El meu misteri particular

Perquè m'estimes? Sempre m'ho he preguntat. Ets per a mi un misteri. Perquè em vas triar? No sóc gens atractiu, ni molt jove ja, ni massa fort, ni sóc graciós encara que a tu et faig gràcia. És clar que tampoc és pels diners, mai no em faré ric amb aquesta feina de funcionari. Però ha hagut d'ocórrer la desgràcia d'aquella dona que no coneixem de res per a esbrinar el misteri. Ara ja ho sé.
Una altra dona. Quantes són ja? Massa en tot cas. Una més, morta a mans de la seua parella. Una més que va estimar el seu botxí. Però aquest cas no era un cas més. Ens quedava relativament prop, en la mateixa província on vivim. Estirant del fil es va saber que l'assassí visqué anteriorment ací, en aquesta ciutat. Per això em van encomanar que revisara els arxius per si hi havia antecedents, denúncies anteriors, el procediment habitual... I allà estaves tu. Nom, cognoms, número d'identificació. Eres tu sense cap mena de dubte. En una denúncia de feia set anys contra eixe individu, per agressió. Almenys vas denunciar, però com sol passar en aquests casos, vas acabar retirant la denúncia. Tu també estimaves el teu botxí.
I misteri resolt: per això te'm vas acostar. Per això et vaig poder estimar. Per això em vas voler estimar. Vaig ser el teu refugi. On estaries millor que a ma casa? On estaries més segura que a casa del comissari en cap de la ciutat?