El meu nom

Un relat de: Carabassa

Em mires i només dius el meu nom.

M'agrada quan dius el meu nom.
Quan no dius res més que el meu nom.
Sols el meu nom.

Amb la dicció exacta em dius, em construeixes, em dibuixes enfront de tu.
I jo, que ja hi sóc davant, que no he marxat encara, comparesc. És llavors, quan arribe de veritat.

I l'escolte com si fos la primera vegada que el vaig sentir, o quan, segurament per primera vegada també, em vaig identificar amb ell.


Em mires i només dius el meu nom.


I amb això dius tot el que vull sentir.
I els conceptes canvien, es fan comprensibles: el tot, el no-res, el zero, l'infinit...
Tot l'univers comprimit en una sola paraula si l'oralitzes tu.
Una sola paraula per assolir el coneixement.
Llàstima dels vendedors d'enciclopèdies que feren bé la seua feina quan encara es buscaven els significats als llibres.


Em mires i només dius el meu nom.
I comprenc que únicament alçaré el cap per mirar si el dius tu.

Comentaris

  • Noms, mots[Ofensiu]
    Unaquimera | 01-05-2007 | Valoració: 10

    Un text encisador: per la forma, pel contingut, pel ritme, per la brevetat, per la fermesa i pel sentiment que l'amara, per les paraules triades en expressar-ho.

    L'he llegit i rellegit i per tercer cop he tornat, aquest cop en veu alta, i n'he tornat a gaudir. Me l'emporto cap als meus favorits!

    Tornaré per llegir més coses teves...

    I t'envio una abraçada per celebrar la teva descoberta com autor/a, esperant que sigui rebuda de bon grat,
    Unaquimera

  • bonica forma [Ofensiu]
    korbinous | 05-11-2006 | Valoració: 8

    bonica forma d'expresar-se el que sents per una persona, si a mi em diguessin això, em fondria com un glaçó de gel en unes brases.