El meu primer amor

Un relat de: Vicent Terol
Deu ser aquest estat de permanent malenconia, en el que em veig instal·lat tres mesos després del divorci, el que ha fet que em retorne a la ment de nou el record de Sílvia, el meu primer amor. En realitat, durant els quasi trenta anys que han transcorregut des d’allò, mai no l’he pogut apartar de la meua vida: les intenses sensacions d’aquella relació, inseparables de l’olor de 'Tess', el perfum que emprava, m’han acompanyat sempre. Hui m’he vist buscant a 'YouTube' l’anunci d’eixa fragància dels anys huitanta —«El perfume de una generación»— i, després de veure’l, la imatge de Sílvia m’ha colpejat les emocions com una pedra llançada contra un vesper.

Ens trobàvem secretament al Jardí de les Flors i, entre prolongats besos i abraçades damunt la gespa, em quedava embadocat contemplant la blavor dels seus ulls. Foren temps d’ingenuïtat, de cotes de felicitat ja mai més viscudes. Dies llaurats en la memòria, recordats amb nostàlgia en cadascuna de les posteriors relacions, les quals tindrien sempre un punt de certa insatisfacció.

Al meu diari de joventut, escrivia poemes dedicats a Sílvia, a més de narrar els moments més destacats de la nostra aventura amorosa. També recorde les lamentacions posteriors a la ruptura, les frases d’aquella cançó de Los Secretos: «Y mientras en la calle está lloviendo / una tormenta hay en mi corazón». Encara conserve eixa agenda farcida de vivències pretèrites, la qual no he volgut tornar a obrir des que vaig deixar d’escriure-hi en finalitzar l’institut. Equivocadament, vaig pensar que així oblidaria la meua estimada eterna: amb major o menor intensitat, com he dit abans, ella sempre ha estat a la meua ment, als meus sentiments. Tampoc no he sabut desprendre’m del llibret, permanentment amagat en algun racó com un xicotet tresor.

Hui, després d’evocar l’olor del perfum 'Tess', després de veure l’anunci, he decidit agafar el diari, obrir-lo i reviure aquells dies. Amb les mans tremoloses, l’he tret d’una antiga motxilla i m’he quedat mirant la seua coberta d’estètica infantil, diferent a com jo la recordava. Aleshores, en dècimes de segon, m’he vist envaït per una desconcertant cascada d’imatges del passat. He experimentat una mena de reconstrucció de la memòria que, al moment, he ratificat llegint totes les pàgines en què mencionava Sílvia: un munt d’anhels frustrats. Les últimes frases daten de 1987: «M’han dit que una utopia és una cosa que mai no pots aconseguir. Per què perdre més temps plorant per Sílvia? Crec que li caic bé i em somriu, però res més. Sílvia és una utopia».

Comentaris

  • Malenconia...[Ofensiu]
    Montseblanc | 15-11-2016 | Valoració: 10

    Arriba un moment en que tenim el disc dur tan ple que les coses ja no se’ns queden gravades amb la mateixa intensitat. Res més fort que els records de la infància, els de les primeres experiències, el primer amor… I res com les olors per transportar-nos-hi. Quina meravella quan tot era nou, nosaltres i el món al voltant, quan hi posàvem tot el cor i encara “creiem”...

  • el primer[Ofensiu]
    aurora giménez padilla | 06-11-2016 | Valoració: 10

    El primer amor sempre l'idealitzem, és com tu dius, una utopia.
    Bonic relat, Vicent. Una mica diferent al que em tens acostumada.
    Un plaer llegir-te.

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

127 Relats

380 Comentaris

103087 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com