El miracle

Benvolgut diari:

Em dic Anna i tinc nou anys. Aquest és el primer cop que t'escric i he pensat que si t'he de contar la meua vida, millor si comence pel principi. El principi és com vaig nàixer, ja que sóc una xiqueta molt coneguda al meu poble, Bonretorn. I és que jo sóc filla d'un miracle. Bé, en veritat sóc filla de la meua mama, però tots diuen que el meu papa hi va intervenir miraculosament, encara que don Vicent, el rector, afirma que és pecat parlar de miracles i que segur que el meu pare no n'havia fet cap perquè era un roig. Mai ningú m'ha volgut explicar això del color. Jo no sabia per què tothom creia que jo venia d'un miracle fins que la mama m'ho va explicar: el papa va morir en una batalla que s'anomenava de l'Ebre. I als dos anys d'haver passat això, quan ella anava a portar flors a l'altaret de la Mare de Déu que hi ha al camí de Nules, se li va aparéixer el papa encerclat per una gran llum que la va envoltar, i llavors ella va sentir una cosa que crec que li va anomenar èxtasi, o síntesi, ja no em recorde. I al cap de nou mesos d'allò vaig nàixer jo. I la gent del poble no s'ho creia fins que van veure que jo era igualeta, igualeta que el meu pare i se'n feien creus.

Li vaig preguntar a la mama que després d'això on devia haver anat el papa i ella em va contestar que al cel. Però jo sé que no, que el papa viu darrere de l'armari, perquè algunes nits em faig la dormida i des de la meua alcova el veig eixir a passejar pel pati.