El meu poble

Hola Mandalf,
Acabo de llegir el teu relat del teu poble, i curiosament m'ha vingut al cap el miratge del mestre. En Miquel, quan va escriure el poble, crec que ja ens va deixar anar una mica d'essència que ens serviria a molts de nosaltres poder escriure i descriure sentiments de les nostres arrels, el nostre poble. Ell, per exemple, ha estat designat unànimament "El poeta del poble", i crec que el títol li és del tot merescut. Cada dia, a pesar dels entrebancs que hom pot sentir, la nostra poesia ens ajuda a que la nostra actitud sigui un cant a la reflexió i el jo més profund.
Mandalf, t'he de confessar que m'ha impressionat moltíssim el teu relat, alhora que m'ha donat la força sufcient per anar furgant en el meu passat per retrobar, precisament, en el meu poble, tot el què tu em dius.

Brindo pel teu poble i m'ho apunto com asignatura pendent, vull conèixer la Ribera d'Ebre molt més profundament, i , ara, gràcies al teu relat, me'n faig un propòsit,
Roda03

feia temps que no et llegia i el teu relat m'ha vingut de sobte com una alenada d'aire pur, potent, salvatge... original!
La mort de Pompeia va ser una vomitada de lava d'un orgasme solitari de soledat continguda i buida... no té res a veure amb aquesta abraçada entre la Torre i la Bruixa, entre la elegància vertical i geomètrica i l'encanteri rebel de la imaginació anàrquica... al seu costat, Romeu i Julieta va ser cosa de joguina, de Romeu acaramelat i Barbie consentida...
felicitats, mestre!
Una abraçada.

Bonic relat que dediques al teu poble... si fos d'allà em sentitria orgullosa que algú en parli tan poèticament...i si no ho fos, com és el cas, em vindrien ganes de veure'l. ;-)

Et continuare llegint!

Nitsd@bril.

Mandalf!! M'ha agradat molt aquest relat es molt maco. No hi ha gaira gent que escrigui per aquestes terres, em sembla.

Petons i ja saps que si passes per Mora d'Ebre visita'm!;-)

Camps de Tristor, relataire de la Ribera d'Ebre.

P.D: La meva familia paterna prové d'allí! Ara i e pensat. =P

en un lloc tan romàntic i tan estimat.
Buff, Mandalf, és preciós. Tota una declaració d'amor per a la terra que estimes.
M'has emocionat, òndia... altre cop?
M'encanta aquest relat, era per si no quedava del tot clar.
Has humanitzat la terra i això és pura poesia.

angie