El meu plor

Ja és tard, ja és fosc. El sol s'ha fos dins la terra amb els seus colors taronges. La nit ja ha vingut per deixar-nos veure els amics. Tot, tot ja és normal. Tothom dorm, tothom menys jo. Ara com sempre , abans de dormir, només em queda el plor.

Sí, sí, plorar. Jo també soc humà. Els meus ulls com tendre i esponjosos que són s'emplenen d'aigua fins que el blau dels meus ulls ja no pot aguantar més i trenco, exploto. Ploro.

Ploro amb ganes, m'agrada. Ho faig predisposat. Ara la vida m'il·lumina directament. Abans... abans tot era diferent, 1r va ser trist, 2n va ser malenconiós, 3r va ser com un espurna que ha 4t encendria la flama que ha 1r apagaria un ruixat i que , gràcies a algú, s'encendria com el sol a 2n.

Ploro perquè he entès el gran misteri de la vida, no viure per mi, sinó viure per aquelles persones a qui estimes, vols, desitges, busques...

Ploro ara, perquè m'agrada.

No vaig plorar quan el meu cor es va trencar en mil
trossos però ploro, ara, perquè els amics me'l van tornar a fer. Van jugar amb la meva vida muntant-lo com un trenca closques. I ho van aconseguir.

Ells van fer-ho per mi i jo ho faré per ells.

Continuo plorant de felicitat.

El meu plor sona trist però realment no ho és. El meu plor és un cant que faig cada nit perquè les meves estrelles continuïn brillant. El meu plor no té sentit sense estrelles, el meu cant no te sentit sense estrelles, la meva vida només té sentit amb elles.

El meu plor ha acabat. L'ultima llàgrima surt del blau de l'ull per recórrer la galta, arribar a la barbeta i pensar-se, un instant, si llançar-se o no, fer-ho i ser atrapada en ple vol per el meu vas de llàgrimes. Hi ha cada últim punt i final del meu cant.

Cada any agafo el meu vas i vaig a la mar. Allà agafo la meva petxina trompeta i hi fico totes les llàgrimes. Ploro i faig sonar aquell instrument que va sortir de la mar per fer despertar les estrelles.

Sona. El seu cant s'uneix al meu i les llàgrimes surten volant. El sol fa que cada llàgrima sigui un estel fugaç que cau a la mar. Amb l'ultima llàgrima del cant torno a iniciar el cicle de l'amistat que mai deixaré de fer. El meu plor és un cant.