El mirall de les ànimes

Un relat de: Trossets del que penso

Passejant pel jardí he trobat,
el reflex d'algú
que algun dia és va perdre.
I l'he acompanyat al meu mirall,
per trobar el seu defecte.
El seu defecte,
és el meu,
que convertit en afecte,
suma enlloc de restar,
al meu desig d'estimar-te.
I on ens volem amagar,
si l'ànima és un mirall,
que reflecteix la veritat,
que no podem ocultar?
El mirall de les ànimes,
està al meu jardí,
esperant de trobar-te.
Per ensenyar-li a seguir,
i no tenir por a perdre's,
en el camí de la vida,
que tu em vas marcar.
Si fos tant fàcil viure,
respirar no seria imprescindible,
com no ho és estimar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer