Cercador
El mirall de l'ermità
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
No era apòstol ni profeta ni filòsof ni savi ni pare.
Era un vell vellíssim arrebregadíssim sequíssim canosíssim que vivia en una cova en una roca en forma de dent-ullal que es descalçava del terreny, com si tingués la geniva malalta i amb el temps hagués de ballar fins a caure. Mentrestant, aquell ésser humà solitari i esquerp l'habitava, en la més completa foscor, aquella que acarona un respirar acompassat i acceptatiu, aquella que és llum amb els ulls tancats.
Cada noviluni feia cap a les palpentes tan sabudes fins el camí de tacte no aspre. Ni sabia que el nom és 'rierol'. Desconeixia tants mots i n'hi havien arribat tants d'altres! S'introduïa en aquell moviment viscós i alliberador, la barba i els cabells suraven, el tapacues es netejava. Escoltava la nit sense lluna i el missatge que li enclastava: 't'has vist?'.
Aquella pregunta va perforar-li neurones (quin mot deu ser, aquest?) i va arrossegar amb una corda intangible l'home de pell resseca del to del bruc quan ha fet el traspàs cap al rierol, de dia, a deshora.
Les lleganyes s'enganxaven fort per no mirar. Les arrugues de la cara es tibaven, reàcies. La irrisòria musculatura es provava.
I no obstant va poder veure's en aquell mirall (mot que sí coneixia).
El van trobar mort i cec.
Era un vell vellíssim arrebregadíssim sequíssim canosíssim que vivia en una cova en una roca en forma de dent-ullal que es descalçava del terreny, com si tingués la geniva malalta i amb el temps hagués de ballar fins a caure. Mentrestant, aquell ésser humà solitari i esquerp l'habitava, en la més completa foscor, aquella que acarona un respirar acompassat i acceptatiu, aquella que és llum amb els ulls tancats.
Cada noviluni feia cap a les palpentes tan sabudes fins el camí de tacte no aspre. Ni sabia que el nom és 'rierol'. Desconeixia tants mots i n'hi havien arribat tants d'altres! S'introduïa en aquell moviment viscós i alliberador, la barba i els cabells suraven, el tapacues es netejava. Escoltava la nit sense lluna i el missatge que li enclastava: 't'has vist?'.
Aquella pregunta va perforar-li neurones (quin mot deu ser, aquest?) i va arrossegar amb una corda intangible l'home de pell resseca del to del bruc quan ha fet el traspàs cap al rierol, de dia, a deshora.
Les lleganyes s'enganxaven fort per no mirar. Les arrugues de la cara es tibaven, reàcies. La irrisòria musculatura es provava.
I no obstant va poder veure's en aquell mirall (mot que sí coneixia).
El van trobar mort i cec.
Comentaris
-
Que reflexa un mirall davant d'altre mirall?[Ofensiu]Epicuri | 07-10-2013
"Escoltava la nit sense lluna i el missatge que li enclastava: 't'has vist?'.
Es pot veure un, essent "esquerp"?
No crec que la sapiència és pugui entendre...probablement és pugui viure. Eternament, pot ser.
pot ser la no resposta sigui l'absència clara de preguntes...encara
"em sap greu
no copsar tot
l'amor;".
M'ha cridat el títol d'aquest teu relat, per que el meu sant és Sant pau Ermità ( també Sant Marc, un altre barbut). Jo que aquests Ermitans els imagino tan alegres i amb tanta experiència de companyia i amor...(tota, potser).
Un plaer de llegir-te!
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435652 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com