Cercador
El mirall
Un relat de: iugurtha- Compartir:
Cruels i poderosos dons del desig
quan creixi la teva barba
quan creixi damunt del teu orgull
no benvinguda
quan hagis de cortar el teu cabell
el cabell que vola per tos muscles
quan el color rosat de tes galtes canviï
quan tes galtes es facin aspres
diràs quan et vegis al mirall:
"Per què no podia haber tingut aquesta ment de nen,
la ment tinc avui dia?"
"Per què ma cara no es retorna a mi,
per què no la puc tenir retornada,
sense el dany?"
Comentaris
-
Lamento molt haver-me perdut aquesta cosa tan bonica tant de temps[Ofensiu]Autobahn | 27-02-2008 | Valoració: 10
És un lament tan dolorós i humà que fa mal de debò.
Té un aire clàssic (i quan dic clàssic, dic de fa dos mil anys enrera) deliciós. Sembla com si aquest poema fos un pergamí trobat en una tomba romana i, amb la seva pena, volgués desesperadament advertir-nos del que ens passarà a tots.
Moltes gràcies
Florenci
l´Autor
5 Relats
9 Comentaris
4799 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80