EL meU úLtiM caP d seTmaNa

destacaré el final i el principi...molt ben relatat!

…o potser ho vares exagerar una mica, expressament? sobretot amb aquest final tan funest. Potser només es tracta d'un estat d'ànim totalment normal després d'un desengany amorós. Però, on es troba la frontera?

M'agrada molt l'estructura que li has donat: descripció - introspecció - descripció. La mirada sobre l'exterior enllaça perfectament amb la mirada interior que descrius a la part central, per tornar a obrir els ulls al final, amb una nova descripció del paisatge, sense perdre el fil d'un mateix sentiment, que impregna tot el relat i es transmet perfectament al lector.

Si aquest va ser el teu primer relat a RC, la meva enhorabona. I que PER MOLTS ANYS puguis escriure relats com aquest!! perquè encara estem a la setmana del teu aniversari.

Dos petons.

Quim

és el teu primer relat a RC. Aquí ja despuntaves l'energia que aflora quan algú et coneix en persona. Gràcies per estar compartint amb nosaltres la teva essència.

Respecte el relat, m'ha agradat força. Està ben escrit.

Un petonàs.

OhCapità

Sentiments i formes de veure l'amor distintes. Sempre són distintes. Es difícil comprendre al altre.
Es difícil deixar de compartir. No et coneixia abans de la teva setmana, però escrius molt bé.

M'agrada la teva forma de expresar-te

Hola Annna!

Comença la teva setmana. Jo ja m'he fet una idea, i et posaré una crítica global dels teus relats.

Abans que res dir-te que tens fusta. Penso que escrius molt bé, especialment donat l'edat que tens: comences amb un molt bon nivell.

Per continuar, només com a crítica, petita, no et pensis, és sobre la temàtica. És una crítica més a nivell de "contingut". Penso que tens una tendéncia molt gran a negativitzar les coses.
Jo ho entenc, que a vegades les coses semblen negres, però també penso que a vegades, es busquen raóns i no n'hi ha tantes... no sé si m'explico.

Penso que, si deixessis de banda temes com el desamor, la depressió, podries treure relats molt brillants (de fet, ja ho són els que tents) i molt, molt molt interessants, a part de fer-te sentir més feliç... generalment, a l'escriptor l'afecta el que escriu... si intentes tendir a explicar coses, a utilitzar la teva imaginació, barrejada amb la técnica i el domini de la llengua que mostres en alguns relats, poden sortir autèntics tresors del teu cap combinat amb els teus dits.

No gaire més a dir: que si vols rebatre opinions, el meu correu està a la meva bibliografia, i per si et fa mandra buscar-la: ninninrelats@hotmail.com.

Una abraçada, i endavant!


NinniN

I jo començo pel principi. Aquest relat tan trist espero que no sigui biogràfic. Cas que sí, restas donar-te ànims i fer-te pensar que la vida té una persona més important que cap altra: una mateixa.
Apa,, petons, que et segueixo llegint. Ara aniré al final.
Glòria

que de vegades et fa plorar i trobes que "la senyora que està asseguda al banc" i "qui passa pel carrer" està anímicament millor que tu, però no és així, perquè tu no saps el que els passa de bo i de dolent. No t'ho diran, com tu tampoc aniràs explicant-los el que et succeeix, oi?
El que és bo de tot és que a poc a poc et vas fent gran i de tot n'aprens una miqueta, fins i tot d'aquest "amor" que no et fa cas o que t'ha deixat perquè és un inconstant, potser i, fins i tot, pot ser una gran sort que no hàgiu arribat a res. Vés a saber!!

Però, fixa't la gent aprenem més dels desenganys, dels errors que de tot el que ens surt bé.

Suposo que a hores d'ara tot haurà passat, sortosament i de que n'extrec és que si continues així escriuràs cada vegada millor i és, tot plegat, una sort. Vet-ho aquó.

Petons.

si només tens 16 o 17 anys, espera per que et trencaran el cor mes d'una vegada, i segurament quant tingus 20 anys, ja t'hauras oblidat d'aquet noi i estaras ven venguda per un altre. Millor no et deprimeixis tant per que t'enduras uns quants pals.

que tingus sort !!! chk chk chk

Creia que ja l'havia comentat, perquè l'he llegit dos o tres cops, i ara, al trobar-m'hi creia que ja ho havia fet. Bé, com que n és el cas, ho faig ara tot iq ue soc un desastre comentant.

M'ha agradat moltíssim, és el moment en que te n'adones que la relació ha acabat, quan fas el sentiment més tangible i reflexiones sobre el que ha succeit. Molt ben descrit.

Thalassa

comences amb una descripció suau de paisatge
( parc, banc, aire suau en la pell... )
i acabes igual... ( al parc no hi ha ningú, vent suau mou gronxador, camí de tornada a casa...)
i al mig... la vomitada visceral, la ràbia de la pèrdua d´un cos enamorat i una ànima ferida...
fantàstic!!!!! nena i noia barrejades en una lluita per créixer i ser estimada...
ara... només cal que esborris poc a poc... aquest dramatisme suïcida, negre que en el relat s´hi respira ( mai més, cap més, per sempre, morta... )...
AnNna... el parc segueix al seu lloc, el gronxador de la teva infància queda parat en el temps, tu estàs VIVA... i un altre ELL... vindrà pel teu camí de casa... i començarà un NOU CAP DE SETMANA
ptons... i gràcies per aquest relat... m´ha fet recordar emocions passades...
una abraçada!

moltes mercis a tots... sou lostia!!

Que gran el teu comentari, perdix!! M'has fet riure molt! jo tb me n'adono que em faig gran... Que bé que vivia quan tenia 15 anys sense exàmens importants ni maldecaps!! :)

I a tu, AnNna, ma agrdt mlt l t1 txt, po no t puntuis tu matxa q kda bstant malamnt. ;P apa, 1pto!

qan leGxo akets cumntaris manadonu d K mestik fnt grant. snif!
perddó, stik tndre...

Ei!! No està massa bé això de valorar-se un mateix. Per a tu mateixa sí, però per deixar-ho registrat aquí...
Tot s'ha de dir, trobo que és un bon relat, potser el 10 no te'l donaria, però està força bé.

Es nota molt en la teva manera d'escriure (ja no en els relats...) que ets molt jove, escrius com segur que ho fas amb els missatges a móvils.

Encara et queda molt de camí, igual que a mi, i a qualsevol que es presenti per aquí...
Continua escribint i llegeix molt!!

WeY! q soLs u feIa xQ m feIa iLu tniR algUN coMnTarI!! KdA maL, pTseR sI... Ia mU pNsaRe eN eLs prXimS!

Escolta una cosa :
com és que et puntues a tu mateixa, i ho fas per partida doble?
No trobes que seria millor que la gent et descobrís, i et puntués la pròpia gent que et descobreixi?
Jo diria que això que has fet no està gens bé!!

NOTA :
la pròxima vegada no ho facis, d'acord?

wey.. lo del 10... no es q sigui creguda... es q marada!

jejej!! q tal?? opineu plis!! a mi marada moool!! jeje es meu! xD... no m digueu q es mol duelnt tmp... q soc d baxa autoestima... un petunàs! seguis scrivint sempre!