EL meU úLtiM caP d seTmaNa

Un relat de: AnNna

Diumenge tarda. Els últims raigs de sol em besen la pell, asseguda al banc d'aquest parc. Veig la gent passar, feliços, tranquils. Hi ha una dona vella alimentant els coloms; una parella jove, abraçats, rient per alguna cosa que ell ha dit; o aquell nen jugant amb el seu pare, la persona que més estima en el món. Sempre somrient, com si res els pogués aturar.

El que donaria jo per ser com ells! La meva vida. Ara sóc un cos mort, sense ànima, sense vida, que vagueja pels carrers sense cap rumb definit, sense cap objectiu. L'únic que faig és plorar. Plorar per mi, plorar per ell, plorar per la vida. Jo sempre tan trista, tan depressiva. Només ell em donava forces per seguir endavant. Per què ha volgut ensorrar-me? Per què m'ho ha fet? Jo l'estimava. I creia que ell també. Però divendres al vespre em va dir que no.
Noto com una llàgrima em recorre la galta. Ai, l'amor, gran sentiment! El millor i el pitjor del món. Blanc i negre en un mateix color. El cel i l'infern alhora. Era al cel, al paradís, i ara el foc de l'infern em crema cada vegada més. Per què?
Aquests dies no he pogut pensar en una altra cosa. Només tenia temps per recordar. Plorar i recordar. Recordar cada segon dels tres mesos que havíem passat junts. Recordar cada part del seu cos, cada centímetre de la seva pell, cada cabell, cada paraula. La seva veu encara ressona dins el meu cap. Aquell "T'estimo" sona tan fals i tan llunyà! Hi ha tants juraments trencats! Per què és tan comú el "T'estimaré sempre, passi el que passi" si mai és real?
Ja no hi haurà més tardes d'estiu a la platja, ni vespres de cinema després d'una pizza calenta a casa seva. Mai més em sentiré plena i feliç al seu costat. Ja no hi haurà res. S'ha acabat tot. La meva vida ha perdut el sentit. Ell era el meu pilar, i s'ha esfondrat. I jo he caigut, feble, dèbil. Ja no sóc res.

El sol ja s'ha amagat. Al parc no queda ningú. El vent mou el gronxador suaument. M'aixeco amb calma, i prenc el camí de tornada a casa, amb l'objectiu de reunir forces per a posar fi d'una vegada per totes a aquest cap de setmana, a tot, al meu últim cap de setmana.

Anna Amat Altés
4t ESO B!

Comentaris

  • tinc la sensació de que tu i jo els assemblem hahah[Ofensiu]
    africanoamerica | 18-10-2009

    destacaré el final i el principi...molt ben relatat!

  • al límit de la depressió[Ofensiu]
    iong txon | 29-10-2005 | Valoració: 9

    …o potser ho vares exagerar una mica, expressament? sobretot amb aquest final tan funest. Potser només es tracta d'un estat d'ànim totalment normal després d'un desengany amorós. Però, on es troba la frontera?

    M'agrada molt l'estructura que li has donat: descripció - introspecció - descripció. La mirada sobre l'exterior enllaça perfectament amb la mirada interior que descrius a la part central, per tornar a obrir els ulls al final, amb una nova descripció del paisatge, sense perdre el fil d'un mateix sentiment, que impregna tot el relat i es transmet perfectament al lector.

    Si aquest va ser el teu primer relat a RC, la meva enhorabona. I que PER MOLTS ANYS puguis escriure relats com aquest!! perquè encara estem a la setmana del teu aniversari.

    Dos petons.

    Quim

  • Felicitats AnNna![Ofensiu]
    OhCapità | 15-06-2005

    és el teu primer relat a RC. Aquí ja despuntaves l'energia que aflora quan algú et coneix en persona. Gràcies per estar compartint amb nosaltres la teva essència.

    Respecte el relat, m'ha agradat força. Està ben escrit.

    Un petonàs.

    OhCapità

  • Sentiments a flor de pell[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 03-02-2005

    Sentiments i formes de veure l'amor distintes. Sempre són distintes. Es difícil comprendre al altre.
    Es difícil deixar de compartir. No et coneixia abans de la teva setmana, però escrius molt bé.

    M'agrada la teva forma de expresar-te

  • Comentari bibliografia AnNna[Ofensiu]
    NinniN | 01-02-2005

    Hola Annna!

    Comença la teva setmana. Jo ja m'he fet una idea, i et posaré una crítica global dels teus relats.

    Abans que res dir-te que tens fusta. Penso que escrius molt bé, especialment donat l'edat que tens: comences amb un molt bon nivell.

    Per continuar, només com a crítica, petita, no et pensis, és sobre la temàtica. És una crítica més a nivell de "contingut". Penso que tens una tendéncia molt gran a negativitzar les coses.
    Jo ho entenc, que a vegades les coses semblen negres, però també penso que a vegades, es busquen raóns i no n'hi ha tantes... no sé si m'explico.

    Penso que, si deixessis de banda temes com el desamor, la depressió, podries treure relats molt brillants (de fet, ja ho són els que tents) i molt, molt molt interessants, a part de fer-te sentir més feliç... generalment, a l'escriptor l'afecta el que escriu... si intentes tendir a explicar coses, a utilitzar la teva imaginació, barrejada amb la técnica i el domini de la llengua que mostres en alguns relats, poden sortir autèntics tresors del teu cap combinat amb els teus dits.

    No gaire més a dir: que si vols rebatre opinions, el meu correu està a la meva bibliografia, i per si et fa mandra buscar-la: ninninrelats@hotmail.com.

    Una abraçada, i endavant!


    NinniN

  • comença la teva setmana[Ofensiu]
    Shu Hua | 01-02-2005 | Valoració: 8

    I jo començo pel principi. Aquest relat tan trist espero que no sigui biogràfic. Cas que sí, restas donar-te ànims i fer-te pensar que la vida té una persona més important que cap altra: una mateixa.
    Apa,, petons, que et segueixo llegint. Ara aniré al final.
    Glòria

  • L'amor té això...[Ofensiu]
    Lavínia | 31-01-2005

    que de vegades et fa plorar i trobes que "la senyora que està asseguda al banc" i "qui passa pel carrer" està anímicament millor que tu, però no és així, perquè tu no saps el que els passa de bo i de dolent. No t'ho diran, com tu tampoc aniràs explicant-los el que et succeeix, oi?
    El que és bo de tot és que a poc a poc et vas fent gran i de tot n'aprens una miqueta, fins i tot d'aquest "amor" que no et fa cas o que t'ha deixat perquè és un inconstant, potser i, fins i tot, pot ser una gran sort que no hàgiu arribat a res. Vés a saber!!

    Però, fixa't la gent aprenem més dels desenganys, dels errors que de tot el que ens surt bé.

    Suposo que a hores d'ara tot haurà passat, sortosament i de que n'extrec és que si continues així escriuràs cada vegada millor i és, tot plegat, una sort. Vet-ho aquó.

    Petons.

  • ay l'amor [Ofensiu]
    Caustic | 31-01-2005

    si només tens 16 o 17 anys, espera per que et trencaran el cor mes d'una vegada, i segurament quant tingus 20 anys, ja t'hauras oblidat d'aquet noi i estaras ven venguda per un altre. Millor no et deprimeixis tant per que t'enduras uns quants pals.

    que tingus sort !!! chk chk chk

  • Sincerament[Ofensiu]
    Thalassa | 31-01-2005 | Valoració: 9

    Creia que ja l'havia comentat, perquè l'he llegit dos o tres cops, i ara, al trobar-m'hi creia que ja ho havia fet. Bé, com que n és el cas, ho faig ara tot iq ue soc un desastre comentant.

