es perdés alguna primícia.

La Maria es deixava estimar a la plaça, totes les dones volien fer safareig amb ella. La informació sempre ha estat poder, i això ella ja ho sabia.

Quan passava la jove de Cal Tonet se la miraven totes de reüll: “Es veu que ja festeja i es diuen unes coses pel telèfon que fan esgarrifança, i tan petita..., si fa dos dies jugava a fet i amagar”.

Quan els de Cal Boter feien la passejada del vespre també eren víctimes de la xafarderia: “Han col•locat els vells en una residència i ells estiuegen tan tranquils! Els truquen cada dia, això sí que ho tenen, però només ho fan per apaivagar els remordiments”.

“El fill gran de Cal Pinxo cada dia truca a la feina. No sembla que tot rutlli tan bé com ens vol fer creure, i tan tibat que va sempre”, expel•lien quan el veien rondar amb la seva dona.

La Maria va morir quan al poble tothom va començar a tenir mòbil. L’avorriment la va anar dessecant i es deixà endur per la mort sense posar-hi resistència. Va decidir que passat l’hivern ja no despertaria de la seva letargia.

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Quins records![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 22-11-2015

    Aquelles centraletes telefòniques de poble i aquelles telefonistes que sabien més coses que qualsevol confessor...
    Això ja és història, la nostra història.

  • És un relat basat en...[Ofensiu]

    la meva infantesa, les vacances al poble on estiuejava (i encara hi estiuejo), però la ubicació és una altra, parlo d'un poble molt petit del Pallars Jussà.
    Suposo que això que explico devia passar arreu :)

  • No serà en un poble de...[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 18-11-2015

    les faldes del Montseny!

    Un relat tret de la mateixa experiència vital, o això em sembla, ja que en el poble on jo estiuejava, a tocar del bar de la carretera i quan érem quatre gats a tot estirar, teníem una telefonista calcada a la teva.

    Mol t fresc i dinàmic el relat, no sembla que li sobri cap coma, ni cap punt, felicitats!

    Fd'AG

  • Ja és ben cert[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 16-11-2015

    que el pitjor invent de la humanitat és el mòbil! Ara ja provoca morts fins i tot per avorriment...

    Trobo que has explicat molt bé tota la història i que amb molt poques paraules ens ofereixes un mon molt viu.

  • Genial![Ofensiu]

    M'ha recordat molt al Cafè de la Granota de Jesús Moncada i a les seves vivències del poble, potser per això de la xafarderia i aquest punt mig fantàstic també molt calderià. Felicitats pel teu premi a la passada edició i molta sort en aquesta nova que s'estrena ^_^
    Edgar

  • gen real..[Ofensiu]
    Bruixeta | 06-11-2015

    Has dibuixat a la perfecció un tipús de gent que ha existit i seguirà existint per molts mòbils que hi hagin. Felicitast!

  • betixeli | 05-11-2015

    Genial aquest relat, tot i que m'has deixat amb ganes de saber més coses d'aquest poble...ha estat una mica coitus interruptus, però bé, espero que la gent del poble segueixi tenint històries per explicr-se, encara que sigui per watsap!

  • Ai, sí, 'grassa i vetusta'[Ofensiu]
    Mena Guiga | 04-11-2015

    Descripció amb part oberta per a acabar-la d'imaginar.
    Sorry.
    L'adjectiu 'vetusta', ´d'uns temps pulverulents. :)

  • Personatges de poble que fan pòsit en el col·lectiu[Ofensiu]
    Mena Guiga | 04-11-2015

    I aquesta dona ho era i no la descrius i així cadascú la pot imaginar, lliurement.
    Hi ha personatges de poble, com la Lídia de Cadaqués, que servia a Dalí (vaig llegir el llibre fa temps, tot i que vaig trobar el tema allargassat i és que em feia gràcia perquè aquella dona es deia com jo).
    Molt ben escrit, el relat. Podria ser el capítol d'una col·lecció de relats de persones que fan poble i que, pel que sigui, trascendeixen, sigui evolutivament o no. Són de conte, de relat, d'història, de pel·lícula. Diuen que tots som únics, especials...però hi ha persones que ho mostren amb una energia o un fer que no deixen indiferents. Les xafarderes de poble són d'aquestes. El safareig fa societat i dient d'aquest d'aquell i inflant inflant...es fabula més enllà. Ara hi ha els mòbils...els mòbils que amaguen mil embolics i més coses, però és més fred, massa tecnològic. A part que es carrega el SER, les solituds busquen solituds, però allò no deixa de ser un artefacte antinatural. Tant de bo retrocedíssim enrera unes dècades -ja sé que qui enyora els temps passats, que tenen de tot, poc a fer té per a construir el futur...que, de fet, és el present el que compta (no paren de repetir-nos-ho i sí, és cert, però no per això tenen raó en tot, tanta filosofia de fireta i de beceroles, ei, que m'hi apunto i així ric)...quan el mòbil era immòbil en qui sap on i la gent estava amb la gent tangiblement. És clar que el progrés és imparable. Però se li han de millorar les tecles.

    Mena

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 04-11-2015 | Valoració: 10

    Semblant a una dona del meu poble. Ella també tenia el telèfon i la xafarderia
    estava servida. Li deien la Gaceta. He recordat temps passats.
    M´agrada el teu escrit
    Montse

  • Visca la xafarderia![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-11-2015 | Valoració: 10

    Perquè si no, vegeu que li pot passar a la protagonista! Malgrat el final trist, crec que totes les paraules d'aquest escrit respiren vida; vida de xafarderies, vida de poble, però vida al cap i a la fi. Un gran retrat de la realitat, que encara avui, existeix. Una forta abraçada, Esther.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: