El millor cuiner de peix bullit del món

Un relat de: babilonia
Un dia vaig conèixer al millor cuiner de peix bullit del món.

El vaig poder saludar, dir-li com l’admirava i demanar-li, vergonyosa, un gargot a l’avantbraç i de fer-me una foto al seu costat. Hi surto així, mig inclinada, com volent-me apropar però sense gosar tocar-lo. Quin tresor!

El millor cuiner de peix bullit del món omplia titulars en premsa, multitud de comentaris, taules rodones i entrevistes de ràdio. Havia trepitjat tots els platós de televisió del món. El seu facebook rebia milers de sol·licituds d’amistat al dia. La gent pel carrer lluïa camisetes amb la seva cara i algun eslògan dels milers que s’havien generat al voltant del seu mite.

El seu peix bullit...!! Tal i feien acompanyaments o additius: patates, suquets, petxines, verdures, llimones o espècies. Tan podia servir-te boga com rap, lluç com congre, gall o pagell. A menuts, sencers, a rodelles o a talls.

Passaven mesos entre que no trucaves i et podies seure en alguna de les tauletes diminutes i intimistes del seu restaurant. Cua feies abans d’entrar. Cua feies per veure’l cuinar a través d’un vidre dins una cuina impoluta plena d’olles molt grans plenes de peixos bullint. I és que el seu peix bullit era el millor del món. T’ho havia dit??

Fins que em vaig seure en una de les seves taules, a poc a poc, mentre un cambrer amable apartava la cadira.

- Què voldrà pendre?

- Una ampolla de vi blanc

- I de la carta?

- ........................... unes gambetes, amb sal i pebre...que m’agradarà molt llepar-los-hi el cap!

Comentaris

  • Agraiment i aclariments:[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-02-2012

    Tal com et vaig dir que faria, avui he passat per aquí per llegir-te una mica més... i quina sorpresa he tingut en veure que, a sota dels teus relats, hi havia uns agraïments teus i que un d’ells anava dirigit... a mi!
    Et preguntaràs que perquè em sorprenc, i intento aclarir-t'ho : és que ho has penjar d’un relat TEU, i per tant, l’avís d’aquell agraïment et deu haver arribat a tu i només a TU.
    Jo no podia saber que t'havies adreçat a mi, ho entens?
    Habitualment, ningú torna a obrir un relat que ja va llegir i comentar...
    Veuràs, una de les coses bones d’aquesta pàgina és que el sistema t’avisa per correu quan algú et comenta, però només funciona quan aquest algú ho penja a sota d’un relat del qual ets autor. Per tant, si vols dir quelcom a un altre autor, has d’anar al seu espai i deixar el missatge allà, ja que si ho fas en el teu espai, només t’assabentes tu.

    Espero haver-te fet avui algun servei útil, no tothom compren el funcionament d’aquest web a les primeres de canvi, i un altre dia tornaré a passar i a llegir... fins aviat, espero!

    De nou, una abraçada,
    Unaquimera

  • Gràcies[Ofensiu]
    babilonia | 08-02-2012

    Em fa molta il·lusió el teu comentari! primer per ser el primer i segon per venir de qui ve. He llegit algun dels teus relats, de forma desordenada, i des de la feina, cosa que no em permet gaire atenció ni deteniment, però el suficient per engrescar-me a la descoberta.
    Una abraçada,

  • Caps i cues[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-02-2012

    Quan he arribat fins al teu espai, per una d’aquelles casualitats típiques d’aquesta pàgina, no sabia per on començar... però per una vegada he decidit ser una mica ordenada i he obert el primer relat que vas enviar, en bona part atreta pel títol que li vas posar, ben curiós per cert.
    La veritat és que he passat una molt bona estona llegint-ho, i rellegint-ho.
    Crec que tens un estil francament interessant.

    En fi, si no et fa res, tornaré a passar per aquí per llegir-te una mica més...
    Per cert, l’altre relat que tens publicat ha sortit repetit, oi?

    Entretant, et dono la benvinguda a aquest espai de lletres, i t’envio una abraçada per celebrar que t’he descobert com autor/a,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de babilonia

babilonia

5 Relats

7 Comentaris

3498 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Babilònia, antiga ciutat de Mesopotàmia. Vinguda a molt, espiritual i culturalment uns quants molts anys abans de Crist. Vinguda a menys com gairebé tot, una mica més cap aquí. Les fantasies, les llegendes, però, sempre la fan gran i anecdòtica. La fan resorgir... Només és una imatge romàntica i decadent en el meu cap. Res a veure amb mi. Només en la meva imaginació.