    M'ha agradat moltíssim, és el moment en que te n'adones que la relació ha acabat, quan fas el sentiment més tangible i reflexiones sobre el que ha succeit. Molt ben descrit.

    Thalassa

  • l´ÚLTIM...?[Ofensiu]
    Capdelin | 04-01-2005 | Valoració: 10

    comences amb una descripció suau de paisatge
    ( parc, banc, aire suau en la pell... )
    i acabes igual... ( al parc no hi ha ningú, vent suau mou gronxador, camí de tornada a casa...)
    i al mig... la vomitada visceral, la ràbia de la pèrdua d´un cos enamorat i una ànima ferida...
    fantàstic!!!!! nena i noia barrejades en una lluita per créixer i ser estimada...
    ara... només cal que esborris poc a poc... aquest dramatisme suïcida, negre que en el relat s´hi respira ( mai més, cap més, per sempre, morta... )...
    AnNna... el parc segueix al seu lloc, el gronxador de la teva infància queda parat en el temps, tu estàs VIVA... i un altre ELL... vindrà pel teu camí de casa... i començarà un NOU CAP DE SETMANA
    ptons... i gràcies per aquest relat... m´ha fet recordar emocions passades...
    una abraçada!

  • merxi[Ofensiu]
    AnNna | 27-06-2004

    moltes mercis a tots... sou lostia!!

  • merxi[Ofensiu]
    AnNna | 27-06-2004

    moltes mercis a tots... sou lostia!!

  • Hahahaha[Ofensiu]
    Ilargi betea | 23-06-2004

    Que gran el teu comentari, perdix!! M'has fet riure molt! jo tb me n'adono que em faig gran... Que bé que vivia quan tenia 15 anys sense exàmens importants ni maldecaps!! :)

    I a tu, AnNna, ma agrdt mlt l t1 txt, po no t puntuis tu matxa q kda bstant malamnt. ;P apa, 1pto!

  • pnsatu, pnsatu, AnNna.[Ofensiu]
    pèrdix | 23-06-2004

    qan leGxo akets cumntaris manadonu d K mestik fnt grant. snif!
    perddó, stik tndre...

  • Com es nota la joventut...[Ofensiu]
    Queca | 23-06-2004

    Ei!! No està massa bé això de valorar-se un mateix. Per a tu mateixa sí, però per deixar-ho registrat aquí...
    Tot s'ha de dir, trobo que és un bon relat, potser el 10 no te'l donaria, però està força bé.

    Es nota molt en la teva manera d'escriure (ja no en els relats...) que ets molt jove, escrius com segur que ho fas amb els missatges a móvils.

    Encara et queda molt de camí, igual que a mi, i a qualsevol que es presenti per aquí...
    Continua escribint i llegeix molt!!

  • eeee![Ofensiu]
    AnNna | 11-06-2004

    WeY! q soLs u feIa xQ m feIa iLu tniR algUN coMnTarI!! KdA maL, pTseR sI... Ia mU pNsaRe eN eLs prXimS!

  • Marc Freixas | 10-06-2004

    Escolta una cosa :
    com és que et puntues a tu mateixa, i ho fas per partida doble?
    No trobes que seria millor que la gent et descobrís, i et puntués la pròpia gent que et descobreixi?
    Jo diria que això que has fet no està gens bé!!

    NOTA :
    la pròxima vegada no ho facis, d'acord?

  • no soc una creguda![Ofensiu]
    AnNna | 10-06-2004 | Valoració: 9

    wey.. lo del 10... no es q sigui creguda... es q marada!

  • us agrada???[Ofensiu]
    AnNna | 10-06-2004 | Valoració: 10

    jejej!! q tal?? opineu plis!! a mi marada moool!! jeje es meu! xD... no m digueu q es mol duelnt tmp... q soc d baxa autoestima... un petunàs! seguis scrivint sempre!

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: