EL MEU PRIMER DIA DE FEINA A LA FUSTERIA

Un relat de: alexmomet
Als nou anys, vaig deixar l'escola i vaig entrar d'aprenent a la fusteria d'un vell amic del meu pare, el senyor Segimon Dalmau...

El meu primer dia de feina a Can Segimon, el tinc ben gravat a la meva memòria: el 10 de novembre de 1884, que queia en dilluns. Me'n recordo molt bé i per dues raons: perquè la Coloma feia set anys i per la flaire de les castanyes torrades que s'havia d'endur la meva germaneta dins una paperina, per a repartir entre les companyes de la seva classe...

Mai a la vida havia matinat tant com aquell 10 de novembre de 1884, ni tan sols la vegada aquella que vaig anar a Sant Celoni:

-Ja t’has rentat bé les mans, fill? –em va dir el meu pare, en sortir de casa camí de la fusteria, que era al carrer del Carme i no gaire lluny de l’Hospital de la Santa Creu-. No vull que en Segimon et vegi amb les mans brutes!

El pare em va fer cinc cèntims del senyor Segimon i em va donar un parell de consells:

-En Segimon i jo ens coneixem de tota la vida! Els dos som de Mataró i veïns del mateix carrer. La seva germana i jo érem promesos, però unes febres se la van emportar d’aquest món, quan faltaven pocs mesos pel nostre casament… Després vaig conèixer la Rosina, la teva mare, però mai me n’he oblidat, de la Balbina, la pubilla de Can Dalmau… El teu amo, Sidro, és un bon fuster, dels millors de Barcelona. Ell també va començar entrant d’aprenent de fuster. La fusteria on vas tu ara a treballar, era d’un oncle seu per part de la mare i la hi va deixar quan aquest va morir, doncs no tenia fills. En Segimon és un home d’idees conservadores, és monàrquic i molt religiós! Si et pregunta si vas a missa els diumenges, li dius que sí, encara que diguis una mentida… s’ha de saber tenir mà esquerra, Sidro! Ah!, i recorda que l’amo té sempre la raó i procura arribar sempre a la feina abans que ell, a en Segimon no li agraden pas els mandrosos, fill.

El meu pare i jo vam arribar a la fusteria mitja hora abans que arribés el senyor Segimon. Encara era fosc i feia un fred que pelava. Un home de l’edat del pare, que duia una boina que li cobria tota la closca fins a les celles, i un altre una mica més gran que jo, que es fregava les mans per escalfar-se-les, em van preguntar si jo era el nou aprenent i els vaig dir que sí: “Doncs ja cal que et calcis, vailet –em va dir el de la boina-, l’amo té molt mala jeia!”. L’home de la boina es va dirigir al meu pare: “El noi és fill seu, mestre? El meu és aquest fredolic, es diu Joan, jo em dic Míliu, Míliu Peret…!”.

El meu pare i el senyor Segimon es van saludar molt afectuosament i van parlar de mi:

-Aquí us deixo el meu hereu, Segimon! Vejam si entre tots el fem un home de profit…!

Un cop dins la fusteria, el senyor Segimon em va agafar pel seu compte:

-El teu pare m’ha comentat que ets un negat per als estudis i que vols ser fuster… Vejam si saps que és això i per què serveix?

Em va ensenyar un ribot. Em tremolava les cames, com quan el professor Cruanyes ens feia sortir a la pissarra… El senyor Segimon em feia molt de respecte:

-Una eina de fuster, senyor Segimon! –li vaig dir, tartamudejant.

-Guaita, que n’és d’espavilat, el bordegàs! –em va dir, com si es burlés de mi-. Aquesta eina, tros de quòniam, es diu ribot i serveix per a aplanar, aprimar, allisar i polir la fusta massissa. Ho has entès bé?... D’això, suposo que ets un bon cristià i que vas a missa els diumenges i que no tens pas idees revolucionàries!

-Sí! Vull dir no senyor Segimon, no tinc idees, jo!... Sí que vaig a missa! Els diumenges i les festes de guardar, a la basílica de la Mercè, que és a quatre passes de casa meva…

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: