El misteri de l'oncle Lluís. Fragments de la memòria. 16

A l'escola ens van manar de fer l'arbre genealògic de la família. Uns deures que vaig emprendre amb il·lusió, m'agradava molt quan els pares o els avis explicaven històries de quan eren petits. Ara, va resultar que era més difícil de completar del que semblava. Els besavis havien vingut de València i de l'Aragó. La generació dels avis, que havien nascut ja aquí o que havien vingut de molt petits, era molt nombrosa: tots tenien 4 o 5 germans. Això representava que l'arbre es ramificava en innombrables branques d'avis, oncles-avis, oncles, cosins germans i cosins segons. Em va costar però a poc a poc el vaig anar completant. Els germans de l'avi patern, els seus fills, les tres germanes de l'àvia materna, els cosins de la mare, els meus cosins germans per les dues bandes, com si fos un trencaclosques tots els noms van acabar trobant el seu lloc: els oncles Pasqual i Pere, concos tots dos, l'Àngel pare, l'Àngel fill i la mare Angeleta; l'oncle Federico i les filles Maria Eva i Gemma, tots van trobar el seu lloc. Tots excepte un:
-Mama, on poso l'oncle Lluís, a la teva banda o a la del papa?
-A la meva.
-Però de qui és fill? Perquè, què és teu? Oncle o cosí?
-És oncle meu però ara no t'ho puc explicar, estic enfeinada.
I els dies següents, sempre que li preguntava defugia el tema: estava molt ocupada, en un altre moment, no té importància,...
Havia de trobar el lloc de l'oncle Lluís per una raó important: havia estat el padrí de la mare i per això es deia ella Lluïsa i jo Lluís. Era algú important en la meva vida.
Em vaig adonar d'algunes anomalies que tenien a veure amb aquest oncle. Quan parlaven de la seva dona deien "la dona de l'oncle Lluís" sense posar tia al davant, i de les filles "les filles de la dona de l'oncle Lluís". I gairebé no ens fèiem amb la seva família, crec que no les vaig veure, a la dona i a les filles, més enllà d'un o dos cops. No recordo el seu nom si alguna vegada el vaig saber.
Com que amb la mare no me'n sortia vaig acudir al meu germà gran:
-Saps per què la mare no em vol parlar de l'oncle Lluís?
-Em sembla que sí.
-Doncs explica-m'ho, no puc acabar el treball sense saber on encabir-lo.
-En realitat és o era un oncle polític, es va casar amb la tia Encarnació fa molts anys, quan la mare encara no havia nascut. Es veu que es van casar molt joves, llavors l'àvia Neus estava embarassada de la nostra mare. Al convit del casament de l'oncle Lluís i la tia Encarnació la nostra àvia els va demanar que tots dos fossin padrins de la criatura que havia de néixer.
I mentre m'explicava tot això assenyalava amb el dit al full el punt precís de l'arbre genealògic on havia de ficar-lo.
-I què va passar?
-Es van separar, quan la guerra. I l'oncle Lluís es va ajuntar, al cap dels anys, amb una senyora vídua que ja tenia dues filles.
-I els fills de la tia Encarnació són també de l'oncle Lluís?
-Em sembla que sí.
No vaig poder treure-li res més al meu germà, això era tot el que sabia o el que em volia dir. Fins passats uns anys no vaig conèixer tota la història, quan la mare em va considerar prou gran per entendre-la. L'oncle Lluís i la tia Encarnació s'havien casat molt joves, per alguna reticència de la mare imagino que de penalt. Van viure junts uns quants anys, 14 si no em fallen els càlculs, aparentment un matrimoni ben avingut, i van tenir tres fills. Quan la guerra, però, a ell el van mobilitzar. Va desertar enmig del desgavell de la retirada i va tornar a casa per trobar-se amb una sorpresa: la família havia desaparegut. La dona s'havia ajuntat amb un milicià portuguès de la FAI i l'havia seguit en la retirada, amb els tres fills. Van anar a parar a un camp de concentració francès on s'hi van estar uns mesos en condicions terribles. Allà la filla petita, que es deia Neus com la nostra àvia, va morir "d'un mal dels pulmons", segons la nostra mare. Quan van sortir del camp el portuguès va desaparèixer i la tia Encarnació, amb els dos fills supervivents, va tornar a Barcelona per tal que la família els ajudés.
Encara que va ser la tia qui va deixar al seu marit i qui va portar a la petita Neus a la mort a França, la família va deixar de banda a l'oncle Lluís. Tots excepte la mare que mai va voler trencar amb el seu padrí.