Cercador
El mirall
Un relat de: escriureambelcor- Compartir:
Plores.
Plores per la teva vida.
Plores,
plores pel que mai tindràs.
Llàgrimes.
No saps com dir el que sents.
Carregues els poemes de frases inútils
frases que tan sols tu entens.
però no necessites que els demés les entenguin,
perquè tu ets qui l'ha escrit.
No vols que els demés entenguin
que aquests poemes són petits trossos
de la teva ànima feta miques.
No saps què et destrueix.
tan sols saps que ho estàs.
Què et turmenta, ànima meva?
Què t'empresona, esperit meu?
Per què busques refugi sota l'ala
d'un tirà despietat que no et fa feliç?
Per què?
Les llàgrimes són cristalls
que un dia van formar
el vell mirall de la meva vida,
aquell mirall on em mirava
i on em sentia orgullós del que veia.
Peró el mirall és fràgil
I es trenca.
Busques manera de refer
el que els anys i la mort han trencat.
Peró a la botiga diuen que no fan
miralls fets de records, de vivències.
que el teu mirall era un mirall fet per tu.
un mirall sortit d'unes mans que tot ho fan bé.
El mirall, ara trencat, sempre reflectirà el que ets.
Escriure_amb_el_cor.
Comentaris
-
Els miralls...[Ofensiu]Cincdos | 27-01-2008 | Valoració: 10
son sa teva vida i sempre et duen per tots els costats, i millor si no t'enadones que el carregues per tots els llocs, així tot és fa una mica més senzill.
comentari d'un boig.
P.D. Hi ha mil maneres de reflectar una mateixa situació -
M'agrada aquest escrit![Ofensiu]Eadem | 26-01-2008 | Valoració: 8
El mirall (o allò que som) no és fràgil ni es trenca; de fet, el mirall és reciclable! Es renova constantment, però de manera fragmentada! La sensació d'esmicolar-se per dins és un pèl angoixant però alhora és imprescindible perquè forma part del nostre canvi, de la nostra evolució personal, no creus?