El mirador cec

Perquè dolça melodia,
que em fas de crossa a canvi de res...
em deixes sol quan més em refrego...
quan més aprop em sento del centre em transmuto
i em converteixo en un altre,
o sigui... en no res mentre no sigui jo...

...en una frase inacabada que ni tan sols d'estètica
i m'ausculto el cor i no el sento batejar...

...amb la neu tintinejo però ni el fred,
les olors passen fregant però evadeixen la lluita,
la primavera de colors té gust a blanc i negre..

Resulta branci, trusquell, mirador cec...
que intenti desxifrar constanment el meu/teu adn
i em sembli un laberint bromista,
que em porti constanment a caminar en cercle
i no em permeti ni tan sols
oferir-te una frase inacabada (de merda)...
que em permeti tenir el consol de la gasela turista que a tots enlluerna rodejada de filamenta elèctrica,
el consol d'un mussol craput que vagareja...

Perquè dolça melodia, que em fas de crossa a canvi de res..
em deixes eixut quan més aprop estic de la llum,
de la veu orgànica que em crema però apetxugo...
De la veu orgànica que em crida, i m'arremolino...
Com pot ser, que ni tan sols dintre meu...
Com pot ser que ni tan sols...
(es pregunta l'home dubte...)