EL MICO: PART II

Un relat de: Raül Gay Pau
Jo pensava que la cosa no podia anar a pitjor, però així fou. Ara no sols m'assetjava al meu treball, sinó que també el veia a casa meua. Tot comença una nit quan vaig escoltar uns cops familiars a la finestra que dóna al meu dormitori del meu quart pis. Al principi vaig pensar que eren imaginacions meues provocades pel mico manifasser, però al cap d'una estona em vaig adonar que eren cops de veritat. Hi vaig pensar que no podia ser, que el mico no podia haver pujat quatre pisos per la façana i que a ara es dediques a molestar-me, però els cops eren reals, així que lentament i amb el cor bategant molt de pressa vaig pujar la cortina de la meua finestra per a començar a veure primer la cua, després el cos i després el malèfic somriure d'aquella criatura. Li vaig fer un gest lleig amb el dit i estava a punt d'acatxar la cortina i anarme'n a dormir al menjador quan el mico, que en paréixer endevinà les meues intencions començà a colpejar el vidre amb el seu cap, fent-se sang, fins que finalment esquerda a la finestra per a tot seguit botar a l'interior de l'habitació arrancant-se part de la pell de la zona de la panxa pel camí. El mico em mirava agonitzant i llençant boca per la sang.

- Tu t'ho has buscat. T'ho mereixes criatura fètida.- Li vaig dir.

El mico balbuceja sang per la boca. Vaig decidir que tampoc feia falta fer sofrir a l'animaló, total no deixava de ser això, així que el vaig agafar, li vaig trencar el coll d'un moviment brusc i el vaig llençar per la finestra que havia trencat. El meu pijama estava tacat de sang, però almenys m'havia desfet d'aquell indesitjable. Em vaig canviar i em vaig gitar al sofà del menjador content pensant en què demà ja arreglaria el vidre.

Eixa nit també la vaig passar de meravella. Em vaig llevar, m'arreglí, xiulava pel carrer i vaig entrar al meu despatx. A mitjan matí m'apetí una xocolatina, així que em vaig alçar del meu seient i em vaig dirigir a la màquina expenedora per a traure una. Aquesta màquina és d'aquestes que tenen un ferro en forma de mol que roda i et llança el producte escollit a una bandeja situada a la part inferior de la màquina.

Hi vaig seleccionar el producte que desitjava, mentre observava el moviment del moll aquest el mico saltà en direcció cap a la meua cara amb la boca oberta. Les seues dents xocaren contra el plàstic que em separava a mi dels productes. No sabia ben bé com, però el mico estava viu i atrapat a l'interior de la màquina, el mico colpejava el plàstic transparent però no aconseguia res.

En eixe moment la cara del mico canvià, passà a fer cara de dolor. El seu pit començà a unflar-se a poc a poc. Fins que com si esclatés el seu pit s'obri tacant de sang que s'escorria pel plàstic transparent. Quan es desembarassa una mica la sang vaig poder veure que el moll de ferro havia perforat l'esquena de l'animaló i la punta esmolada havia enganxat el cor. Aquest en eixe moment estava palpitant mentre el moll seguia caragolant-se i el cos del mico es perdia a l'interior de la màquina sense parar de cridar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer