Cercador
EL MIRATGE DE LA LLIBERTAT
Un relat de: Júlia Costa CoderchLa llibertat és la capacitat d’escollir (dels diccionaris)
Miratge d’una vida sense murs,
Sense doctrines, sense prejudicis,
La llibertat tan sols és un fantasma,
Una ombra que es passeja a poc a poc
Pels carrers que voregen la gran cova
On ens movem creient que tot és cert.
Podem triar tan poques excepcions!
Ni el lloc on néixer, ni el clos familiar,
Ni aquests contemporanis, ni la història
Que ens ha tocat de viure, ni tan sols
Triem el tarannà, ni la bellesa,
Ni els bons moments, ni els temps de les tristors.
Tan sols algun instant, puntual i breu,
Seguim per un camí que ens abelleix
Sense saber, però, cap on portaven
Tots els altres senders. La llibertat
Ni que sigui tan fràgil, va lligada,
A la incertesa, a la inseguretat,
A la fragilitat de l’existència.
És per això que tenen molt prestigi
Les doctrines ja siguin religioses
O bé polítiques, que amollen solucions,
A tots els dubtes del mar de la vida,
Amb respostes sovint molt més incertes
Que les pors que ens sacsegen i trasbalsen.
Comentaris
-
Enhorabona![Ofensiu]AssociacioRelataires | 26-04-2012
Enhorabona!
Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).
En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.
Gràcies per la teva col•laboració,
Junta de l'ARC (Comissió Concursos)
-
resposta[Ofensiu]Júlia Costa Coderch | 19-03-2012
Gràcies pels comentaris, certament hem de defensar la mínima parcel·la de llibertat que tenim, però la llibertat també fa por, hi ha estudis sobre això que expliquen el perquè de l'acceptació de moltes formes de domini més o menys subtil. La por al dogmatisme dictatorial hauria de ser molt superior a la por a la llibertat però no sempre és així, per desgràcia.
-
Des de la caverna[Ofensiu]allan lee | 19-03-2012
mirant les ombres que es mouen. Molt bona anàlisi de la llibertat, que en resulta una escletxa tan petita, envoltada de genética i de fe en il.lusions indemostrables. M'agrada tanta lucidesa alhora que em fa mal. Una abraçada
a -
Inquietant[Ofensiu]Carles Ferran | 19-03-2012
Poema inquietant, en el que esmicoles, en una dissecció sense contemplacions, el veritable sentit de la llibertat i la minúscula mesura en què en podem disposar.
Què fàcilment ens has mostrat la feblesa del gran concepte en què basem moltes de les nostres energies, els nostres somnis, les nostres lluites, les nostres morts, i com n’és de fàcil de manipular!. Tanmateix, aquest mínim restant al què tenim accés és tan imprescindible que de cap manera podem renunciar-hi.
És bo conèixer els miratges per no caure en fals i abellir el camí correcte. Gràcies pel guiatge.
l´Autor
14 Relats
50 Comentaris
21130 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Sóc mestra jubilada, però també escriptora i tinc uns quants llibres publicats en paper, a més dels textos que podeu trobar en aquesta web. Escric narrativa, poesia, i el que sigui.Darrerament he publicat la novel·la 'L'inici del capvespre' dal'Editorial Meteora, i estic força satisfeta del resultat. Si la llegiu ja em direu què us sembla.
També tinc diversos blogs a internet, el més actualitzat és 'La panxa del bou' (http://lapanxadelbou.blogspot.com)
Últims relats de l'autor
- Reivindicació lingüística
- REIVINDICACIÓ DE LA VARIANT POBLE-SEQUINA
- EL MIRATGE DE LA LLIBERTAT
- ACRÒNIMS LLIBERTARIS
- La gorra de tramviaire
- La dona abandonada
- Misteri a Gatalònia
- El gos coix
- La Casa de la Badia
- Migdia al restaurant
- Llibre de relats
- El procés d'aburgesament irreversible d'en Benet Saperes
- Fent dissabte
- El noi del quadre