el meu sol d'hivern

quin encant el del sol, suau i tímid de l'hivern que treu el nas i s'apropa a nosaltres com esporuguit per fer-nos un petó delicat i íntim.

m'ha agradat molt aquesta imatge, et felicito jaume. Gràcies per comentar-me i pels teus poemes d'una edxtraordinària sensibiliotat i dolçor.

UN PETÓ.

per mi és immillorable, un poema preciòs, felicitats, i bones festes que ja s'acosten!!

dues persones es complementen, formen un tot perfecte, total, absolut... i l'amor s'hi troba com a casa.
Una abraçada, amic.

que aconsegueixen un petit poema finíssim.

Dius tant amb tan poques paraules! Tot un mèrit, sí senyor.

un poema delicat i musical.

"...Tot
el que jo
no sóc

ho ets tu,..."

aquest paràgraf és magnífic, sobretot quan s'acompleix, quan hi ha veritat és quan surten els versos.

molts petons.

PD: no estic en un mal moment, el que passa és que per a mi el tema de la mort és recurrent, és dintre meu com una música de fons, potser per perdre-li la por. I encara que intento quelcom més optimista, se'm torça sempre cap allà.
Suposo, que amb el temps, canvien les vivències i això és deu reflectir en els poemes.
A mi em meravella el teu cant al amor, del qual jo no en sóc capaç, per això t'admiro molt sincerament.
Gràcies per llegir-me. Perdona el rotllo, però volia dir-te que en la meva vida quotidiana sóc riallera i i optimista, els versos deuen reflexar la meva part subconscient o fosca.

mées petooonss!!

gypsy

m'encanta l'amor que fas sentir....
et vigilo..... petonets de vidre!